1938
| Tipus | any civil i any comú que comença en dissabte  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1938 (mcmxxxviii) |
| Islàmic | 1357 – 1358 |
| Xinès | 4634 – 4635 |
| Hebreu | 5698 – 5699 |
| Calendaris hindús | 1993 – 1994 (Vikram Samvat) 1860 – 1861 (Shaka Samvat) 5039 – 5040 (Kali Yuga) |
| Persa | 1316 – 1317 |
| Armeni | 1387 |
| Rúnic | 2188 |
| Ab urbe condita | 2691 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1900 1910 1920 - 1930 - 1940 1950 1960 | |
| Anys | |
| 1935 1936 1937 - 1938 - 1939 1940 1941 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 7 de març, mar Mediterrània, Batalla del Cap de Palos: l'almirall republicà Ubieta, al capdavant dels creuers Libertad i Méndez Núñez i cinc destructors, enfonsa el creuer Baleares, del bàndol nacional, Guerra Civil espanyola).[1]
- 16 a 18 de març, Barcelona: l'aviació franquista hi fa els bombardejos més devastadors que patirà la ciutat en la Guerra Civil espanyola.
- 28 de març, Fraga, Baix Cinca: el bàndol nacional ocupa la vila durant l'Ofensiva d'Aragó.[2]
- 3 d'abril, Lleida, Segrià: el bàndol nacional ocupa la ciutat.[3]
- 4 d'abril, Morella, Ports: el bàndol nacional ocupa la vila.[4]
- 15 d'abril, nord del País Valencià: el bàndol nacional arriba al Mediterrani per Vinaròs.[4]
- 17 d'abril, Vielha, Vall d'Aran: el bàndol nacional ocupa la vila.[5]
- 28 d'abril, Catalunya: les autoritats republicanes ordenen la mobilització dels joves de la quinta del 41, coneguts com la quinta del biberó.
- 16 de juny, Castelló de la Plana: el bàndol nacional ocupa la ciutat.[6]
- 25 de juliol: Catalunya: Comença la Batalla de l'Ebre, la més sagnant de la Guerra civil espanyola.[7]
- 21 de setembre: El President de la República, Doctor Negrín anuncia la retirada de les Brigades Internacionals a la Societat de Nacions, que condemna el cop militar, però no aten les peticions d'ajuda.[8]
- 28 d'octubre, Espanya: les Brigades Internacionals abandonen el país.
- octubre: tancament del diari Front Popular/Front Antifeixista/Llibertat
- 5 de novembre, Tarragona: l'aviació del bàndol nacional bombardeja la ciutat.[9]
- 16 de novembre, Catalunya, esp. Terra Alta i Ribera d'Ebre: S'acaba la Batalla de l'Ebre, la més sagnant de la Guerra Civil espanyola.[10]
- Resta del món
- 1 de gener, Brasil: Getúlio Vargas hi inicia el moviment "Estado Novo", de tendència feixista.
- 12 de febrer Elizabeth (Nova Jersey) (EUA): Judy Blume, escriptora estatunidenca de literatura infantil i juvenil
- 22 de febrer, Terol: acaba la Batalla de Terol amb victòria franquista. Va començar el dia 15 de desembre del 1937.
- 12 de març, Àustria: es produeix l'Anschluss, l'annexió d'Àustria al Tercer Reich pel règim nazi.
- 14 de març, Viena (Àustria)ː Adolf Hitler entra a Viena on és aclamat per 200 000 austríacs.
- 18 d'abril, Estats Units: es publica el primer número d'Action Comics que inclou la primera aparició de Superman, per Jerry Siegel (guió) i Joe Shuster (dibuix i tinta).
