302 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 302 aC (cccii aC) |
| Islàmic | 952 aH – 951 aH |
| Xinès | 2395 – 2396 |
| Hebreu | 3459 – 3460 |
| Calendaris hindús | -246 – -245 (Vikram Samvat) 2800 – 2801 (Kali Yuga) |
| Persa | 923 BP – 922 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -51 |
| Ab urbe condita | 452 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 330 aC 320 aC 310 aC - 300 aC - 290 aC 280 aC 270 aC | |
| Anys | |
| 305 aC 304 aC 303 aC - 302 aC - 301 aC 300 aC 299 aC | |
El 302 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Dènter i Paulus (o també any 452 ab urbe condita). La denominació «302 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments
[modifica]- Després del seu acord per derrotar a Antígon Monoftalm, Seleuc envaeix Àsia Menor des de Babilònia, mentre que Ptolemeu I ataca Síria i Lisímac de Tràcia es mou cap a la part occidental d'Àsia Menor.[2]
- Lisímac de Tràcia destrueix les ciutats de Colofó i Lèbedos.[3]
- Dòcim, el regent de Frígia, i Fènix, l'estrateg de Lícia, abandonen a Antígon Monoftalm.[4]
- El general macedoni, Filèter de Pèrgam, canvia l'aliança que mantenia amb Antígon i s'uneix a Lisímac de Tràcia el rival d'Antígon. Quan va tornar, Lisímac nomena Filèter guardià de la fortalesa de Pèrgam amb el seu tresor d'uns 9000 talents.[5]
- El fill d'Antígon, Demetri Poliorceta ataca les forces de Cassandre a Tessàlia. Cassandre perd les seves possessions al sud de Tessàlia. Antígon i Demetri coronen el seu èxit renovant la Lliga Panhel·lènica. Els ambaixadors de tots els estats hel·lens (excepte Esparta, Messènia i Tessàlia) es reuneixen a Corint per elegir Antígon i Demetri protectors de la nova lliga.[6]
- Mentre Antígon intenta encerclar als seus enemics, s'estableix una treva i Demetri arriba Efes per donar suport al seu pare.[7]
- Pirros és destronat com a rei de l'Epir, per una revolta que situa al tron a Neoptòlem II i s'uneix a Demetri Poliorceta mentre és a l'exili.[8]
Antiga Roma
[modifica]- Aquest any són elegits cònsols Marc Livi Dènter i Marc Emili Paulus.[9]
- Emili Paulus s'enfronta prop de Turis a l'espartà Cleònim que assolava les costes italianes amb una flota.[10]
- Alba Fucens, al territori dels eqües, rep uns 6.000 colons, amb gran indignació per part dels seus habitants.[11]
- Es reinicia la guerra contra els eqües, però els cònsols romans són rebutjats en tots els seus atacs.[12]
- Gai Juni Bubulc Brut és nomenat dictador per lluitar contra els eqües, i Marc Titini és el seu magister equitum. Es temia una revolta general de les nacions veïnes. Bubulc va derrotar els eques al primer combat i va tornar a Roma al cap de set dies.[13]
- El dictador Bubulc Brut consagra el temple de Salus, deessa de la salut, que s'havia edificat per decisió del senat en una votació l'any 304 aC, durant les guerres samnites.[14]
Necrològiques
[modifica]- Mitridates II, sàtrapa del Pont. El va succeir sense dificultats el seu fill Mitridates III, generalment anomenat Mitridates I del Pont.[15]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 96
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, I, 9, 7; VII, 3, 4
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 107
- ↑ Ho explica Caristi, segons diu Ateneu de Nàucratis, El sopar dels erudits, XII, 577
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 106-112
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Demetri, XXII, 29
- ↑ Smith, William (ed.). «Pyrrhus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 4 març 2024].
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, X, 1
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, X, 29
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, X, 2
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, X, 28
- ↑ Valeri Màxim. De Factis Dictisque Memorabilibus, VIII, 14, 6
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 43
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 111