La 16a etapa del Tour de França de 2012 es disputà el dimecres 18 de juliol de 2012 sobre un recorregut de 197 km entre les localitats de Pau i Banhèras de Luishon.[1]
El vencedor de l'etapa fou el francès Thomas Voeckler (Team Europcar), que s'imposà en solitari en l'arribada a Banhèras de Luishon després de rodar en solitari els darrers 80 km d'etapa, des que a manca de 5 km pel cim del coll del Tourmalet deixés enrere el seu company d'escapada Brice Feillu (Saur-Sojasun). El segon en l'etapa fou Chris Anker Sørensen (Team Saxo-Tinkoff) i tercer Gorka Izagirre (Euskaltel–Euskadi). Entre els favorits destaca la pèrdua de temps de Cadel Evans (BMC Racing Team), que el deixà quasi sense opcions a entrar al podi final de París. El seu company d'equip Tejay van Garderen s'assegurà una mica més el mallot dels joves en treure-li temps al segon classificat. Thomas Voeckler, a banda de la victòria d'etapa i el premi a la combativitat, aconseguí el mallot de la muntanya gràcies al fet que va passar en primera posició pels quatre ports del dia.
Etapa reina de la present edició de la cursa als Pirineus, sense cap quilòmetre pla, i amb l'ascensió de manera encadenada a quatre grans colossos: Coll d'Aubisque (km 53,5); el coll del Tourmalet (km 120,5), on es troba el premi Jacques Goddet; el coll d'Aspin (km 150,5) i el coll de Peyresourde (km 181,5), a sols 16 km de l'arribada a Banhèras de Luishon. La sortida es fa a Pau, sent l'esprint intermedi a Vièla (km 26), abans de l'inici de l'ascensió al primer port.[1]
Fins a 38 ciclistes, al voltant d'una quarta part dels ciclistes que formen part del gran grup a l'inici de l'etapa, formaren part de l'escapada inicial que es formà al voltant del km 25, entre els quals hi havia tres ciclistes que es trobaven entre els 20 primers classificats: el líder de la classificació de la muntanya, Fredrik Kessiakoff (Astana Qazaqstan Team) i els vencedors d'etapa al Tour Thomas Voeckler (Team Europcar) i Pierrick Fédrigo (FDJ-BigMat).[2] Voeckler i Kessiakoff van encapçalar el grup al pas per l'Aubisque amb 3' 40" sobre el grup en què viatjava el mallot groc. El grup capdavanter es va mantenir unit fins a l'inici de l'ascensió al Coll del Tourmalet. En aquest punt el grup es començà a fraccionar després d'una acceleració de Daniel Martin (Garmin-Sharp), Kessiakoff i Laurens ten Dam (Rabobank ProTeam).[2] Més tard es van afegir a aquest grup capdavanter Voeckler, George Hincapie (BMC Racing Team), Chris Anker Sørensen (Team Saxo-Tinkoff) i Brice Feillu (Saur-Sojasun). A manca de 5 km pel cim Voeckler i Feillu deixaren enrere els seus companys d'escapada, sent Voeckler el primer a passar pel cim del Tourmalet, alhora que retallava punts a Kessiakoff en la lluita pel mallot de la muntanya. El gran grup passà pel cim deu minuts després.
Voeckler i Feillu aconseguiren un avantatge de prop de 2 minuts als peus del coll d'Aspin respecte a un grup format per 8 ciclistes, en el que ja no hi era Kessiakoff, totalment esgotat després de la lluita amb Voeckler pels punts de la muntanya. En l'ascens Voeckler deixà enrere el seu company d'escapada, marxant en solitari cap a la meta. En el grup dels favorits el Liquigas-Cannondale i el Team Sky van augmentar el ritme, cosa que va provocar una progressiva reducció del grup. Cadel Evans (BMC Racing Team) en fou el més perjudicat, perdent contacte en el darrer tram d'ascensió, tot i que amb l'ajuda dels seus companys d'equip aconseguí reincorporar-se al grup en el tram inicial del coll de Peyresourde.[2] Amb tot, durant l'ascensió al darrer port del dia tornà a despenjar-se definitivament del grup dels favorits després d'una acceleració inicial de Vincenzo Nibali (Liquigas-Cannondale). Voeckler passà en primera posició pel seu cim, aconseguint els punts necessaris per a aconseguir el mallot de la muntanya i Sørensen el seguí un minut i mig més tard. Nibali va atacar dues vegades més en la darrera part de l'ascensió, però Wiggins sempre es va mantenir al seu costat.
Al capdavant Voeckler es dirigí cap a la victòria a Banhèras de Luishon, aconseguint d'aquesta manera la seva segona victòria d'etapa en la present edició, en una vila en què el 2010 ja havia guanyat. Sørensen arribà 1' 40" més tard, mentre que Gorka Izagirre (Euskaltel–Euskadi) arribà tercer. Nibali, Wiggins i Froome arribaren set minuts més tard que Voeckler, mentre que Evans perdé quasi cinc minuts respecte a aquest trio, amb la qual cosa passava de la tercera a la setena posició en la general.[3][4]
- Esprint intermedi de Vièla (km 26)
|
|
- 3. Coll d'Aspin. 1489m. 1a Categoria (km 150,5) (12,4 km al 4,8%)
|
|
- ↑ 1,0 1,1 «ÉTAPE 16 - Pau / Bagnères-de-Luchon 197 km» (en francès). letour.fr. [Consulta: 19 juliol juny 2012].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Hymas, Peter «Voeckler solos to second Tour stage win». Cycling News. Future Publishing Limited, 18-07-2012 [Consulta: 21 juliol 2012].
- ↑ «Voeckler, el rei dels Pirineus». El Punt-Avui, 19-07-2012. [Consulta: 21 juliol 2012].
- ↑ «Evans s'enfonsa en l'etapa reina del Tour que guanya el francès Voeckler». El Periódico de Catalunya, 18-07-2012. [Consulta: 21 juliol 2012].
- ↑ «Frank Schleck dona positiu al Tour per un diürètic». El Punt-Avui, 18-07-2012. [Consulta: 19 juliol 2012].
Pau
Chris Anker Sørensen (DEN) (Team Saxo-Tinkoff)
Gorka Izagirre (ESP) (Euskaltel–Euskadi)
Bradley Wiggins (GBR) 74h 15' 32" (39,705 km/h)
Peter Sagan (SVK) 356 pts
Tejay van Garderen (USA) 74h 23' 27" (39,635 km/h)
RadioShack-Nissan 222h 58' 15" (39,671 km/h)
Aleksandr Vinokúrov (KAZ) 
Jens Voigt (GER) 
Daniel Martin (IRE) 
Simone Stortoni (ITA) 
Laurens ten Dam (NED) 
Jurgen van den Broeck (BEL) 
Cadel Evans (AUS) 
Janez Brajkovič (SVN) 
Fränk Schleck (RadioShack-Nissan): no surt, després que el dia previ es fes públic que havia donat positiu en un control antidopatge.[5]
Grega Bole (Lampre-ISD): abandona.
Vladímir Gússev (Team Katusha): abandona.