- 30 d'octubre, EUA: Orson Welles provoca el caos en la societat nord-americana amb l'emissió radiofònica de La guerra dels mons.[11]
- 9 de novembre, Alemanya: els pogroms fomentats pel govern alemany culminen en una operació anomenada Nit dels vidres trencats en què centenars de sinagogues són destruïdes.[12]
- El mot gai, s'utilitza per primer cop al cinema a la pel·lícula "Quina fera de nena!".[13]
Premis Nobel
[modifica]| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
Naixements
[modifica]| M/d | Nom i llinatges | Activitat | Origen | E/M |
|---|---|---|---|---|
| 08/15 | Pran Kumar Sharma | dibuixant | panjab | 2014 |
Països Catalans
- 27 de gener - Ripollː Concepció Ferrer i Casals, filòloga i política catalana, ha estat diputada i eurodiputada.[14]
- 5 de març - Badalona, Barcelonès: Jordi Dauder i Guardiola, actor català.[15]
- 7 de març - Reus: Sefa Ferré, pintora catalana.[16]
- 15 de març - Esparreguera, Baix Llobregat Lluís Subirana i Rebolloso, estudiós de la sardana.
- 18 de març - Barcelona: Núria Quevedo Teixidó, artista visual –pintora i artista gràfica–, resident a Berlín.[17]
- 7 de maig - Barcelonaː Pepita Ferrer i Lucas, jugadora i monitora d'escacs, la primera Mestre Internacional Femení de l'estat (m. 1993).[18]
- 11 de maig - Sanaüja (la Segarra): Joan Margarit, poeta i arquitecte català.[19]
- 12 de maig - Perpinyàː Marie-Josée Roig, professora associada de lletres i política nord-catalana.[20]
- 19 de juny - Carlet, la Ribera Alta: Ramon Trullenque Peris, metge cirurgià i historiador valencià.
- 22 de setembre - Barcelonaː Lola Salvador Maldonado, novel·lista i guionista catalana que firma també com a Salvador Maldonado.[21]
- 28 d'octubre - Olot, Garrotxa: Fabià Puigserver, escenògraf, figurinista, actor, director teatral, promotor de les arts escèniques (m.1991).[22]
- 1 de desembre - Barcelona: Montserrat Aparici i Isern, mezzosoprano catalana.[23]
- Resta del món
- 1 de gener, Edimburg: Edith Mary Wightman, historiadora i arqueòloga escocesa (m. 1983).[24]
- 5 de gener, Roma, Regne d'Itàlia: Joan Carles I d'Espanya, rei d'Espanya.
- 6 de gener, Bakhmut, Ucraïna: Larissa Iukhímivna Xepitko, directora de cinema, guionista i actriu soviètica ucraïnesa (m. 1979).[25]
- 12 de gener, Shiniujiang (Xina): Mo Yingfeng (en xinès tradicional: 莫應豐; en xinès simplificat: 莫应丰; en pinyin: Mò Yīngfēng) escriptor i guionista xinès (m. 1989).
- 25 de gener, Los Angeles: Etta James –Jamesetta Hawkins–, cantant estatunidenca de blues, soul, gospel, jazz… (m. 2012).[26]
- 28 de gener, Estocolm, Suècia: Tomas Lindahl, científic suec, Premi Nobel de Química de l'any 2015.
- 14 de febrer, Intra, Verbania: Antonio Dal Masetto, escriptor i periodista italià nacionalitzat argentí.
- 5 de març, Chicago, Estats Units: Lynn Margulis, creadora de la teoria endosimbiòtica (m. 2011)[27]
- 7 de març,
- Nova York, Estats Units: David Baltimore, microbiòleg estatunidenc.
- Carcassona, Llenguadoc, França: Albert Fert, físic francès.
- 14 de març, Vitória da Conquista, (Brasil): Glauber Rocha, director de cinema brasiler, actor i guionista (m. 1981)
- 17 de març, Irkutsk, Sibèria, URSS: Rudolf Nuréiev, ballarí soviètic.
- 18 de març, Yingshang (Xina): Dai Houying (xinès: 戴厚英) escriptora xinesa, famosa per dos llibres que escriure a principis dels anys vuitanta, "¡Humanitat ah, humanitat! "(人 啊, 人) i " La mort d'un poeta "(诗人 之 死) i representatius de la "Literatura de les cicatrius" (伤痕 文学). (m. 1996)[28]
- 26 de març, Londres, Anglaterra: Anthony James Leggett, físic anglès.
