2016 en els vols espacials
![]() Sentit de les agulles del rellotge des de la part superior: El primer aterratge amb èxit d'una primera etapa d'un Falcon 9 Full Thrust en una ASDS, vistes des de la HiRISE sobre el lloc d'impacte de Schiaparelli a Mart, la sonda OSIRIS-REx apunt de ser col·locada en el badia de càrrega útil de l'Atlas V 411, i la JunoCam a bord de la Juno observa Júpiter durant el 3r perijove. | |
Llançaments orbitals | |
---|---|
Primer | 15 de gener |
Últim | 28 de desembre |
Total | 85 |
Èxits | 82 |
Fracassos | 2 |
Fracassos parcials | 1 |
Catalogat | 83 |
Coets | |
Vols de prova | |
Jubilacions | Falcon 9 v1.1 |
Vols tripulats | |
Orbital | 5 |
Total dels viatgers | 14 |
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2016. En aquest any es va veure inaugurar el cosmòdrom Oriental, a l'extrem oriental de Rússia el 28 d'abril de 2016 amb un vol tradicional del Soiuz-2.1a,[1] abans de continuar amb la família de coets Angarà els següents anys. Llavors els xinesos van realitzar el vol inaugural del Llarga Marxa 7 des del centre de llançament de satèl·lits de Wenchang a l'illa de Hainan, al mar de la Xina Meridional el 25 de juny i el vol inaugural del Llarga Marxa 5 el 3 de novembre. Dos anys després de l'accident el 2014, el coet Antares va tornar a volar el 17 d'octubre amb una versió millorada anomenada versió 230 amb un motor rus RD-181.
Després de diversos intents fallits, SpaceX va començar a aterrar les primeres etapes de Falcon 9 en vaixells autònoms, acostant al seu objectiu de desenvolupar vehicles de llançament reutilitzables. La companyia va indicar que els motors i estructures recuperades no van patir danys importants i que planejaven llançar una missió amb una etapa prèviament utilitzada el gener de 2017.[2]
La missió ExoMars, una col·laboració entre les agències espacials d'Europa i Rússia, es va posar en marxa el 14 de març i va arribar a Mart el 19 d'octubre.[3] Essencialment dedicat a investigacions d'astrobiologia, aquest vol va transportar l'ExoMars Trace Gas Orbiter que va arribar a l'òrbita de Mart i el mòdul de descens Schiaparelli que es va estavellar en aterrar. Un vol posterior previst per al 2020 transportarà l'astromòbil ExoMars juntament ambquatre instruments superficials estàtics.[4] Mentrestant, la sonda espacial japonesa Akatsuki va començar les seves observacions de Venus el maig[5] després de passar cinc mesos ajustant gradualment la seva òrbita. Les activitats d'exploració planetària van prendre el centre de l'escenari amb la posada en òrbita de la sonda Juno de la NASA a Júpiter el 4 de juliol, que va ser seguit pel llançament de la missió OSIRIS-REx de la NASA a l'asteroide 101955 Bennu el 8 de setembre. Finalment, el 30 de setembre, la sonda Rosetta va executar un aterratge deliberat al cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko.[6][7]
Entre les missions tripulades s'inclouen el retorn de Scott Kelly i Mikhail Kornienko el març, després d'una missió d'un any de durada a bord de l'EEI, l'estada més llarga de permanència continuada per astronautes a l'estació. Kelly també va establir el rècord de l'estada més llarga d'un estatunidenc en òrbita. Quatre expedicions a l'EEI des del 47 al 50 es van posar en marxa el 2016, el primer utilitzant l'última nau espacial Soiuz TMA-M i les tres següents inaugurant la modernitzada Soiuz MS. L'Expedició 50 continua en 2017. Es van planejar diverses EVAs per ajudar a mantenir l'exterior de l'EEI. L'hàbitat inflable experimental BEAM es va connectar a l'EEI el 16 d'abril i inflat el 28 de maig, per començar dos anys de proves en òrbita. Mentrestant, la Xina va llançar el seu nou laboratori espacial Tiangong-2 el setembre, que va ser visitat per dos astronautes durant un mes entre el 19 d'octubre i el 17 de novembre.
Vols espacials tripulats[modifica]
A finals de març Scott Kelly i Mikhaïl Kornienko van completar la seva estada amb una durada d'un any a bord de l'Estació Espacial Internacional destinat per estudiar els efectes d'una estada perllongada en condicions d'ingravidesa en el context de les missions a la Lluna o Mart. Cinc expedicions van tenir èxit el 2016 a bord de l'estació espacial expedició, de la 46 a la 50. Un total de 18 astronautes (només dues dones), 9 russos, sis americans, un japonès, un anglès i el francès Thomas Pesquet. Una nau espacial de càrrega Dragon d'SpaceX per abastir de combustible de l'estació espacial i transportar el mòdul inflable experimental BEAM que va ser acoblat al mòdul Tranquility.[8] La Xina va situar en òrbita una segona còpia de la seva petita estació espacial Tiangong 2, el qual va ser posteriorment visitada.
Exploració no tripulada[modifica]
Sondes interplanetàries[modifica]
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9b/KSC-20160604-PH_DNG0001_0077_%2827724140881%29_cropped.jpg/220px-KSC-20160604-PH_DNG0001_0077_%2827724140881%29_cropped.jpg)
Dues sondes espacials van ser llançades el 2016 per tal d'explorar el sistema solar: part del Programa ExoMars. El ExoMars Trace Gas Orbiter i la sonda espacial OSIRIS-REx
Dawn[modifica]
New Horizons[modifica]
- New Horizons va continuar transmetent dades quan va passar per sobre les llunes de Plutó i es troba en direcció a sobrevolar un petit cos del cinturó de Kuiper amb data d'arribada en 2020.
