Adolfo Suárez González
 | «Adolfo Suárez» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Adolfo Suárez (desambiguació)». |
.jpg)
.svg){kind=small}
Adolfo Suárez González (Cebreros, Àvila, 25 de setembre de 1932 – Madrid, 23 de març de 2014)[1] fou un polític i advocat espanyol. Va ser president del govern d'Espanya (1976-1981) i una figura rellevant de la Transició espanyola. Joan Carles I li va concedir el 1981 el ducat de Suárez, amb grandesa d'Espanya, i va ser també cavaller de l'Orde del Toisó d'Or.
Biografia
[modifica]Llicenciat en Dret per la Universitat de Salamanca i doctorat per la Universitat Complutense de Madrid, va ocupar diferents càrrecs dintre de les estructures del règim franquista de la mà de Fernando Herrero Tejedor.
El 1958 passa a formar part de la «Secretaria General del Moviment» ascendint, el 1961, a Cap del Gabinet Tècnic del Sotssecretari General, procurador en Corts per la província d'Àvila el 1967 i governador civil de Segòvia el 1968. L'any 1969 és designat Director General de Radiotelevisió Espanyola, on ja havia ocupat altres càrrecs entre 1964 i 1968, romanent en el càrrec fins al 1973.
A l'abril de 1975, novament de la mà d'Herrero Tejedor, és nomenat Sotssecretari General del Moviment. L'11 de desembre de 1975, després que Herrero Tejedor morís en un accident d'automòbil, Adolfo Suárez és nomenat ministre Secretari General del Moviment, càrrec en el qual roman en el primer gabinet de Carlos Arias Navarro, format després de la mort de Franco el novembre de 1975.
Formació de Govern
[modifica]Quan al juliol de 1976 el rei Joan Carles I li va encarregar la formació de govern i el consegüent desmuntatge de les estructures franquistes, Suárez era un perfecte desconegut per a una gran majoria del poble espanyol.[2] No obstant això, als seus 43 anys (amb no poques dificultats) va aglutinar un grup de polítics de la seva generació que havien arribat a les conviccions democràtiques per diversos camins. Va saber reunir, al costat de falangistes "conversos" com ell, a socialdemòcrates, liberals i democristians, entre d'altres.
En aquesta tasca va tenir l'ajuda de Torcuato Fernández Miranda, que va assolir l'autoliquidació de les Corts franquistes i tirar endavant la Llei per la Reforma Política, i amb la del tinent general Manuel Gutiérrez Mellado, encarregat de tranquil·litzar i controlar -tant com fos possible- les altes esferes militars, compostes en la seva major part per militars que havien participat en la Guerra Civil i, per tant, proclius al règim franquista.
En plena inestabilitat nacional i política, va evidenciar la seva sobirania i intrepidesa legalitzant el 9 d'abril de 1977 el Partido Comunista de España (PCE) i autoritzant el retorn del president Tarradellas, que va arribar a Barcelona el 23 d'octubre de 1977.[3][4]
Aprovat el Referèndum sobre la Llei per a la Reforma Política el 15 de desembre de 1976, el 15 de juny de 1977,[5] per primera vegada a Espanya des de 1936, es van celebrar eleccions generals lliures. Adolfo Suárez surt guanyador d'aquestes, al capdavant d'un conglomerat de formacions de centredreta, aglutinades entorn de la seva persona, sota les sigles UCD (Unió de Centre Democràtic). Les Corts sortides d'aquelles eleccions, convertides en constituents, van aprovar la Constitució, que el poble espanyol confirmava el 6 de desembre de 1978.
El 3 de març de 1979, Adolfo Suárez guanyava per segona vegada unes eleccions generals i iniciava el seu tercer mandat com a president del Govern. Va ser una etapa de govern plena de dificultats polítiques, socials i econòmiques que el van conduir, davant les tensions sorgides en el seu propi partit, a presentar la dimissió el 29 de gener de 1981. En el seu missatge al país va afirmar: «Jo no vull que el sistema democràtic de convivència sigui, una vegada més, un parèntesi en la Història d'Espanya».