- 2 d'abril, Anvers: Martine Frank, fotògrafa belga, membre de l'Agència Magnum (m. 2012).[29]
- 8 d'abril, Kumasi, Ghana: Kofi Annan, polític ghanès, secretari general de l'ONU i Premi Nobel de la Pau de 2001 (m. 2018).[30]
- 13 d'abril, Brăila, Romania: Catalina Buzoianu, directora i pedagoga teatral romanesa (m. 2019).[31]
- 14 d'abril, Cortes de Navarra, País Basc: Mario Gaviria Labarta, sociòleg basc.
- 20 d'abril, Merrylands, Austràlia: Betty Cuthbert, atleta australiana, guanyadora de quatre medalles olímpiques d'or en proves de velocitat (m. 2017).[32]
- 3 de maig, South Shields (Anglaterra): Lindsay Kemp, ballarí, actor, mestre, mim i coreògraf anglès (m. 2018).[33]
- 8 de maig, Nogent-sur-Marne, França: Jean Giraud («Moebius»), dibuixant de còmics i il·lustrador francès (m. 2012).[34]
- 15 de maig, Toló, França: Mireille Darc fou una actriu provençal i model francesa.[35]
- 25 de maig, Clatskanie, Oregon (EUA): Raymond Carver, poeta i escriptor de contes estatunidenc (m. 1988).[36]
- 26 de maig, Toronto, Canada: Teresa Stratas, soprano canadenca.[37]
- 2 de juny, Pamplona (Navarra): Carlos Garaikoetxea Urriza ,polític, advocat i economista navarrès d'ideologia nacionalista basca. Primer lehendakari del Govern Basc després de la promulgació de l'Estatut de Guernica.[38]
- 10 de juny, Lieja Bèlgicaː Violetta Villas, cantant, compositora, lletrista i actriu de teatre i de cinema polonesa (m. 2011).[39]
- 16 de juny, Lockport, Nova York: Joyce Carol Oates, escriptora estatunidenca.[40]
- 17 de juny, Elisario, Brasil: Clodovil Hernandes, diputat i presentador de la TV brasilera.
- 26 de juny, Lisboa: Maria Velho da Costa, escriptora portuguesa, Premi Luís de Camões de l'any 2002.[41]
- 3 de juliol, Durham, Anglaterra: Jean Aitchison, lingüista, professora i investigadora britànica.[42]
- 20 de juliol, Leningrad, URSS: Aleksei Iúrievitx Guerman, guionista i director de cinema rus.
- 27 de juliol, Lilla: Isabelle Aubret, cantant francesa.[43]
- 21 de juliol, Miami: Janet Reno, jurista estatunidenca, Fiscal General dels EUA (m. 2016).[44]
- 1 de setembre, Copenhaguen, Dinamarca: Per Kirkeby, pintor, escultor, realitzador de pel·lícules i escriptor danès.
- 2 de setembre, Roma, Itàlia: Carlo Bordini, historiador i poeta.
- 3 de setembre, Kōbe, Japó: Ryōji Noyori, químic japonès.Premi Nobel de Química de l'any 2001.[45]
- 23 de setembre, Viena, Àustria: Romy Schneider, actriu austríaca
- 28 de setembre, Henderson, Carolina del Nord (EUA): Ben E. King, cantant de soul i rhythm and blues estatunidenc (m. 2015).[46]
- 4 d'octubre, Aaberg, Suïssa: Kurt Wüthrich, químic suís, Premi Nobel de Química de l'any 2002.
- 13 d'octubre, Màntua, Itàlia: Enzo Dara fou un baix italià (m. 2017).[47]
- 22 d'octubre, Leytonstone, Londres (Anglaterra): Derek Jacobi, actor anglès[48]
- 29 d'octubre, Monròvia, Libèria: Ellen Johnson Sirleaf, 24a Presidenta de Libèria, Premi Nobel de la Pau de 2011.[49]
- 2 de novembreː
- Psychico, Atenes, Grècia: Sofia de Grècia, reina consort d'Espanya casada amb el rei Joan Carles.[50]
- San Franciscoː Richard Serra, escultor nord-americà (m. 2024).
- 5 de novembre, Nova York, Estats Units: Joe Dassin, cantautor d'origen estatunidenc.