Rosetta i Philae[modifica]
- Rosetta va acabar l'estudi del cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko quan va acabar estavellant-se el setembre de 2016.
Mart[modifica]
- Una finestra de llançament a Mart va ser oberta el 2016. L'Agència espacial europea va llançar a aquest planeta una missió desenvolupada dins del marc del Programa ExoMars. A l'octubre, el ExoMars Trace Gas Orbiter va ser situat en òrbita al voltant de Mart per estudiar la seva atmosfera amb objectius similars a la missió MAVEN. Aquest orbitador també va transportar el ExoMars EDM, un mòdul de descens de prova que permetia a l'agència espacial de validar les tècniques utilitzades per aterrar sobre Mart. Però, es va estavellar contra el terra marcià després d'un error del seu sistema de control d'altitud en els últims segons de descens sobre la superfície.
- Set naus espacials van ser actives a Mart: els rovers Opportunity i Curiosity a la superfície del planeta, així com els orbitadors Mars Odyssey, MRO, MAVEN, Mars Express i Mars Orbiter Mission. Algunes d'aquestes naus espacials han passat de llarg de la seva vida útil (Mars Odyssey, Mars Express, Opportunity) però fins al 2016 van romandre encara actives.
Cassini[modifica]
- Cassini-Huygens va continuar la seva missió per estudiar Saturn i els seus satèl·lits al voltant de la qual orbita.
Altres[modifica]
A principis d'any, 15 sondes espacials van romandre actives en el sistema solar:[9]
- La NASA va llançar el 2016 la sonda espacial OSIRIS-REx amb el principal objectiu portar a la Terra una mostra de sòl de l'asteroide (101955) Bennu.
- El juliol de 2016 la sonda espacial Juno de l'agència espacial estatunidenca va ser situada en òrbita al voltant de Júpiter. El seu objectiu principal és estudiar l'estructura interne del planeta gegant.
- La sonda espacial japonesa Akatsuki que va ser situada en òrbita al voltant de Venus a finals de 2015, va començar la recollida de dades sobre l'atmosfera d'aquest planeta
- Hi va haver tres naus espacials estudiant la Lluna. L'orbitador estatunidenc Lunar Reconnaissance Orbiter i dos naus espacials xineses : l'orbitador Chang'e 5 T1 i el rover Chang'e 3.
- La missió japonesa de retorn de recollida de mostres d'asteroide Hayabusa 2 va continuar el trànsit cap al seu objectiu.
- Les fotos preses per les sondes espacials el 2016
- Aurores polars de Júpiter fotografiades en infraroig per la Juno.
- Meteorit fotografiat pel rover Curiosity en la formació sedimentària Murray en la superfície de Mart.
- El cràter Haulani sobre l'asteroide Ceres fotografiat per la Dawn i convertida en color fals.
Satèl·lits científics[modifica]
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/30/Cygnss-16_NASA_satellite.jpg/220px-Cygnss-16_NASA_satellite.jpg)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/BEAM_mockup.jpg/220px-BEAM_mockup.jpg)
Astronomia[modifica]
L'agència espacial japonesa JAXA va llançar a principis d'any ASTRO-H, un telescopi espacial de raigs X especialment potent. Com a resultat d'errors en la programació de la fase de desplegament, el satèl·lit es va desintegrar en òrbita.
Interaccions entre el sol i l'atmosfera de la Terra[modifica]
A principis d'any, Rússia va llançar el satèl·lit Mikhaïl Lomonóssov dedicat a l'estudi dels diferents tipus de radiació que incideix sobre l'atmosfera de la Terra: els raigs còsmics d'origen galàctic, extra galàctic o solar, raigs gamma produïts especialment per esclats de raigs gamma, partícules dels cinturons de radiació terrestres i la radiació generada pels processos interns de l'atmosfera. El satèl·lit japonès ERG va estudiar el cicle de vida dels electrons relativistes (electrons accelerats a una velocitat propera a la velocitat de la llum) a la regió de l'espai que envolta la Terra limitada per la magnetopausa.
Observació terrestre[modifica]
La NASA va llançar una constel·lació de 8 nano-satèl·lits Cyclone Global Navigation Satellite System de la NASA amb la missió de proporcionar sistemes de previsió meteorològica amb dades sobre l'aparició i evolució de ciclons tropicals usant una tècnica original que analitza la reflexió dels senyals GPS a la superfície de l'oceà.
Tecnologia[modifica]
La Xina va llançar el 16 de d'agost el satèl·lit QUESS per posar a prova l'ús de teleportació quàntica en el camp de les telecomunicacions.
Aplicacions de satèl·lits[modifica]
La NASA i el CNES van continuar el seu programa conjunt d'observació dels oceans amb el llançament a principis d'any de Jason-3. L'agència espacial europea per la seva banda, va seguir desplegant el seu sistema de navegació per satèl·lit Galileo que va ser declarat parcialment operatiu el desembre[10] i el programa d'observació terrestre Copernicus amb el llançament de Sentinel-3A i Sentinel-1B.
Altres satèl·lits científics[modifica]
Microscope és un satèl·lit francès que va permetre comprovar amb precisió sense precedents (10-15) el principi d'equivalència.
