Abric del Filador

Abric del Filador

Tipus	jaciment arqueològic
Localització
Entitat territorial administrativa	Margalef (Priorat)
41° 17′ N, 0° 45′ E / 41.28°N,0.75°E / 41.28; 0.75
Característiques
Altitud	340 m
Història
Cronologia	Epipaleolític - neolític

L'abric del Filador és un jaciment del municipi de Margalef de Montsant (Priorat), que ofereix una seqüència cronològica de tot el període epipaleolític a Catalunya, en les seves diverses fàcies, fins al neolític inicial. Fou excavat per Salvador Vilaseca entre els anys 1930 i 1960, de manera intermitent i, d'ençà del 1979, ho és per J. M. Fullola.^[1]

Es tracta d'un gran abric rocós d'uns 100 metres de longitud, encara que el jaciment arqueològic se'n situa a la zona central. S'ubica a 15 metres per sobre del nivell actual del riu Montsant, i a uns 340 metres sobre el nivell del mar, just davant del nucli de Margalef. Aquesta zona constitueix l'extrem més septentrional de la serra del Montsant.^[2]

A la zona de la serra del Montsant, hi ha una alternança de capes de conglomerats de l'oligocè estampià i capes de gresos, argiles vermelles i capes de guix de l'oligocè sannoisià. La duresa diferencial d'aquestes formacions ha facilitat la formació de nombrosos abrics a la zona. L'erosió de les capes més toves de les arenoses sannoisianes, realitzada per l'acció fluvial, ha permès que els conglomerats, molt més durs, sobresurtin formant aquests abrics, utilitzats per l'ésser humà fins a l'època històrica.^[2]

Aquesta riquesa en abrics que presenta la zona intermèdia de la vall del riu Montsant fa possible que, en poc tros, hi hagi una gran quantitat d'assentaments, ubicats en els meandres del riu; en aquestes zones, la sedimentació fluvial va afavorir l'acumulació de materials de fracció molt fina, que constitueixen la matriu del sediment d'aquests assentaments humans. Durant el Quaternari, l'erosió fluvial també va propiciar la formació de diferents nivells de terrasses del riu Montsant.^[3]

Les primeres notícies que tenim de l'existència de restes prehistòriques a l'abric del Filador provenen de les prospeccions realitzades durant els anys 30 per Salvador Vilaseca.^[4] El material recollit va formar part d'una exposició celebrada l'any 1932 a la ciutat de Reus. Posteriorment, aquestes troballes van ser recollides en una publicació sobre la comarca del Priorat.^[5]

Les intervencions, dirigides per S. Vilaseca, van començar l'any 1948 i se'n van realitzar campanyes intermitents entre els anys 1952, 1953, 1959 i 1963.^[6] Vilaseca va centrar les excavacions en el sector nord-oest, que és on apareix una estratigrafia horitzontal.

Aquestes característiques generals del jaciment van dur Vilaseca a situar l'abric del Filador en "un epipaleolític en procés de azilianització", d'acord amb els corrents imperants en el moment. Posteriorment, els materials del jaciment que formaven part de la col·lecció Vilaseca van ser revisats per altres investigadors. El primer d'ells va ser F. Jordà, que també hi va distingir uns nivells intermedis epipaleolítics i mesolítics i un moment anterior, el nivell 6, que ell va atribuir al que en aquell moment es coneixia com a epigravetià.^[7] Un altre investigador que hi va intervenir va ser Joan Maluquer de Motes que, a partir de la fauna del jaciment, plantejà la hipòtesi que podria tractar-se d'un neolític sense ceràmica o d'un neolític preceràmic.^[8]

A mitjans dels anys 60, G. Laplace tornà a estudiar-ne els materials. En la seva obra, reuní tots els nivells en un i els inclogué en els complexos sauveterrians i tardenoisians del seu epigravetià final.^[9] Durant els primers anys dels 70, J. Fortea torna a revisar els materials que Vilaseca li havia mostrat. A partir d'aquests, individualitzà els dos grans complexos tecnomorfològics de l'epipaleolític. La singularitat del jaciment del Filador radicava en una àmplia seqüència geomètrica de triangles i segments i, sobretot, en la successió microlaminar i geomètrica, fet únic a tota la vessant mediterrània ibèrica.^[10]

Després de més de quinze anys de romandre intacte, l'any 1979, l'equip de Fullola i García-Argüelles va decidir reiniciar les excavacions d'aquest jaciment, que han durat, ininterrompudament, fins a l'any 1997.^[11][12]

• Llista de jaciments arqueològics de Catalunya.

