Afecte

Part de la sèrie d'
Emocions
Acceptació Afecte Alegria Amor Angst Angoixa Ansietat Anticipació Apatia Penediment Autoconfiança Avorriment Awe Compassió Confiança Coratge Culpabilitat Curiositat Decepció Depressió Desesperació Desconfiança Desig Disgust Dol Dolor Empatia Entusiasme Enuig Enveja Esperança Eufòria Excitació Èxtasi Fàstic Felicitat Frustració Gelosia Gratitud Horror Hostilitat Humiliació Indignació Interès Luxúria Menyspreu Molèstia Odi Orgull Pànic Passió Patiment Pietat Plaer Por Preocupació Ràbia Rebuig Remordiment Ressentiment Satisfacció Saudade Schadenfreude Soledat Sorpresa Timidesa Tristesa Vergonya Xoc

L'afecte és el sentiment d'estimació i lligam cap a altres. Es pot sentir afecte cap a persones, animals, vegetals, objectes, projectes, llocs. Els afectes poden ser socials o sexuals. A les persones, existeix una àmplia diversitat d'afinitats sexuals i afectives.^[1]

Els afectes constitueixen una de les dimensions essencials de la ment, juntament amb la cognició i la voluntat o el conjunt de desitjos, aspiracions i intencions. Aquestes s'afecten mútuament, per exemple una emoció pot condicionar una decisió presa racionalment (es considera un tipus de biaix cognitiu) i una construcció racional, segons com es faci, pot provocar una emoció o una altra.

La neurobiologia estudia la relació entre l'afecte i l'organisme i com afecta altres processos del pensament o del comportament humà. Segons aquesta, l'afecte es localitza al sistema límbic del cervell i hi prenen part les següents parts d'aquest òrgan: amígdala (produeix emocions com a resposta a estímuls); còrtex prefrontal (anticipa conseqüències de la conducta i regula la manifestació de l'afecte); còrtex anterior (regula l'atenció); nucli estriat (regula els objectius i intencions) i còrtex insular (connecta l'afecte amb el cos).

En alguns corrents de la psicologia, l'afecte esdevé sinònim d'impuls emotiu, tot i que l'ús comú el reserven per a una emoció similar a l'amor però amb intensitat variable. Segons Sigmund Freud, l'ésser humà està controlat per dos passions o instints essencials: l'afecte (eros) i l'agressivitat (thanatos). Segons la seva opinió, l'afecte és responsable de conductes com l'altruisme, l'amistat, la sexualitat i tots aquells actes que uneixen la persona amb els altres, enfront dels instints agressius que la separen o trenquen el vincle.

La psiquiatria considera que hi ha malalties mentals relacionades amb l'afecte,^[2] sigui perquè se sent en excés, perquè no es manifesta determinada emoció o perquè es canalitza malament un sentiment, al propi interior o en la relació amb els altres. Postula que, per a ella, les més comunes són: depressió, distímia, trastorn bipolar, TDAH, dismòrfia corporal, fibromiàlgia, trastorn d'ansietat i fòbia social.

D'altra banda, Teresa Cabruja entre d'altres autors alerten de la psicopatologització que fan la psicologia, la psiquiatria i "altres 'psi'" en algunes cultures, com la occidental actual, sobre els afectes, les afinitats afectives, la manera de viure-les i la pròpia identitat, quan aquestes no responen exactament als cànons imposats per la ideologia del poder dominant.^[3][4]

Henry Murray^[5] considera que la personalitat de l'individu s'estructura en objectius, pressions i necessitats psicològiques d'afecte. Aquestes es poden classificar en cinc grans tipus: d'afiliació (sentir-se part d'un grup), de cria (poder cuidar algú altre), de joc (poder passar-ho bé amb altres, necessitat d'entreteniment social), de rebuig (poder apartar les persones capaces d'amenaçar el propi jo) i de seguretat.

Segons Antonio Damasio^[6] els afectes comprenen quatre estadis, que van des de la reacció instintiva al sentiment complex, passant pels dos pols d'agradable i desagradable (concepció que és hereva de Baruch Spinoza), és a dir, l'afecte és el conjunt de reaccions dels subjecte amb els altres que inclouen les emocions, les respostes no racionals als estímuls i la codificació intel·lectual del que s'experimenta, amb una valoració de si és quelcom positiu o negatiu.

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons
	Viccionari

• Abraçada
• Baruch Spinoza
• Lauren Berlant