Llançadors[modifica]
El primer vol de dos coets xinesos esperats juguin un paper important en els futurs llançaments del país va tenir lloc el 2016. El llançador pesant Llarga Marxa 5 permetrà a la Xina posar en òrbita baixa terrestre càrregues de 25 tones mentre anteriorment estava limitat a 10 tones. Aquesta capacitat ha de permetre el llançament d'estacions i de sondes espacials pesants ja programats. El Llarga Marxa 7, de grandària intermèdia, va ser desenvolupat per reemplaçar la major part dels llançadors de la generació anterior.
Llançaments orbitals[modifica]
← Gen · Feb · Mar · Abr · Mai · Jun · Jul · Aug · Set · Oct · Nov · Des → |
Data i hora (UTC) | Coet | Plataforma de llançament | LSP | ||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Càrrega útil | Operador | Òrbita | Funció | Deteriorament (UTC) | Resultat | ||
Comentaris | |||||||
Gener[modifica] | |||||||
15 de gener 16:57:04 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | Belarús | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
17 de gener 18:42:18 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | NOAA / EUMETSAT | Terrestre Baixa | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
Vol final del Falcon 9 v1.1 estàndard, els vols posteriors van ser el Falcon 9 Full Thrust. La primera etapa del Falcon 9 va realitzar un aterratge suau en un Autonomous Spaceport Drone Ship a l'oceà Pacífic, però la fallada d'una pota de suport per a fixar-lo en la seva posició va fer que caigui i es trenqués. | |||||||
20 de gener 04:01:00 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | ISRO | Geosíncrona | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
27 de gener 23:20:48 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | Intelsat | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
29 de gener 22:20:09 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | Eutelsat | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
Va transportar el primer node de comunicacions per làser per l'European Data Relay System | |||||||
Febrer[modifica] | |||||||
1 de febrer 07:29:04 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | CNSA | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
5 de febrer 13:38:00 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | Forces Aèries dels Estats Units | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
7 de febrer 00:21:07 | ![]() | ![]() | ![]() | ||||
![]() | VKS | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
7 de febrer 00:30 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | KCST | Terrestre Baixa | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
10 de febrer 11:40:32 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | NRO | LEO retrògrada | Reconeixement | En òrbita | Operacional | ||
Nau espacial llançada en òrbita retrògrada | |||||||
16 de febrer 17:57:40 | ![]() | ![]() ![]() | |||||
![]() | ESA | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
17 de febrer 08:45:00 | ![]() | ![]() | |||||
![]() ![]() | JAXA / NASA | Terrestre Baixa | Astronomia de raigs X | En òrbita | Error de la nau espacial | ||
![]() | Universitat de Nagoya | Terrestre Baixa | Radiació / Ràdio amateur | En òrbita | Operacional | ||
![]() | MHI | Terrestre Baixa | Monitor de teledetecció / deixalles espacials | En òrbita | Operacional | ||
![]() | Institut de Tecnologia de Kyushu | Terrestre Baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | ||
El Hitomi va patir un mal funcionament després de les comprovacions inicials, i es va creure que es va perdre el control d'actitud i apagar-se els seus panells solars. A partir del 28 d'abril, la JAXA va abandonar els esforços per recuperar la nau espacial.[13] | |||||||
Març[modifica] | |||||||
4 de març 23:35:00 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | SES S.A. | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
Prova d'aterratge d'alta velocitat que va acabar amb un aterratge forçós a la Autonomous spaceport drone ship Of Course I Still Love You i la destrucció de la primera etapa. | |||||||
9 de març 05:20:07 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | Eutelsat | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
10 de març 10:31:00 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | ISRO | Geosíncrona | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
13 de març 18:56:00 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | Roscosmos | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
El llançament va tenir èxit en el seu segon intent després d'un estrany avortament de la plataforma el dia anterior. | |||||||
14 de març 09:31:42[4] | ![]() | ![]() | |||||
![]() ![]() | ESA | òrbita areocèntrica | orbitador de Mart | En òrbita | Operacional | ||
![]() | ESA | Martian Surface | Mòdul de descens a Mart | 19 d'octubre de 2016 | Error d'aterratge | ||
L'etapa superior Briz-M va explotar després de la separació, aparentment sense danyar la nau o el mòdul d'aterratge.[14] | |||||||
18 de març 21:26:38 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | Roscosmos | Terrestre Baixa (EEI) | Expedició 47/48 | 7 de setembre de 2016 01:13 | Reeixit | ||
Vol tripulat amb tres cosmonautes. Vol final de la variant de Soiuz TMA-M. | |||||||
23 de març 03:05:52 | ![]() | ![]() | |||||
![]() S.S. Rick Husband | Orbital ATK / NASA | Terrestre Baixa (EEI) | Logística de l'EEI | 22 de juny de 2016 13:29 | Reeixit | ||
![]() ![]() | DOST / TU | Terrestre Baixa | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
![]() | Planet Labs | Terrestre Baixa | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
![]() | Spire Global | Terrestre Baixa | Observació terrestre | En òrbita | 8 operacionals, 1 va fallar en desplegar-se | ||
