Ángel Galarza Gago

Ángel Galarza Gago

Nom original	(es) Ángel Galarza
Biografia
Naixement	4 novembre 1891 Madrid
Mort	26 juliol 1966 (74 anys) París
Ministre de la Governació
4 de setembre de 1936 – 17 de maig de 1937
← Sebastián Pozas Perea Julián Zugazagoitia Mendieta →
Director General de Seguretat
maig de 1931 – desembre de 1931
← Carlos Blanco Pérez Ricardo Herráiz Esteve →
Fiscal General de la República
16 d'abril de 1931 – 15 de maig de 1931
← Nou càrrec Francisco Javier Elola y Díaz Varela →
Diputat a les Corts de la República
3 de juliol de 1931 – 9 d'octubre de 1933
21 de febrer de 1936 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció	Zamora
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Jurista
Partit	Partit Radical Socialista, PSOE
Família
Pare	Ángel Galarza Vidal
Llista Diputat a les Corts republicanes Representa: Partit Socialista Obrer Espanyol 21 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Zamora Diputat a les Corts republicanes Representa: Partit Republicà Radical Socialista 3 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Zamora Director general de Seguretat Diputat al Congrés dels Diputats

Ángel Galarza Gago (Madrid, 4 de novembre de 1891 – París, 26 de juliol 1966) va ser un jurista i polític espanyol membre del Partit Radical Socialista a la fundació del qual va contribuir en 1929, Fiscal General de l'Estat i ministre diverses vegades durant la Segona República Espanyola.

Oriünd de Zamora, Ángel Galarza va néixer a Madrid. Va cursar estudis de Dret i va exercir d'advocat criminalista a la seva ciutat natal. D'àmplia formació jurídica, especialitzat en dret penal, fou un actiu combatent contra la dictadura de Primo de Rivera, participant en el Pacte de Sant Sebastià.^[1] Un dels elements més significats del Partit Republicà Radical Socialista fundat en 1929.

Després de la proclamació de la Segona República va ser nomenat Fiscal General de l'Estat. En 1931 va ser triat diputat per la província de Zamora renovant l'escó en les eleccions de 1936.

Galarza va ser situat al capdavant de la Direcció general de Seguretat, lloc del que va prendre possessió el 16 de maig de 1931, sent el creador de la Secció de Guàrdies d'Assalt i de Vigilants de Camins dins dels Cossos de Seguretat, tenint com a segon d'Agustín Muñoz Grandes. Galarza va anar també Sotssecretari del Ministeri de Comunicacions d'Espanya.

En 1933 es va integrar en el Partit Socialista Obrer Espanyol, molt proper a les tesis de Francisco Largo Caballero. Després de les eleccions generals espanyoles de 1936 el seu discurs polític es radicalitza. Dies abans de l'assassinat de José Calvo Sotelo va proferir amenaces de mort contra aquest diputat.

En produir-se el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 fugí de Zamora aconsellat pel també diputat i amic seu Antonio Rodríguez Cid fuig a Portugal sense esperar l'arribada dels miners de Ponferrada.

Incorporat a la zona controlada pel Front Popular va ser nomenat Ministre de Governació en el gabinet format el 4 de setembre de 1936 una vegada iniciada la guerra civil. La seva falta de resposta davant successos com l'incendi d'esglésies i la persecució de religiosos per bandes incontrolades, va portar a la seva destitució el 17 de maig de 1937. No obstant això, encara que durant el ministeri del general Sebastián Pozas Perea, amb prou feines es van prendre mesures per acabar amb els passejos, fou Ángel Galarza qui sí que va signar diverses mesures legislatives amb l'objecte d'atallar aquest clima de violència especialment greu a Madrid.^[2] Tot i això, alguns autors neofranquistes li atribueixen la creació de les checas de repressió dels "desafectes" durant la Guerra Civil en la zona republicana.^[3] Després de la guerra es va exiliar a França, on va morir. El 1946 va ser expulsat del PSOE amb 35 militants més, tots ells renglerats amb Juan Negrín. El 2009, a títol pòstum, fou readmès a la disciplina del PSOE.

• “ De Ángeles de la guarda de la República a Demonios del Movimiento Nacional. Las relaciones de dos grandes abogados republicanos Ángel Galarza Gago (1892-1966) y Ángel Ossorio y Gallardo (1873-1946): la fácil entente de dos ministros con tres ideologías diferentes (la demócrata cristiana, la radical socialista y el socialismo largocaballerista) ”, Contribuciones a las Ciencias Sociales, marzo de 2009.

Càrrecs públics
Precedit per: Sebastián Pozas Perea	Ministre de Governació 4 de setembre de 1936-17 de maig de 1937	Succeït per: Julián Zugazagoitia Mendieta
Precedit per: Nou càrrec	Fiscal General de la República abril-maig 1931	Succeït per: Francisco Javier Elola y Díaz Varela
Precedit per: Carlos Blanco Pérez	Director General de Seguretat maig-desembre 1931	Succeït per: Ricardo Herráiz Esteve