Oniomania
Tipus | addicció conductual, trastorn lligat a la gestió dels diners i comportament compulsiu |
---|---|
Recursos externs | |
UMLS CUI | C0520949 |
La compra compulsiva o oniomania, terme creat pel psiquiatre alemany Emil Kraepelin, és un trastorn psicològic que comporta un desig irrefrenable de comprar.[1]
La compra genera en la persona addicta una satisfacció immediata, la qual omple la seva vida de sentit i amb la qual aconsegueix esborrar temporalment els problemes. Sovint, els objectes comprats són destruïts o amagats, ja que la persona afectada d'oniomania se sent avergonyida. Aquest sentiment de culpabilitat només es compensa amb una nova compra. La persona addicta a les compres es veu, així, atrapada en un cercle viciós. Les emocions negatives com la còlera i la tensió condueixen a comprar. La compra condueix a sensacions de pesar i depressions a curt termini, sensacions que sols se superen a través d'una altra compra.
La psicoteràpia és necessària per superar aquest trastorn, sense la qual la compra compulsiva pot persistir tota una vida, o bé, una temporada molt llarga, fins a provocar la ruïna financera de la persona afectada o del seu entorn més proper. Els motius associats a aquest problema són diversos: pors, depressions, buit emocional, autoestima baixa, etc. La compra és un intent de superació d'aquestes sensacions.
Referències
[modifica]- ↑ Gallimberti, Umberto. Diccionario de psicología, p. 764.