• BERGADÀ, M.M.; FULLOLA, J.M.; SERRAT, D. (1990): “Los yacimientos arqueológicos y sus enclaves geomorfológicos de la zona del Montsant”. Guia de l'excursió a la vall del Montsant dins la Reunión Nacional de Geoarqueología (Barcelona 1990), ed. Publicacions de la Universitat de Barcelona. Barcelona.
• ESTÉVEZ J, VILA A., YLL, R. «Quelques réflexions sur l'utilisation de l'analyse des données». Dialektikê. Cahiers de typologie analytique, 1984, p.55-67, DOI: 10.5281/zenodo.2584292.
• FORTEA, J. (1973): "Los complejos microlaminares y geométricos del Epipaleolítico mediterráneo español". Memoria 4 del Seminario de Prehistoria y Arqueología, Universitat de Salamanca. Salamanca.
• FULLOLA, J.M. (1985): "Estat actual del coneixement de la Prehistòria a la vall del Montsant". Tribuna d'Arqueologia 1983-84. Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, p. 7-14. Barcelona.
• FULLOLA, J.M.; CEBRIÀ, A. (1996): "El paper de Salvador Vilaseca en la Prehistòria catalana". A Salvador Vilaseca; una obra perdurable, catàleg de l'exposició sobre S. Vilaseca coord. per A. Figueras i J. Massó, ed. Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus, p. 21-37, Reus.
• FULLOLA, J.M.; GARCÍA-ARGÜELLES, P. (1996): "La formation des complexes mésolithiques de la Péninsule Ibérique". A S. Kozlowski i C. Tozzi (eds.): Actes du Colloque XIII sur la formation des complexes mésolithiques en Europe, XIII Congr. UISPP, (Forlì, 1996): 9-15.
• GARCÍA-ARGÜELLES, P.; SERRAT, D.; BERGADÀ, M.M. (1993): "Las terrazas fluviales del curso medio del río Montsant (Tarragona) y su relación con los asentamientos prehistóricos". El Cuaternario en España y Portugal, Actas de la 2ª Reunión del Cuaternario Ibérico 1: 493-499. Madrid.
• GARCÍA-ARGÜELLES, P.; NADAL, J.; FULLOLA, J.M (2005). "El abrigo del filador (Margalef de Montsant,Tarragona) y su contextualización cultural y cronológica en el nordeste peninsular", Trabajos de Prehistoria, 62, núm. 1, 2005, p. 65-83.Accés a l'article  PDF
• JORDÀ, F. (1954): "Gravetiense y Epigravetiense en la España mediterránea". Caesaraugusta 4: 7-30.
• LAPLACE, G. (1966): Recherches sur l'origine et l'évolution des complexes leptolithiques. Ed. École Française de Rome, Mélanges d'Archéologie et d'Histoire 4. París.
• MALUQUER DE MOTES, J. (1963): "Las industrias de sílex: su interés y sus problemas". II Symposio de Arqueología Peninsular, p. 21-25. Barcelona.
• VILASECA, S. (1936): La indústria del sílex a Catalunya. Les estacions tallers del Priorat i extensions. Llibreria Nacional i Estrangera, 128. Reus.
  • - (1953): Las industrias del sílex tarraconenses. C.S.I.C., Instituto Rodrigo Caro, 526. Madrid.
  • - (1968): "Cuatro días en la cova del Filador, (Margalef)". A La Préhistoire, problèmes et tendances. CNRS: p. 476-490. París.
  • - (1973): "Reus y su entorno en la Prehistoria". Rosa de Reus 48 i 49.1-2: 282 Reus.