El Centro Democrático y Social
[modifica]Poc després de la seva dimissió va crear, al costat d'altres exdirigents de la UCD, el partit Centro Democrático y Social (CDS), amb el qual es va presentar a les eleccions del 28 d'octubre de 1982, sent elegit diputat per Madrid. Va revalidar el seu escó el 1986 i 1989, però el 1991 va dimitir com a President del CDS després de la crisi d'aquest partit que abandonà la principal escena política.
Retirada de la vida política
[modifica]
El 1996 se li va concedir el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia per la seva important contribució a la transició espanyola a la democràcia.
Tant la seva esposa, Amparo Illana Elórtegui, com la seva filla gran, Marian Suárez Illana, varen patir i, finalment, morir de càncer (Amparo el 2001 i Marian el 2004). La seva filla Sonsoles Suárez, presentadora de televisió, també ha patit càncer. Suárez tenia tres fills més: Adolfo Suárez Illana, que va ser candidat del Partido Popular a la presidència de la Comunitat Autònoma de Castella - la Manxa l'any 2003, Laura i Javier.
Va ser el seu fill Adolfo que va fer públic, en una entrevista al programa "Las Cerezas" de Televisió Espanyola emès el 31 de maig de 2005, que l'expresident Suárez patia una demència senil degenerativa des del 2003, i que ni tan sols recordava haver estat president del govern i no reconeixia ningú, responent només a estímuls afectius.
El 2005, des del programa "Protagonistas" de Luis del Olmo (Punto Radio) se li va fer un homenatge al qual es van sumar Suárez Illana, Santiago Carrillo, i els següents quatre presidents del Govern espanyol.
Vegeu també
[modifica]- Consell de Ministres d'Espanya (Legislatura Constituent)
- Consell de Ministres d'Espanya (I Legislatura)
Composició dels governs
[modifica]  | L'article o secció necessita millores de format. |
| II Govern preconstitucional |
| Cartera | Titulars | |
|---|---|---|
| Vicepresident 1r i Ministre sense Cartera | Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil | 21/9/1976: Manuel Gutiérrez Mellado |
| Vicepresident 2n i Ministre de Presidència | Alfonso Osorio García | |
| Agricultura | Fernando Abril Martorell | |
| Aire | Carlos Franco Iribarnegaray | |
| Afers Exteriors | Marcelino Oreja Aguirre | |
| Comerç | José Lladó Fernández-Urrutia | |
| Educació | Aurelio Menéndez y Menéndez | |
| Exèrcit | Félix Álvarez-Arenas y Pacheco | |
| Governació | Rodolfo Martín Villa | |
| Hisenda | Eduardo Carriles Galarraga | |
| Indústria | Carlos Pérez de Bricio Olariaga | |
| Informació i Turisme | Andrés Reguera Guajardo | |
| Justícia | Landelino Lavilla Alsina | |
| Marina | Gabriel Pita da Veiga y Sanz | 11/4/1977: Pascual Pery Junquera |
| Obres Públiques | Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo | 11/4/1977: Luis Ortiz González |
| Relacions Sindicals | Enrique de la Mata Gorostizaga | |
| Secretari General del Moviment | Ignacio García López | |
| Treball | Álvaro Rengifo Calderón | |
| Habitatge | Francisco Lozano Vicente | |
| I i II Governs Constituents d'UCD |
| III Govern d'UCD. Primer govern constitucional |
| IV i V Governs d'UCD |
Distincions i condecoracions
[modifica]
Gran Creu de l'orde del Mèrit Civil (18 de juliol de 1969).[6]- Medalla d'Or de Segòvia (17 de novembre de 1969).[7]
Gran Creu de l'orde del Mèrit Militar amb Distintiu Blanc (14 de setembre de 1970).[8]
Gran Creu de l'orde Civil d'Alfons X el Savi (1 d'abril de 1971).[9] - Encomienda (1 d'abril de 1967).[10]
Gran Creu de l'Orde de Cisneros (18 de juliol de 1972).[11]
Gran Creu del Reial Orde d'Isabel la Catòlica (29 de setembre de 1973).[12]
Gran Creu de l'orde del Jou i les Fletxes (4 de juliol de 1975).[13]
Gran Creu del Reial i Distingit orde de Carles III (23 de junio de 1978).[14]
Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia (13 de setembre de 1996).[15]
Collar de l'Insigne Orde del Toisó d'Or (8 de juny de 2007).[16]- Alta Distinció de la Generalitat Valenciana (A títol pòstum) (2014).[17]
_GC.svg){kind=small}
_pasador.svg){kind=small}
Referències
[modifica]- ↑ Prieto, Joaquín «Muere Adolfo Suárez, el líder que cambió la historia de España». El País, 23-03-2014 [Consulta: 23 març 2014].
