Éva Marton
  | |
| Nom original | (hu) Marton Éva |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (hu) Heinrich Éva 18 juny 1943 (81 anys)Budapest (Hongria) |
| Formació | Acadèmia de Música Franz Liszt (–1968) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera, professora d'universitat, professora de veu |
| Ocupador | Acadèmia de Música Franz Liszt |
| Membre de | |
| Gènere | Òpera |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu |
| Premis | |
| |
| Lloc web | martoneva.hu |
     | |
Eva Marton (nascuda Heinrich, 18 de juny de 1943 a Budapest, Hongria) és una soprano hongaresa. De veu àmplia i cabalosa va ser una de les sopranos més importants dramàtiques de l'última meitat del segle xx especialitzant-se en papers de Wagner, Richard Strauss, Verdi i Puccini, sobretot a Turandot.[1]
Repertori i trajectòria bàsica
[modifica]Va debutar el 1968 a l'Òpera Estatal d'Hongria com Shemaka a El gall d'or de Rimski-Kórsakov, el 1972 el director Christoph Von Dohnányi la va convidar a cantar la comtessa dels Les noces de Fígaro de Mozart a Frankfurt portant-la a una sèrie d'importants debuts: a Florència com Mathilde de Guillaume Tell, a Viena com Tosca i Tatyana d'Eugene Onegin, a l'Òpera de San Francisco com Aida, en el Metropolitan Opera com Eva a Els mestres cantaires de Nuremberg, a La Scala com Leonora a Il trovatore, a Múnic com Die Ägyptische Helena de Strauss i a Tòquio i Salzburg com Leonora de Fidelio.
En el repertori italià, la soprano hongaresa va succeir a cantants italianes d'antany amb fort temperament com Gina Cigna i Maria Caniglia en papers veristes com Maddalena d'Andrea Chénier, La Gioconda de Ponchielli, La Wally de Catalani i especialment com a Tosca i Turandot de Puccini, convertint-se en el millor exponent del paper en la dècada de 1980 amb posades en escena a Viena (amb Josep Carreras, 1983), Houston, l'Arena de Verona, Buenos Aires (1994), San Francisco i l'espectacular producció de Franco Zeffirelli en el Metropolitan Opera dirigida per James Levine.
Al Teatro Colón de Buenos Aires va debutar com Elsa a Lohengrin el 1978, va retornar com l'Emperadriu de Die Frau ohne Schatten de Strauss al costat de Birgit Nilsson i com a Tosca amb Plácido Domingo. Va retornar el 1994 com Turandot.
Entre els seus papers wagnerians es va destacar a més como Elisabeth i ocasionalment Venus a Tannhäuser (Bayreuth 1977-78), les tres Brunilda de L'anell del nibelung que va cantar a Chicago i San Francisco a més de gravar-lo integralment sota la batuta de Bernard Haitink. Va ser una important straussiana com Salomé, Elektra i especialment com l'emperadriu i posteriorment la tintorera a Die Frau ohne Schatten que va deixar filmat en les seves representacions del Festival de Salzburg dirigides per Georg Solti.
En la seva maduresa es va dedicar preferentment a rols de mezzosoprano com Kundry a Parsifal, Ortrud a Lohengrin i Kostelnicka de Jenůfa de Leoš Janáček.
Altres papers van incloure Odabella, Judith, Violanta, Marta (tiefland), Minnie, Fedora, Semirama i Fata Morgana a Merlin d'Isaac Albéniz i Pascual.
Es va retirar el 2008 com Klytamnestra d'Elektra de Strauss al Liceu de Barcelona, on va ser una de les sopranos favorites de l'audiència barcelonina.[2]
Discografia de referència
[modifica]
|
|
Referències
[modifica]- ↑ Salazar, David. «Artist Profile: Eva Marton, A Timeless Turandot» (en anglès americà). OperaWire, 18-06-2018. [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Article sobre la seva tornada al Liceu
Enllaços externs
[modifica]- Éva Marton - Lloc web oficial
- Biografia Arxivat 2008-06-11 a Wayback Machine.
- Reportatge Arxivat 2008-09-08 a Wayback Machine.