- 13 de novembre, Marshalltown, Estats Units: Jean Seberg, actriu nord-americana
- 19 de novembre, Cincinnati, Estats Units: Ted Turner, fundador de la cadena internacional de notícies CNN.
- 30 de novembre, Caneiru, Valdés, Astúries: Margarita Salas, bioquímica.[51]
- 16 de desembre
- Tòquio (Japó): Liv Ullmann, actriu noruega.
- Fraissinet, França: Rogièr Teulat, lingüista occità.[52]
- Kikkeri, Regne de Mysore, Índia britànica: K. S. L. Swamy, director de cinema, productor, actor i cantant de playback indi.
- Rabat: Mohammed Berrada, escriptor, novel·lista i traductor.
- Tanger: Badia Hadj Nasser, escriptora i psicoanalista.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 5 de gener, el Brull, Osona: Bartomeu Rosselló-Pòrcel, poeta i traductor mallorquí (n. 1913).[53]
- 23 de febrer
- Gènova: Joan Costa i Deu, periodista i escriptor català.
- Barcelona: Miquel Llobet i Solés, compositor i guitarrista català (n. 1878).
- 9 d'abril, Burgos, Espanya: Manuel Carrasco i Formiguera, polític catalanista, executat després d'un procés sumaríssim ple d'irregularitats durant la Guerra Civil espanyola (n. 1890).[54]
- 2 de juliol, Inca, (Mallorca), Gabriel Buades i Pons, anarcosindicalista, assassinat pels inssurrectes franquistes.
- 1 d'agost, Sabadell, Vallès Occidental: Miquel Carreras i Costajussà, advocat, historiador, arxiver i filòsof sabadellenc.
- 2 de setembre, Polop, Marina Baixa: Lluïsa Vela, una de les grans sopranos de la primera part del segle xx espanyol (n. 1884).[55]
- 2 de desembre, Sant Sebastià de Montmajor, Vallès Oriental: Joan Vila i Cinca, pintor català.
- Barcelona: Aurora Malagarriga i Ormart, pintora catalana de flors i fruits (n. 1883).[56]
- Barcelona: Elvira Malagarriga i Ormart, pintora catalana de retrats, paisatges i flors (n. 1886).[57]
- Resta del món
- 8 de febrer, Gant, Bèlgica: Edward Anseele, polític, cofundador del Partit Obrer Belga (81 anys)
- 13 de març, Moscou, URSS: Nikolai Bukharin, líder revolucionari soviètic assassinat per l'estalinisme (n. 1888)(49 anys).[12]
- 7 d'abril, París, França: Suzanne Valadon, pintora impressionista francesa (n. 1865).[58]
- 4 de maig, Berlín: Carl von Ossietzky, escriptor i pacifista alemany, premi Nobel de la Pau el 1935 (n. 1889).[59]
- 13 de maig, Sèvres (França): Charles Édouard Guillaume, físic suís, Premi Nobel de Física de 1920 (n. 1861).
- 28 de maig, Santanderː Matilde Zapata, directora del diari càntabre La Región, afusellada pel franquisme (n. 1906).[60]
- 15 de juny, Davos, (Suïssa: Ernst Ludwig Kirchner, pintor expressionista alemany. (58 anys).
- 26 de juny, Wicasset, Maine (EUA): James Weldon Johnson, autor, polític, diplomàtic, crític, periodista, poeta, antologista, educador, advocat, compositor de cançons, activista dels drets humans i prominent figura dins el moviment cultural Harlem Renaissance (n. 1871).[61]
- 4 de juliol, París: Suzanne Lenglen, tennista francesa, una de les millors de tots els temps.[62]
- 28 de juliol: Poço Redondo: Maria Bonita, cangaceira brasilera (n. 1911).[63]
- 15 de setembre, Baltimore, Maryland (EUA): Thomas Wolfe, escriptor estatunidenc (n. 1900).[64]
- 19 de setembre, Beverly Hills: Pauline Frederick, actriu estatunidenca de cinema mut.[65]
- 25 d'octubre, Mar del Plata, Argentina, Alfonsina Storni, poeta i escriptora argentina (n. 1892).[66]
- 10 de novembre, Ankara, Turquia: Mustafà Kemal Atatürk, primer president de Turquia (n. 1881).[12]
- 17 de novembre: Robert Chalmers, alt funcionari britànic
- 3 de desembre, Milà: Antonia Pozzi, poeta italiana (n. 1912).[67]
- 11 de desembre, Oslo (Noruega): Christian Lous Lange, historiador, Premi Nobel de la Pau de 1921 (n. 1869).