Anomalia en el conjunt de vàlvula de control de relació de mescla, fent que el motor de l'impulsador de l'Atlas V s'apagués cinc segons abans d'hora, el que va resultar una ignició d'inserció orbital del tram Centaur més llarga del que és habitual.[15] Cubesats desplegats des de l'EEI i la nau Cygnus posteriorment. | |||||||
24 de març 09:42:00 | ![]() | ![]() | ![]() | ||||
![]() | VKS | Terrestre Baixa (SSO) | Reconeixement | En òrbita | Operacional | ||
29 de març 20:11:04 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | CNSA | IGSO | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
31 de març 16:23:57 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | Roscosmos | Terrestre Baixa (EEI) | Logística de l'EEI | 14 d'octubre de 2016 13:39 | Reeixit | ||
Abril[modifica] | |||||||
5 d'abril 17:38:04 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | CAS | Terrestre Baixa | Ciència de la microgavidesa | 18 d'abril 2016 08:30 | Reeixit | ||
8 d'abril 20:43:31 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | NASA | Terrestre Baixa (EEI) | Logística de l'EEI | 11 de maig de 2016 18:31 | Reeixit | ||
![]() | Bigelow Aerospace / NASA | Terrestre Baixa (EEI) | Demostració tecnològica / Muntatge de l'EEI | En òrbita | Operacional | ||
Primera etapa que va aterrar amb èxit en l'embarcació no tripulada Of Course I Still Love You per primera vegada, el segon aterratge amb èxit general. | |||||||
25 d'abril 21:02:13 | ![]() | ![]() | ![]() | ||||
![]() | ESA | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
![]() | CNES | Terrestre Baixa (SSO) | Investigació en astrofísica | En òrbita | Operacional | ||
![]() | Aalborg | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | ||
![]() | Universitat Politècnica de Torí | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | ||
![]() | Liège | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | ||
28 d'abril 02:01:21 | ![]() | ![]() | ![]() | ||||
![]() | MSU | Terrestre Baixa (SSO) | Astronomia de raigs gamma | En òrbita | Operacional | ||
![]() | SSAU | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | ||
![]() | SSAU | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | ||
El primer vol orbital des del Cosmòdrom Oriental | |||||||
28 d'abril 07:20:00 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | ISRO | Geosíncrona | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
Maig[modifica] | |||||||
6 de maig 05:21:00 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | JSAT | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
La primera etapa va aterrar a l'embarcació no tripulada Of Course I Still Love You, el tercera aterratge amb èxit i el primer aterratge amb una càrrega útil a l'òrbita de transferència geoestacionària. | |||||||
15 de maig 02:43 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | CNSA | Terrestre Baixa (SSO) | Reconeixement | En òrbita | Operacional | ||
24 de maig 08:48:43 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | ESA | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
![]() | ESA | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
27 de maig 21:39:00 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | Thaicom | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
La primera etapa va aterrar a l'embarcació no tripulada Of Course I Still Love You, el quart aterratge amb èxit i el segon aterratge amb una càrrega útil a l'òrbita de transferència geoestacionària. | |||||||
29 de maig 08:44:35 | ![]() | ![]() | ![]() | ||||
![]() | VKS | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
30 de maig 03:17:04 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | CNSA | Terrestre Baixa (SSO) | Imatgeria terrestre | En òrbita | Operacional | ||
![]() (constel·lació Aleph-1)[16] | Satellogic | Terrestre Baixa (SSO) | Imatgeria terrestre | En òrbita | Operacional | ||
Juny[modifica] | |||||||
4 de juny 14:00:13 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | VKS | Terrestre Baixa | Geodèsia | En òrbita | Operacional | ||
9 de juny 07:10:00 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | Intelsat / DirecTV | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
11 de juny 17:51:00 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | NRO | Geosíncrona | Reconeixement | En òrbita | Operacional | ||
12 de juny 15:30:04 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | CNSA | Geosíncrona | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
15 de juny 14:29:00 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | Eutelsat | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
![]() | ABS | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
Els satèl·lits van ser lliurats amb èxit a l'òrbita, va fallar l'aterratge de la primera etapa en l'embarcació no tripulada. | |||||||
18 de juny 21:38:39 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | EchoStar | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
![]() | BRI | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
22 de juny 03:56:00 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | ISRO | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
![]() | GHGsat Inc. | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
![]() | CSA | Terrestre Baixa (SSO) | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
![]() | Terra Bella | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
Plantilla:Country data DE BIROS | DLR | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
![]() | Universitat de Sathyabama | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
![]() | College of Engineering, Pune | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | ||
![]() | LAPAN | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
![]() | Planet Labs | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