- ↑ «Adolfo Suárez, presidente del Gobierno» (en castellà). La Vanguardia, 31-05-2013. [Consulta: 24 març 2014].
- ↑ «Operació Tarradellas: l'acta inèdita dels acords de Perpinyà». [Consulta: 26 març 2021].
- ↑ «Mas destaca que Suárez va assumir riscos comparables que afronta Catalunya» (en castellà), 23-03-2014. [Consulta: 26 març 2021].
- ↑ «El Referéndum» (en castellà). 30 años de democracia en España. El Mundo, 2007. [Consulta: 24 març 2014].
- ↑ «Decreto 1892/1969, de 18 de julio, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden del Mérito Civil a don Adolfo Suárez González.». BOE, 13-09-1969 [Consulta: 23 desembre 2011].
- ↑ Diputación Provincial de Segovia. Medalla de Oro de la provincia de Segovia concedida a su Alteza Real Don Juan de Borbón y Battenberg, 1991. ISBN 84-86789-35-4.
- ↑ «Decreto 2535/1970, de 14 de septiembre, por el que se concede a don Adolfo Suárez González la Gran Creu de la Orden del Mérito Militar, con distintivo blanco.». BOE, 15-09-1970 [Consulta: 23 desembre 2011].
- ↑ «Decreto 603/1971, de 1 de abril, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden Civil de Alfonso X el Sabio a don Adolfo Suárez González.». BOE, 05-04-1971 [Consulta: 23 desembre 2011].
- ↑ «Orden de 1 de abril de 1967 por la que se concede el ingreso en la Orden Civil de Alfonso X el Sabio a don Adolfo Suárez González.». BOE, 01-05-1971 [Consulta: 1r maig 1967].
- ↑ «Decreto1966/1972, de 18 de julio, por el que se concede la Gran Creu de la Orden de Cisneros a don Adolfo Suárez González.». BOE, 18-07-1972 [Consulta: 23 desembre 2011].
- ↑ «Decreto 2347/1973, de 29 de septiembre, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden de Isabel la Católica a don Adolfo Suárez González.». BOE, 30-10-1973 [Consulta: 23 desembre 2011].
- ↑ «[Decreto1966/1972, de 18 de julio, por el que se concede la Gran Creu de la Orden de Cisneros a don Adolfo Suárez González. Decreto 1471/1975, de 4 de julio, por el que se concede la Gran Creu de la Orden Imperial del Yugo y las Flechas a don Adolfo Suárez González.]». BOE, 05-07-1975 [Consulta: 23 desembre 2011].
- ↑ «Real Decreto 1468/1978,23 de junio, por el que se concede la Gran Creu de la Real y Muy Distinguida Orden de Carlos III al excelentísimo señor don Adolfo Suárez González, Presidente del Gobierno.». BOE, 28-06-1978 [Consulta: 23 desembre 2011].
- ↑ Concesión Príncipe de Asturias a Don Adolfo Suárez González. Hemeroteca El País
- ↑ «Real Decreto 726/2007, de 8 de junio, por el que se concede el Collar de la Insigne Orden del Toisón de Oro a don Adolfo Suárez González, Duque de Suárez.». BOE, 09-06-2007 [Consulta: 23 desembre 2011].
- ↑ «Distinciones 9 d'Octubre-ARGOS». www.argos.gva.es. Arxivat de l'original el 2019-03-08. [Consulta: 28 desembre 2016].
Enllaços externs
[modifica]
- (castellà) Informació d'Adolfo Suárez al Congrés dels Diputats
- (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de la Concòrdia 1996 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine.