- 25 de desembre, Batalla de l'Ebre: Alfonso María de Borbón y Pintó, militar espanyol.
- 31 de juliol, Madrid: José María Alvira Almech, compositor aragonès.
- 25 de desembre, Praga, Txèquia: Karel Čapek, escriptor txec, creador del terme “robot” (48 anys).
- 27 de desembre, Beverly Hills: Florence Lawrence, actriu de cinema mut, la primera gran estrella cinematogràfica (n.1886).[68]
Referències
[modifica]- ↑ «Warships of the Spanish Civil War (1936-1939) - Cruisers», 1997–1998.
- ↑ Besolí, Andreu. Ebro 1938 (en anglès). Inédita Editores, 2005, p. 46. ISBN 8496364275.
- ↑ Thomas, Hugh. Modern Library. [9780375755156 The Spanish Civil War] (en anglès), 2001.
- ↑ 4,0 4,1 Gabarda Cebellán, Vicent. Els afusellaments al País Valencià (1938-1956). Universitat de València, 2011, p. 43. ISBN 9788437087429.
- ↑ Gómez Ferrer, Maria Pau. Unitat d'Aran. La repressió a Aran. 1938-1946, 2015, p. 1.
- ↑ Tena, Violeta. «El dilema dels "franquistes nostrats"». El Temps, 02-10-2021. [Consulta: 7 febrer 2022].
- ↑ «batalla de l’Ebre | enciclopedia.cat». [Consulta: 30 maig 2023].
- ↑ Pere, Carbonell i Fita. Entre la vocació i el deure: un estudiant de mestre a l'artilleria de l'exèrcit popular, 1936-1939. L'Abadia de Montserrat, 2002, p. 297. ISBN 9788484153696.
- ↑ «80 anys dels bombardejos franquistes sobre Tarragona durant la Guerra Civil». Nació Digital, 05-11-2018. Arxivat de l'original el 11 de febrer 2022. [Consulta: 11 febrer 2022].
- ↑ Cervelló, Àlex. «La vida després de la batalla de l'Ebre». Sàpiens. [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ «La guerra dels mons», 27-10-2013. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «The First Time "Gay", Meaning "Homosexual", Was Used as Such in a Film» (en anglès americà), 17-01-2011. [Consulta: 15 febrer 2020].
- ↑ «Concepció FERRER | 5ª legislatura» (en castellà). Parlament Europeu. Eurodiputats. [Consulta: 1r desembre 2022].
- ↑ «Mor l'actor Jordi Dauder». Ara.cat, 16-09-2011. [Consulta: 16 setembre 2011].
- ↑ Salcedo Miliani, Antonio. Plural femení. Tarragona: Museu d'Art Modern i Diputació de Tarragona, p. 125.
- ↑ Hackl, Erich. «El exilio pintado» (en castellà). La Vanguardia, 20-03-2021. [Consulta: 5 febrer 2023].
- ↑ «Biografia de Pepita Ferrer». Federació Catalana d'Escacs. [Consulta: 26 gener 2015].
- ↑ Gaillard, Valèria. «Joan Margarit: “Als que vam néixer durant la guerra, aquest país encara ens fa por”». Ara.cat, 14-11-2019. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Mme Marie-Josée Roig». Assemblée nationale. [Consulta: 10 agost 2016].
- ↑ «Lola Salvador | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 agost 2021].
- ↑ Graells, Guillem-Jordi. «Fabià Puigserver Plana». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ «Montserrat Aparici i Isern | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 novembre 2023].
- ↑ «WIGHTMAN, Edith Mary». [Consulta: 30 juny 2021].
