Achís
| Tipus | ètnia  |
|---|---|
| Població total |  Guatemala 106.992 (2002)[1] |
| Llengua | Achí, espanyol |
| Religió | Catolicisme, evangelisme religió tradicional |
| Grups relacionats | quitxés, tz'utujils, kaqtxikels |
| Regions amb poblacions significatives | |
| Sacapulas, El Quiché. | |
Els achís són un grup ètnic d'origen maia, assentats a diversos municipis pertanyents al departament guatemalenc de Baja Verapaz: Cubulco, Rabinal, San Miguel, Salamá, San Jerónimo, Purulhá, part de Granados i el Chol.
Aspectes geogràfics
[modifica]El nom original del cap de Baja Verapaz, Salamá, és Tz'alam Ha', que significa "taules sobre l'aigua".[2] Salamá, Cubulco, Rabinal, San Miguel Chicaj y San Jerónimo són els únics municipis de Guatemala on la llengua materna és l'achí.[2] Al municipi de Cubulco, hi ha jaciments arqueològics poc visitats com Belejeb' Tzaq, Chilu, Los Cimientos, Nim Poco i Pueblo Viejo.
Història
[modifica]Època Prehispànica
[modifica]Hi ha una història[3][4] d'un personatge conegut com el cacic principal, Quicab,[5] cèlebre per la seva riquesa de perles, maragdes, or i plata.
Els pobles principals i els caps de capul, van acompanyar al cacic quan va entrar entre els indígenes de la costa, els achís, que es feien anomenar el poble i lloc de Xetulul. Era migdia quan van començar a lluitar contra ells, guanyant terres i pobles sense matar-ne cap, només turmentant-los. Quan els achís es van rendir, van donar tributs de peix, marisc; com a present, li van oferir cacau i molt pataxte al cacic principal Francisco Izquin Ahpalotz y Nehaib, donant-li validesa com a rei i obeint-lo com a tributaris; els achís li van lliurar els rius Zamalá, Ucuz, Nil i Xab. Aquests servien de molt profit al cacic Quicab, perquè generaven peix, marisc, tortugues i iguanes.[6]
Conquesta
[modifica]Quan alguns frares dominics espanyols van arribar a l'actual Guatemala, l'únic lloc que els faltava per conquistar era Tezulutlán o "Terra de Guerra".[2]
Fra Bartolomé de las Casas fou l'encomanat per a "reduir" als indígenes per via del cristianisme.[2]
Una de les referències més antigues que hi ha sobre Cubulco es troba al Títol Reial de Francisco Izquin Nehabib, escrit en 1558.[2]
En 1862, es publicà a París, França, el Rabinal Achí. Aquest document fou trobat per l'abat Braseur de Bouburg. Estudis experts afirmen que l'etnodrama pren valors d'honor militar només comparat amb la Ilíada d'Homer.[2]
L'antropòleg neerlandèss Ruud van Akkeren, en una entrevista sobre ètnies maies,[7] afirmà que:
| « | Els achís del segle xvi no eren els achís d'avui; passa el mateix amb els keqchís o els quitxés, només per esmentar alguns grups. Aquests pobles tenen dret a conèixer la seva història - Ruud van Akkeren. | » |
Referències
[modifica]- ↑ Guatemala Arxivat 2014-01-07 a Wayback Machine. al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Achi'es: reducidos por la religión católica». Prensa Libre. Arxivat de l'original el 2010-02-23. [Consulta: 11 gener 2014].
- ↑ Juan Carlos Escobedo. «Ixquín-Nehaib», 26-03-2006. Arxivat de l'original el 2014-08-25. [Consulta: 11 gener 2014]. amb text basat en fragments del Memorial de Sololá.
- ↑ Jonathan Kaplan, Juan Antonio Valdés y Federico Paredes Umaña. «Proyecto Arqueológico Chocolá», 01-12-2004.
- ↑ Existiren molts reis amb el nom de Quicab. Ho pot suposar que el d'aquest relat va ser el primer, famós conqueridor de qui es parla en els documents de Guatemala.
- ↑ Memorial de Sololá: 1995, pp. 64-65, 95.
- ↑ Gustavo Adolfo Montenegro. «Rabinal lo atrapó». Prensa Libre, 2002. Arxivat de l'original el 2008-06-30. [Consulta: 11 gener 2014].
Vegeu també
[modifica] Ètnies de Guatemala | ||
|---|---|---|
| Majoritària |  | |
| Grups indígenes | ||
