189 aC

Infotaula nombre189 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià189 aC (clxxxix aC)
Islàmic835 aH – 834 aH
Xinès2508 – 2509
Hebreu3572 – 3573
Calendaris hindús-133 – -132 (Vikram Samvat)
2913 – 2914 (Kali Yuga)
Persa810 BP – 809 BP
Armeni-
Rúnic62
Ab urbe condita565
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
210 aC 200 aC 190 aC - 180 aC - 170 aC 160 aC 150 aC
Anys
192 aC 191 aC 190 aC - 189 aC - 188 aC 187 aC 186 aC

El 189 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Vulsó i Nobílior (o també any 565 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «189 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Imperi Selèucida

[modifica]
  • Antíoc III, després de la derrota a la batalla de Magnèsia (190 aC) on Gneu Domici Aenobarb el va derrotar i on els selèucides van perdre uns cinquanta mil homes, retirat amb les restes de l'exèrcit més enllà del Taure, ha d'acceptar la pau. Envia una ambaixada per negociar la fi de la guerra i les negociacions s'allarguen per les peticions de Rodes i Pèrgam (que demana Tràcia i gran part de l'Àsia Menor inclosa Capadòcia). En aquest període Armènia es fa independent amb el rei Artaxes I, Capadòcia estableix les seves pròpies aliances, i Psídia és independent de facto.[2]

Antiga Roma

[modifica]

Hispània

[modifica]

Necrològiques

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXV, 15
  3. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXVIII, 3
  4. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXVIII, 12, 27
  5. Polibi. Història, XXII, 16-22
  6. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXVIII, 28
  7. Polibi. Història, XXII, 8
  8. Hidalgo de la Vega, M. J. «El bronce de Lascuta: un balance historiográfico» (en castellà). Studia Historica. Historia Antigua, 7, 1989, pàg. 59-65.
  9. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXVII, 47, 50