24 de juny 14:30:00 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | Marina dels Estats Units d'Amèrica | GSO | Comunicacions | En òrbita | Operacional fora d'òrbita nominal però utilitzable[17] | ||
25 de juny 12:00:07 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | CNSA | Terrestre Baixa | Tecnologia/Vol de proves | 26 de juny de 2016 07:41 | Reeixit | ||
![]() | NPU | Terrestre Baixa | Tecnologia | 29 de setembre 2016 | Reeixit | ||
![]() | Terrestre Baixa | Tecnologia | 27 d'agost de 2016 | Reeixit | |||
![]() | Terrestre Baixa | Tecnologia | 27 d'agost de 2016 | Reeixit | |||
![]() | Terrestre Baixa | Tecnologia | 24 d'agost de 2016 | Reeixit | |||
Vol inaugural del coet Llarga Marxa 7 i el primer llançament des del Centre de llançament de satèl·lits de Wenchang.[18] | |||||||
29 de juny 03:21:04 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | CNSA | Terrestre Baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | ||
Juliol[modifica] | |||||||
7 de juliol 01:36:40 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | Roscosmos | Terrestre Baixa (EEI) | Expedició 48/49 | 30 d'octubre de 2016 3:58 | Reeixit | ||
Vol tripulat amb tres cosmonautes. Primer vol de la variant modernitzada de la nau espacial Soiuz MS. | |||||||
16 de juliol 21:41:45 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | Roscosmos | Terrestre Baixa (EEI) | Logística de l'EEI | En òrbita | Operacional | ||
18 de juliol 04:45:29 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | NASA | Terrestre Baixa (EEI) | Logística de l'EEI | 26 d'agost 15:47 | Operacional | ||
Lliurament del segment IDA-2 del NASA Docking System. Segon retorn a la zona de llançament i aterratge vertical de la primera etapa amb èxit, provat com a part d'una prova de descens controlada. | |||||||
28 de juliol 12:37:00 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | NRO | GSO[19] | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
Agost[modifica] | |||||||
5 d'agost 16:22:04 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | CAST | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
9 d'agost 22:55:25 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | CAST | Terrestre Baixa (SSO) | Reconeixement | En òrbita | Operacional | ||
14 d'agost 05:26:00 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | JSAT | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
15 d'agost 17:40:04 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | CAS | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | ||
![]() | CAS | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | ||
![]() ![]() | UPC | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | ||
19 d'agost 04:52:00 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | Forces Aèries dels Estats Units | Geosíncrona | Vigilància espacial | En òrbita | Operacional | ||
![]() | Forces Aèries dels Estats Units | Geosíncrona | Vigilància espacial | En òrbita | Operacional | ||
24 d'agost 22:16:01 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | Intelsat | Planificat: Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | L'augment de l'òrbita va ser retardada a causa del mal funcionament del'impulsador | ||
![]() | Intelsat | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
31 d'agost 18:50:00 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | CAST | Terrestre Baixa (SSO) | Reconeixement | 31 d'agost de 2016 | Error de llançament | ||
Setembre[modifica] | |||||||
3 de setembre 07:00–09:00 (scheduled) | ![]() | ![]() | |||||
![]() | Spacecom | Planificat: Geosíncrona | Comunicacions | 01 de setembre de 2016[21] | Destruïda abans del seu llançament | ||
L'explosió de la plataforma de llançament va destruir tant el coet com el satèl·lit dos dies abans de la posada en marxa prevista.[21] | |||||||
8 de setembre 11:20:00 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | ISRO | Geosíncrona | Meteorologia | En òrbita | Operacional | ||
8 de setembre 23:05:00 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | NASA | Heliocèntrica | Retorn de mostres d'asteroide | En òrbita | Operacional | ||
Arribarà a l'asteroide Bennu l'agost de 2018 | |||||||
13 de setembre 14:38:00 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | Forces de Defensa d'Israel | Terrestre Baixa | Reconeixement | En òrbita | Mal funcionament del satèl·lit[22] | ||
15 de setembre 14:04:12 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | CNSA | Terrestre Baixa | Estació espacial | En òrbita | Operacional | ||
![]() | SAST | Terrestre Baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | ||
Segon laboratori espacial xinès, BanXing 2 desplegat el 22 d'octubre | |||||||
16 de setembre 01:43:35 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | Forces Armades del Perú | Terrestre Baixa (SSO) | Reconeixement | En òrbita | Operacional | ||
![]() | Terra Bella | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
26 de setembre 03:42:00 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | ISRO | Terrestre Baixa (SSO) | Meteorologia | En òrbita | Operacional | ||
![]() | IIT Bombay | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | ||
![]() | PES University | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
![]() | BlackSky Global | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
![]() | Agència espacial algeriana | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
![]() | Agència espacial algeriana | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
![]() | Agència espacial algeriana | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
![]() | UTIAS Space Flight Laboratory | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | ||
Octubre[modifica] | |||||||
5 d'octubre 20:30 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | NBN | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