- ↑ «A Harrowing Exploration of War and the Meaning of Human Existence: The Ascent» (en anglès). Off Screen, 01-03-2016. [Consulta: 14 març 2022].
- ↑ «Etta James | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r desembre 2020].
- ↑ Tao, Amy. «Lynn Margulis (American biologist)» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 01-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ Duzan, Brigitte. «Dai Houying» (en francès), 09-07-2017. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Martine Franck. Biographie» (en francès). Fondation Henri Cartier-Bresson. [Consulta: 6 març 2023].
- ↑ «Kofi Annan. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Cătălina Buzoianu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «Betty Cuthbert | Australian athlete» (en anglès). [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «Kemp, Lindsay nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean Giraud connu également sous le pseudonyme de Moebius» (en francès). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Mireille Darc» (en francès). La Cinémathèque française. Bibliothèque du film. [Consulta: 8 juliol 2022].
- ↑ «Raymond Carver | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Teresa Stratas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Garaikoetxea Urriza, Carlos - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ «Violetta Villas» (en anglès). Independent, 07-12-2011. [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ «Joyce Carol Oates | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «Maria Velho da Costa». Goodreads. [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Birthdays, The Guardian , 03-07-2014.
- ↑ "Isabelle Aubret Biography", RFI Musique. Retrieved 17 August 2014
- ↑ «Janet Reno» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 maig 2023].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2001» (en anglès americà). [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ Wilson, Scott. Resting Places: The Burial Sites of More Than 14,000 Famous Persons, 3d ed. (en anglès). McFarland, 2016-08-19, p. 407. ISBN 978-1-4766-2599-7.
- ↑ «Dara, Enzo nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ «Derek Jacobi | Biography, Movies, Plays, & Facts» (en anglès). [Consulta: 22 octubre 2021].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 2011» (en anglès americà). [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ «Sofia de Grècia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 octubre 2021].
- ↑ «Margarita Salas Falgueras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 setembre 2020].
- ↑ Kremnitz, Georg «La recherche (socio-)linguistique en domaine occitan. Acquis et exigences actuelles». Bulletins de l'Association internationale d'études occitanes, vol. 3, 1988.
- ↑ «Biografia Bartomeu Rosselló-Pòrcel». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Manuel Carrasco i Formiguera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Sanchis Gadea, Francisco. «Emilio Sagi-Barba y Luisa Vela». Notícies d'ací. D'ací Periòdic, 11-10-2006. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Ibiza i Osca, Vicent. Dona i art a Espanya: Artistes d'abans de 1936. Obra exposada-obra desapareguda (tesi). València: Universitat de València, Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació, 2004, p. 201, 592 i 789.
- ↑ «Elvira Malagarriga Armart». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 1r agost 2015].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La pintora trapecista, Suzanne Valadon (1867-1938)». Mujeres en la historia, 02-12-2011. [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1935» (en anglès americà). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Zapata Borrego, Matilde» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. [Consulta: 6 octubre 2021].
- ↑ «James Weldon Johnson | American writer» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «El llegat centenari de Suzanne Lenglen». Jocs Olímpics. Comitè Olímpic Internacional, 09-09-2022. [Consulta: juny 2023].
- ↑ Vainsencher, Semira Adler. «Maria Bonita» (en portuguès). Fundació Joaquim Nabuco, Recife, Actualitzat el 23 febrer 2017. Arxivat de l'original el 2021-03-08. [Consulta: 27 maig 2023].
- ↑ «Thomas Wolfe | American author» (en anglès). [Consulta: 15 setembre 2021].
- ↑ «Pauline Frederick (1883-1938) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 6 agost 2023].
- ↑ Centro Virtual Cervantes. «Alfonsina Storni Martignoni». [Consulta: 19 juliol 2010].
- ↑ West, Rebecca. Rinaldina Russell. Italian Women Writers: A Bio-Bibliographical Sourcebook. Greenwood Press, 1994, p. 333–343. ISBN 978-0313283475.
- ↑ Brown, Kelly. «Florence Lawrence». Women Film Pioneers Project. Biblioteques de la Universitat de Colúmbia, 2013. [Consulta: 2 novembre 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1938