Òcul

Un òcul (del llatí oculus, 'ull') és una obertura central a la part superior d'una cúpula. En arquitectura designa també una obertura o finestra de forma circular o ovalada, i sol ser sinònim d'ull de bou. La seva funció és la de proporcionar il·luminació. També pot usar-se de forma exclusivament decorativa. S'utilitza per definir l'obertura circular central existent a la cúpula del Panteó de Roma. En aquest cas la seva funció era alleugerir el pes de la cúpula i alhora deixar entrar l'aire i la llum. Les finestres circulars també es troben en basíliques i esglésies cristianes. En l'art romànic s'utilitzava per fer entrar una mica de llum per les parets tan gruixudes.^[1]

En arqueologia, amb aquest nom es coneixen determinats motius geomètrics trobats a l'art prehistòric de l'Europa occidental. Sol referir-se a un parell de marques circulars o espirals que se solen interpretar com a ulls. Apareixen en ceràmiques, estàtues i megàlits. Poden representar la mirada d'un déu o una deessa i va ser un element especialment comú durant el període Neolític.

• S'utilitza per definir la obertura circular central existent a la cúpula de l' Panteó de Roma. En aquest cas la seva funció era alleugerir el pes de la cúpula al mateix temps que deixava entrar l'aire i la llum.

• Els òculs també es troben en els timpans de les basíliques i esglésies cristianes o, quan es tracta del gòtic es denomina rosassa.^[2]

• Al òculs ovalats o circulars de l'arquitectura del segle XVI se'ls sol denominar ulls de bou.

• El òculs circulars en les golfes del edificis han estat una característica de l'arquitectura clàssica francesa del segle XVII .

• També hi ha òculs o ulls de bou, emprats per raons estructurals, com finestretes de vaixells i avions.

• En arqueologia, òcul és el nom que es dona a determinats motius geomètrics trobats en el art prehistòric de l'Europa occidental. Sol referir-se a un parell de marques circulars o espirals que se solen interpretar com ulls. Apareixen en ceràmiques, estàtues i megàlits. Poden representar la mirada d'un déu o deessa i va ser especialment comú durant el període Neolític .

• 
  Òcul perforat al sostre d'inspiració safàvida del Hasht Behesht, palau d'Isfahan (Iran)
• 
  Òcul lobulat que adorna la base d'una cúpula de la Gran Mesquita de Kairuan (Tunísia)
• 
  Òcul del pavelló del Dôme, a Richelieu (França)
• 
  Cubell de l'Edat de Bronze trobat a Los Millares (Andalusia), amb dos òculs neolítics

• Llanterna
• Rosassa
• Ull de bou

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òcul