![]() | ISRO | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
16 d'octubre 23:30 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | CNSA | Terrestre Baixa | Acoblament amb el Tiangong-2 | 18 de novembre de 2016 06:15 | Reeixit | ||
Vol tripulat amb dos astronautes.[23] | |||||||
17 d'octubre 23:45 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | NASA | Terrestre Baixa (EEI) | Logística de l'EEI | 27 de novembre de 2016 23:36 | Reeixit | ||
![]() | Spire Global | Terrestre Baixa | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
CubeSat per ser desplegats des de l'EEI i la nau espacial Cygnus en una data posterior | |||||||
19 d'octubre 08:05 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | Roscosmos | Terrestre Baixa (EEI) | Expedició 49/50 | En òrbita | Operacional | ||
Vol tripulat amb tres cosmonautes | |||||||
Novembre[modifica] | |||||||
2 de novembre 06:20:00 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | JMA | Geosíncrona | Meteorologia | En òrbita | Operacional | ||
3 de novembre 12:42 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | CNSA | Geosíncrona | Tecnologia | En òrbita | Operacional | ||
Primer vol del coet Llarga Marxa 5. Shijian-17 va ser una prova de propulsió elèctrica. | |||||||
9 de novembre 23:42 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | CAS | Terrestre Baixa (SSO) | Navegació basada en púlsars de raigs X | En òrbita | Operacional | ||
![]() | Changsha Gaoxinqu Tianyi Research Institute | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia d'estabilització | En òrbita | Operacional | ||
11 de novembre 18:30 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | DigitalGlobe | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
![]() | M42 Technologies | Terrestre Baixa (SSO) | Calibratge | En òrbita | Operacional | ||
![]() | LANL | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | ||
![]() | Aerospace | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | ||
![]() | NASA Orbital Debris Program Office | Terrestre Baixa (SSO) | Calibratge | En òrbita | Operacional | ||
![]() | JHU/APL | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia, observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
CubeSats van ser desplegats després de la separació del WorldView-4 com a part de la missió ENTERPRISE esponsoritzada per la NRO. | |||||||
11 de novembre 23:14 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | SAST | Terrestre Baixa | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
17 de novembre 13:06:48 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | ESA | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
![]() | ESA | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
![]() | ESA | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
![]() | ESA | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
17 de novembre 20:20:14 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | Roscosmos | Terrestre Baixa (EEI) | Expedició 50/51 | En òrbita | Operacional | ||
Vol tripulat amb tres cosmonautes | |||||||
19 de novembre 23:42:00 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | NASA / NOAA | Geosíncrona | Meteorologia | En òrbita | Operacional | ||
22 de novembre 15:24:04 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | CNSA | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
Desembre[modifica] | |||||||
1 December 14:52 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | Roscosmos | Planificat: Baixa Terrestre (EEI) | Logística de l'EEI | 1 December | Error de llançament | ||
5 de desembre 13:51:44 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | Forces Armades de Turquia | Terrestre Baixa (SSO) | Reconeixement | En òrbita | Operacional | ||
7 de desembre 04:54 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | ISRO | Terrestre Baixa (SSO) | Teledetecció | En òrbita | Operacional | ||
7 de desembre 23:53 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | Forces Aèries dels Estats Units | Planificat: Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
9 de desembre 13:26:47 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | JAXA | Terrestre Baixa (EEI) | Logística de l'EEI | En òrbita | Operacional | ||
![]() | UTokyo | Terrestre Baixa | Tecnologia/demostració de reentrada | En òrbita | Operacional | ||
![]() | GAUSS Srl | Terrestre Baixa | Desplegament de TubeSat/radioafició | En òrbita | Operacional | ||
![]() ![]() | İTÜ/Kyutech | Planificat: Baixa Terrestre | Tecnologia | ||||
![]() ![]() | NTU/Kyutech | Terrestre Baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | ||
![]() | Universitat de Kagawa | Terrestre Baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | ||
![]() | Nakashimada Engineering Works/Universitat de Tohoku | Terrestre Baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | ||
![]() | Universitat de Tsukuba | Terrestre Baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | ||
![]() | Universitat de Waseda | Terrestre Baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | ||
![]() | Open Space Network | Terrestre Baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | ||
![]() | Escola Municipal Presidente Tancredo de Almeida Neves/INPE | Terrestre Baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | ||
![]() | SJSU/UI | Planificat: Baixa Terrestre | Tecnologia | ||||
![]() | Spire Global | Planificat: Baixa Terrestre | AIS | ||||
CubeSats per ser desplegats en data posterior. Tancredo-1 i OSNSAT van ser transportats dins del TuPOD i foren desplegats des de dins. STARS-C va ser desplegat el 19 de desembre de 2016. ITF-2, WASEDA-SAT3, FREEDOM, EGG, AOBA-Velox III, i TuPOD van ser desplegats el 16 de gener de 2017.[26] Tancredo-1 i OSNSAT van ser alliberats amb èxit des del TuPOD el 19 de gener de 2017.[27] | |||||||