- (castellà) Informació d'Adolfo Suárez a elpais.com
- (castellà) Biografia a CIDOB
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Jesús Aparicio-Bernal | Director general de Radiodifusión y Televisión.svg){kind=small} 1969 - 1973 | Succeït per: Rafael Orbe Cano |
| Precedit per: José Solís Ruiz | Ministre Secretari General del Moviment 1975-1976 | Succeït per: Ignacio García López |
| Precedit per: Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil | President del Govern d'Espanya Juny 1976 – Desembre 1981 | Succeït per: Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo |
| Precedit per: Hussein I de Jordània |  Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia 1996 | Succeït per: Yehudi Menuhin Mstislav Rostropóvitx |
| Cap de l'Estat |  | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Manuel Fraga Iribarne (Governació) • Juan Miguel Villar Mir (Hisenda) • Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil (sense cartera) | |
| Ministres | Alfonso Osorio (Presidència) • José María de Areilza (Afers Exteriors) • Antonio Garrigues y Díaz-Cañabate (Justícia) • Félix Álvarez-Arenas y Pacheco (Exèrcit) • Carlos Franco Iribarnegaray (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • Carlos Pérez de Bricio Olariaga (Indústria) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Comerç) • Antonio Valdés González-Roldán (Obres Públiques) • Virgilio Oñate Gil (Agricultura) • Francisco Lozano Vicente (Habitatge) • Carlos Robles Piquer (Educació) • Adolfo Martín Gamero (Informació i Turisme) • Adolfo Suárez González (Secr. Gral. del Movimiento) • José Solís Ruiz (Treball) • Rodolfo Martín Villa (Relacions Sindicals) | |
(← XV FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← II PRECONSTITUCIONAL) | ||
| Cap de l'Estat | .jpg) | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Manuel Gutiérrez Mellado (Defensa) • Enrique Fuentes Quintana (Afers econòmics) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics) | |
| Ministres | Rodolfo Martín Villa (Interior) • José Manuel Otero Novas (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Landelino Lavilla Alsina (Justícia) • Francisco Fernández Ordóñez (Hisenda) • Manuel Jiménez de Parga Cabrera (Treball) • Enrique Sánchez de León Pérez (Sanitat i Seguretat Social) • Alberto Oliart Saussol (Indústria) • Juan Antonio García Díez (Comerç) • José Lladó Fernández-Urrutia (Transports) • Joaquín Garrigues Walker (Obres Públiques) • José Enrique Martínez de Genique (Agricultura) • Íñigo Cavero Lataillade (Educació) • Pío Cabanillas Gallas (Cultura) • Manuel Clavero Arévalo (Regions) • Ignacio Camuñas Solís (Relacions amb les Corts) | |
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Manuel Gutiérrez Mellado (Defensa) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics) | |
| Ministres | Rodolfo Martín Villa (Interior) • José Manuel Otero Novas (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Landelino Lavilla Alsina (Justícia) • Francisco Fernández Ordóñez (Hisenda) • Rafael Calvo Ortega (Treball) • Enrique Sánchez de León Pérez (Sanitat i Seguretat Social) • Agustín Rodríguez Sahagún (Indústria) • Juan Antonio García Díez (Comerç) • Salvador Sánchez-Terán Hernández (Transports) • Joaquín Garrigues Walker (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • Íñigo Cavero Lataillade (Educació) • Pío Cabanillas Gallas (Cultura) • Manuel Clavero Arévalo (Regions) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Relacions amb la CEE) | |
(← I CONSTITUENT) Govern anterior •••• Govern següent (← I SUAREZ) | ||
1993: Fernando Lázaro Carreter · 1994: Adolfo Suárez · 1995: Federico Mayor Zaragoza · 1996: Octavio Paz · 1997: Joaquín Ruiz-Giménez · 1998: Miguel Herrero de Miñon · 1999: Residencia de Estudiantes de Madrid · 2000: José María Martín Patino · 2001: Javier Tusell · 2002: Jorge Semprún · 2004: El poble de Madrid · 2005: Carmen Cervera · 2006: Antonio Garrigues Walker · 2007: Javier Pérez Royo · 2008: Esther Koplowitz · 2009: Benita Ferrero-Waldner · 2010: Iñaki Gabilondo · 2017: Vicente del Bosque · Nueva Economía Fórum |