Al-Múndir Imad-ad-Dawla
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1090 (Gregorià)  |
| Emir de Làrida | |
| | |
| Família | |
| Pare | Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir |
Al-Múndhir ibn Àhmad ibn Hud al-Hàjib Imad-ad-Dawla (àrab: المنذر بن أحمد بن هود الحاجب عماد الدولة, al-Munḏir b. Aḥmad b. Hūd al-Ḥājib ʿImād ad-Dawla) (?-1090), de la dinastia dels Banu Hud, fou emir de Lleida, Tortosa i Dénia entre 1081-1090,[1] després de succeir el seu pare al-Múqtadir.[2]
Estigué sempre en guerra contra el seu germà al-Mútaman, emir de Saragossa, pel desacord sobre l'herència paterna, i que comptava amb l'ajuda del Cid.[1] Per aquest motiu va pactar aliances amb diversos nobles cristians: el rei d'Aragó Sanç Ramires, el comte de Barcelona Berenguer Ramon II, el comte d'Urgell i el comte de Cerdanya.[1] Fou derrotat a la batalla d'Almenar el 1082 (en la qual fou empresonat el comte barceloní, que després al-Mútaman va acabar alliberant).[1]
Va conquerir l'emirat de Xàtiva i va arribar a assetjar València, que aleshores era defensada per Alvar Háñez.[1]
Quan Rodrigo Díaz de Vivar va iniciar la seva campanya particular devastant Polop, Dénia i Tortosa i altres poblacions, al-Múndhir va aliar-se altre cop amb els comtes catalans per enfrontar-s'hi,[1] i fins i tot va arribar a demanar ajut al seu nebot i enemic Al Mustaín II. Va morir vers el 1090 i fou succeït pel seu fill Sulayman Sàyyid-ad-Dawla, el qual es veié obligat a pagar tribut al Cid.[1]
Notes
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Mestre, 1998: p. 722, entrada: "Mundir al-Hagib 'Imad al-Dawlà"
- ↑ Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Hūd"
Bibliografia
[modifica]- Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.. ISBN 84-297-3521-6.