10 de desembre 16:11:00 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | CMA | Planificat: Geosíncrona | Meteorologia | En òrbita | Operacional | ||
15 de desembre 13:37:21 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | NASA | Terrestre Baixa | Meteorologia | En òrbita | Operacional | ||
18 de desembre 19:13 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | HughesNet | Planificat: Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
20 de desembre 11:00 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | JAXA | Terrestre Mitjana (el·líptica) | Magnetoesfèrica | En òrbita | Operacional | ||
21 de desembre 19:22 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | CAS | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
![]() | CAS | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
21 de desembre 20:30 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | Star One | Planificat: Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
![]() | JSAT | Planificat: Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
28 de desembre 03:23:56 | ![]() | ![]() | |||||
![]() | Beijing Space View Technology | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Error parcial de llançament Operacional | ||
![]() | Beijing Space View Technology | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Error parcial de llançament Operacional | ||
![]() | China Association for Science and Technology | Terrestre Baixa (SSO) | Tecnologia | En òrbita | Error parcial de llançament Operacional | ||
Launch vehicle problem deployed satellites in a lower than planned orbit. SuperView satellites raising their own orbits, but CubeSats cannot so may have short lifespan[29] |
← Gen · Feb · Mar · Abr · Mai · Jun · Jul · Aug · Set · Oct · Nov · Des → |
Llançaments suborbitals[modifica]
Data i hora (UTC) | Coet | Plataforma de llançament | LSP | |||
---|---|---|---|---|---|---|
Càrrega útil | Operador | Òrbita | Funció | Deteriorament (UTC) | Resultat | |
Comentaris | ||||||
15 de gener 03:00:00 | ![]() | ![]() | ||||
![]() | TPU / TU / TU / KU / JAXA | Suborbital | Investigació ionosfèrica | 15 de gener | Reeixit | |
Apogeu: 161 km[30] | ||||||
22 de gener | ![]() | ![]() | ||||
![]() | Blue Origin | Suborbital | Prova de vol | 22 de gener | Reeixit | |
Apogeu: 101,7 km[31] | ||||||
23 de gener 08:30 | ![]() | ![]() | ||||
![]() ![]() | DLR / ESA | Suborbital | Microgravidesa | 23 de gener | Reeixit | |
Apogeu: 252 km | ||||||
28 de gener | ![]() | ![]() | ||||
MDA | Suborbital | Objectiu d'ABM | 28 de gener | Reeixit | ||
Apogeu: 300 km, Objectiu CTV-02+ | ||||||
28 de gener | ![]() | ![]() | ||||
MDA | Suborbital | Prova d'ABM | 28 de gener | Reeixit | ||
CTV-02+, vol de proves amb èxit, el vehicle caçador CE-II va realitzar maniobres per demostrar el rendiment dels propulsors alternatius de desviament. A l'entrar en fase terminal, el vehicle caçador va iniciar una seqüència d'enregistrament planificada per avaluar els propulsors alternatius de desviament fins que es va esgotar el combustible, el que impedeix intencionadament una intercepció. | ||||||
2 de febrer 21:09 | ![]() | ![]() | ||||
![]() | SSC | Suborbital | Tecnologia | 2 de febrer | Reeixit | |
Apogeu: 138 km | ||||||
21 de febrer 07:34 | ![]() | ![]() | ![]() | |||
Forces Aèries dels Estats Units | Suborbital | Vol de proves | 21 de febrer | Reeixit | ||
GT217GM, Apogeu: 1300 km ? | ||||||
22 de febrer 04:15 | ![]() | ![]() | ||||
![]() | LASP | Suborbital | Astronomia | 22 de febrer | Reeixit | |
Apogeu: 309 km | ||||||
26 de febrer 07:01 | ![]() | ![]() | ![]() | |||
Forces Aèries dels Estats Units | Suborbital | Vol de proves | 26 de febrer | Reeixit | ||
GT218GM, Apogeu: 1300 km ? | ||||||
1 de març 14:50 | ![]() | ![]() | ||||
![]() | West Virginia University | Suborbital | Experiments tecnològics | 1 de març | Reeixit | |
Apogeu: ~185 quilòmetres[32] | ||||||
7 de març 12:05 | ![]() | ![]() | ||||
![]() | NASA Ames | Suborbital | Experiment tecnològic | 7 de març | Reeixit | |
![]() | Montana State University | Suborbital | Experiment tecnològic | 7 de març | Reeixit | |
![]() | Controlled Dynamics | Suborbital | Experiment tecnològic | 7 de març | Reeixit | |
Apogeu: ~159 quilòmetres | ||||||
14 de març | ![]() | ![]() | ||||
Marina dels Estats Units d'Amèrica | Suborbital | Prova de míssil | 14 de març | Reeixit | ||
Seguiment del Commander's Evaluation Test 52 | ||||||
15 de març | ![]() | ![]() | ||||
Marina dels Estats Units d'Amèrica | Suborbital | Prova de míssil | 15 de març | Reeixit | ||
Seguiment del Commander's Evaluation Test 52 | ||||||
16 de març | ![]() | ![]() | ||||
Marina dels Estats Units d'Amèrica | Suborbital | Prova de míssil | 16 de març | Reeixit | ||
Seguiment del Commander's Evaluation Test 52 | ||||||
2 d'abril 15:18 | ![]() | ![]() | ||||
![]() | Blue Origin | Suborbital | Prova de vol | 2 d'abril | Reeixit | |
![]() | Southwest Research Institute | Suborbital | Experiment de microgravidesa | 2 d'abril | Reeixit | |
![]() | University of Central Florida | Suborbital | Experiment de microgravidesa | 2 d'abril | Reeixit | |
Apogeu: 103,8 quilòmetres. Tercera aterratge de l'impulsador del mateix coet amb èxit.[33] | ||||||
26 d'abril 17:00 | ![]() | ![]() | ||||
![]() | CSSAR | Suborbital | Control de l'entorn | 26 d'abril | Reeixit | |
Apogeu: 316 km | ||||||
18 de maig 00:45 | ![]() | ![]() | ||||
![]() | DSTO | Suborbital | Tecnologia | 18 de maig | Reeixit | |
Apogeu: 278 km | ||||||
18 de maig 07:02 | ![]() | ![]() | ||||
MDA | Suborbital | Objectiu de radar | 18 de maig | Reeixit | ||
Objectiu de míssil balístic de rang mitjà, objectiu de radar Aegis FTX-21, Apogeu: 300 km? | ||||||
25 de maig | ![]() | ![]() | ||||
Marina dels Estats Units d'Amèrica | Suborbital | Prova de vol | 25 de maig | Reeixit | ||
