L'Atzúbia

L'Atzúbia

Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
38° 50′ 49″ N, 0° 09′ 07″ O / 38.8469°N,0.1519°O / 38.8469; -0.1519
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	la Marina Alta
Capital	l'Atzúbia
Població humana
Població	608 (2023) (41,28 hab./km²)
Gentilici	atzubiana, atzubià
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta Mancomunitat de la Vall de Gallinera i L'Atzúbia-Forna Mancomunitat de Serveis Socials i Turisme de Pego, l'Atzúvia i les Valls
Superfície	14,73 km²
Altitud	102 m
Limita amb	Pego Oliva la Vall de Gallinera la Vall d'Ebo Vilallonga
Partit judicial	Dénia
Dades històriques
Patrocini	Mare de Déu del Roser
Festa patronal	Primeries de setembre
Organització política
• Alcalde	Josep Vicent Vidal Torralba
Identificador descriptiu
Codi postal	03786
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	96
Codi INE	03001
Codi ARGOS de municipis	03001
Lloc web	atzubia.org

L'Atzúbia^[1] és una població i municipi del País Valencià, situat a la subcomarca de les Valls de Pego, a la Marina Alta. Antigament es denominava l'Atzúbia dels Roques o la Vila dels Roques.

L'Atzúbia està situada a les Valls de Pego als peus de la Serra Gallinera i la Serra Negra. L'orografia del terme, de 14,7 km², propicia el cicloturisme i el senderisme. Cal destacar entre els seus paratges el Tossal del Llop, zona d'acampada; la serra de l'Orxa, la serra de la Safor, la cova de Bassiets i, la més coneguda, del Canelobre.

• l'Atzúbia
• Forna

El terme municipal limita amb els de Pego, la Vall d'Ebo i la Vall de Gallinera (a la mateixa comarca); i amb els de Vilallonga i Oliva (a la Safor).

L'accés a l'Atzúbia es fa prenent l'eixida 61 de l'autopista AP-7, passant per Pego i prenent la CV-700.

Malgrat les evidències del pas d'ibers i romans l'origen de la població és àrab. Jaume I va cedir-lo en 1258 a Arnau de Romaní. Posteriorment crearia la baronia de Forna per al seu fill. En 1602 estava habitat per 6 famílies, però en 1609 restà despoblat rere l'expulsió dels moriscos; fou repoblat en 1611 per Francesc Roca amb mallorquins. Ha pertangut als Cruïlles (s. XVI), els Figuerola (s. XVII) i els Julià i el baró de Santa Bárbara (s. XIX). En 1845 el municipi reunia 150 jornals de secà amb una petita horta regada amb el safareig de Forna, en les seues muntanyes posseïa dues mines de carbó mineral, dues pedreres d'algeps, sis forns per a coure'l, tres pedreres d'arena i 200 caps de bestiar llaner. En 1911 Forna i l'Atzúbia es fusionaren passant a formar un únic municipi.

En 2013 hi havia 744 habitants, molts d'ells estrangers, repartits en els dos nuclis de població: l'Atzúbia i Forna.

L'economia ha estat tradicionalment agrícola (cítrics). A l'ombra del turisme que afecta tota la costa creixen el sector serveis i la construcció.

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors d'Iniciativa per Atzúbia i Forna (IAF) i 3 del Partit Popular (PP).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - l'Atzúbia
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Iniciativa per Atzúbia i Forna		Maria Oltra Vidal	215	59,56%	4 ()
	Partit Popular		Juan Marcos Siscar Gosp	145	40,17%	3 ()
	Vots en blanc			1	0,28%
Total vots vàlids i regidors				361	100 %	7
	Vots nuls			3	0,82%
Participació (vots vàlids més nuls)				364	71,37%**
Abstenció				146*	28,63%**
Total cens electoral				510*	100 %**
Alcaldessa: Maria Oltra Vidal (IAF) (15/06/2019)
Fonts: JEC,[2] JEZ Dénia,[3] Periòdic Ara.[4] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Des de 2019 l'alcaldessa de l'Atzúbia és Maria Oltra Vidal, d'Iniciativa per l'Atzúbia i Forna (IAF).

El poble és blanc amb singulars formes als ràfecs de les teulades. Paga la pena visitar el nucli urbà de Forna.

Els béns immobles protegits com a patrimoni cultural són:^[6]

• Castell de Forna. Islàmic, pertangué al senyoriu d'Al-Azraq. Molt deteriorat però amb algunes estructures encara dempeus. Hi ha un projecte per a restaurar-lo.
• Església de Sant Vicent Ferrer, església parroquial barroca del segle xviii amb campanar del 1964.
• Església de Sant Bernat de Forna.

• Tossal del Llop. Zona recreativa i d'acampada envoltada de pins i disposa d'un complet equipament.
• Cova de Canelobres. Cova habilitada per a la seua visita i on poder observar les curioses i originals formes que han pres les estalactites i estalagmites amb el pas del temps.

• Festes Patronals. Se celebren en honor de la Verge dels Desemparats, al Crist del Miracle i la Mare de Déu del Rosari, el primer cap de setmana del mes de setembre. S'organitzen actes com la desfilada de Moros i Cristians, concursos de paelles i d'alfàbegues, revetlles, cercaviles, concerts, àpats populars, actes religiosos, carrosses i focs artificials.
• Festes de Forna. En honor de Sant Bernat i Sant Antoni Abat durant la segona quinzena d'agost.

Els plats típics són l'arròs amb crosta, les coques escaldades, els pimentons i albergínies farcides i la paella.

• Joan Pons i Server (l'Atzúbia, 1941), instrumentista, professor i compositor valencià de música per a banda.

• Escut de l'Atzúbia
• Castell de Forna
• Forna

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a L'Atzúbia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Atzúbia

• Ajuntament de l'Atzúbia Arxivat 2019-11-22 a Wayback Machine.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..