Apogeu: 100 km? | ||||||
26 de maig | ![]() | ![]() | ||||
Marina dels Estats Units d'Amèrica | Suborbital | Prova de vol | 26 de maig | Reeixit | ||
Apogeu: 100 km? | ||||||
1 de juny 19:00 | ![]() | ![]() | ||||
![]() | CU Boulder | Suborbital | Calibratge del SDO | 1 de juny | Reeixit | |
Apogeu: 290 km | ||||||
19 de juny 14:35 | ![]() | ![]() | ||||
![]() | Blue Origin | Suborbital | Prova de vol | 19 de juny | Reeixit | |
![]() | Purdue University School of Aeronautics and Astronautics | Suborbital | Experiment de microgravidesa | 19 de juny | Reeixit | |
![]() | Louisiana State University | Suborbital | Experiment de microgravidesa | 19 de juny | Reeixit | |
![]() | Universitat de Tecnologia de Braunschweig | Suborbital | Experiment de microgravidesa | 19 de juny | Reeixit | |
Apogeu: 101 quilòmetres. Quart aterratge de l'impulsador del mateix coet amb èxit. | ||||||
24 de juny 10:06 | ![]() | ![]() | ||||
![]() | CU Boulder | Suborbital | Experiments estudiantils | 24 de juny | Reeixit | |
Apogeu: 119 km | ||||||
30 de juny 09:43 | ![]() | ![]() | ||||
![]() | Oslo/Andøya | Suborbital | Ciència atmosfèrica | 30 de juny | Reeixit | |
Apogeu: 115 km | ||||||
1 de juliol 07:18 | ![]() | ![]() | ||||
DGA/Marine nationale | Suborbital | Prova de vol | 1 de juliol | Reeixit | ||
Apogeu: 1000 km? | ||||||
8 de juliol 13:01 | ![]() | ![]() | ||||
![]() | Oslo/Andøya | Suborbital | Ciència atmosfèrica | 8 de juliol | Reeixit | |
Apogeu: 117 km | ||||||
19 de juliol 04:05 | ![]() | ![]() | ||||
![]() | DLR | Suborbital | Tecnologia | 19 de juliol | Reeixit | |
Apogeu: 182 km | ||||||
27 de juliol 18:26 | ![]() | ![]() | ||||
![]() | NASA/MSFC | Suborbital | Investigació solar | 27 de juliol | Error de la nau espacial | |
Apogeu: 250 km | ||||||
17 d'agost 11:33 | ![]() | ![]() | ||||
![]() | University of Colorado Boulder | Suborbital | Investigació estudiantil | 17 d'agost | Reeixit | |
Apogeu: 153 km | ||||||
25 d'agost | ![]() | ![]() | ||||
RVSN | Suborbital | Prova de míssil | 25 d'agost | Error de llançament | ||
31 d'agost | ![]() | ![]() | ||||
Marina dels Estats Units d'Amèrica | Suborbital | Prova de míssil | 31 d'agost | Reeixit | ||
5 de setembre 09:10 | ![]() | ![]() | ![]() | |||
Forces Aèries dels Estats Units | Suborbital | Vol de proves | 5 de setembre | Reeixit | ||
GT219GM, Apogeu: 1300 km ? | ||||||
9 de setembre | ![]() | ![]() | ||||
RVSN | Suborbital | Prova de míssil | 9 de setembre | Reeixit | ||
27 de setembre | ![]() | ![]() | ||||
VMF | Suborbital | Prova de míssil | 27 de setembre | Reeixit | ||
27 de setembre | ![]() | ![]() | ||||
VMF | Suborbital | Prova de míssil | 27 de setembre | Error de llançament? | ||
El segon míssil es va autodestruir "després de completar la primera fase del vol", possiblement intencional. Sembla ser una pràctica normal en els llançaments de fora de perill. El míssil probablement va portar maquetes en lloc d'etapes superiors i ogives funcionals per estalviar diners. | ||||||
5 d'octubre 15:37 | ![]() | ![]() | ||||
![]() | Blue Origin | Suborbital | Prova de vol | 5 d'octubre | Reeixit | |
Vol de prova d'escapament de 45 segons després del llançament. L'impulsador inesperadament va sobreviure i va arribar a un apogeu de 93,7 km abans de completar el seu cinquè aterratge reeixit. | ||||||
12 d'octubre | ![]() | ![]() | ||||
VMF | Suborbital | Prova de míssil | 12 d'octubre | Reeixit | ||
12 d'octubre | ![]() | ![]() | ||||
VMF | Suborbital | Prova de míssil | 12 d'octubre | Reeixit | ||
12 d'octubre | ![]() | ![]() | ||||
RVSN | Suborbital | Prova de míssil | 12 d'octubre | Reeixit |
Encontres espacials[modifica]
Data (UTC) | Nau espacial | Esdeveniment | Comentaris |
---|---|---|---|
14 de gener | Mars Express | Sobrevol de Fobos | Màxim acostament: 53 km[34] |
15 de gener[35] | Cassini | 116è sobrevol de Tità | Màxim acostament: 3817 km |
31 de gener | Cassini | 117è sobrevol de Tità | Màxim acostament: 1400 km |
16 de febrer | Cassini | 118è sobrevol de Tità | Màxim acostament: 1018 km |
4 d'abril | Cassini | 119è sobrevol de Tità | Màxim acostament: 990 quilòmetres |
6 de maig | Cassini | 120è sobrevol de Tità | Màxim acostament: 971 km |
7 de juny | Cassini | 121è sobrevol de Tità | Màxim acostament: 975 km |
4 de juliol[36] | Juno | Inserció orbital jovicèntrica. | Primera sonda joviana propulsada per energia solar (2n orbitador) |
4 de juliol | Mars Express | Sobrevol de Fobos | Màxim acostament: 350 km |
25 de juliol | Cassini | 122è sobrevol de Tità | Màxim acostament: 976 km |
10 d'agost | Cassini | 123è sobrevol de Tità | Màxim acostament: 1599 km |
27 d'agost | Juno | 1r perijove de Júpiter | Màxim acostament: 2600 km[37] |
26 de setembre | Cassini | 124è sobrevol de Tità | Màxim acostament: 1737 km |
30 de setembre | Rosetta | Aterratge a 67P/Churyumov–Gerasimenko | La sonda va ser programada per desactivar els seus motors i transmissions de ràdio després de l'aterratge. |
19 d'octubre | Trace Gas Orbiter (ExoMars 2016) | Injecció en òrbita areocèntrica | |
19 d'octubre | Schiaparelli (ExoMars 2016) | Aterratge a Mart, Meridiani Planum | La sonda va entrar intacta en l'atmosfera marciana, però es va perdre el contacte 50 segons abans de l'aterratge. Posteriorment, la Mars Reconnaissance Orbiter (MRO) de la NASA va identificar la zona de l'impacte de Schiaparelli, i va confirmar la pèrdua de l'aterrador.[38] |
19 d'octubre | Juno | 2n perijove de Júpiter | Maniobra de reducció del període[39] originalment planejat, però es va retardar a causa de problemes de les vàlvules.[40] |
13 de novembre | Cassini | 125è sobrevol de Tità | Màxim acostament: 1582 km |
16 de novembre | Mars Express | Sobrevol de Fobos | Màxim acostament: 127 km |
29 de novembre | Cassini | 126è sobrevol de Tità
|