Alain Tanner

Alain Tanner

(2008)
Biografia
Naixement	6 desembre 1929 Ginebra (Suïssa)
Mort	11 setembre 2022 (92 anys) Ginebra (Suïssa)
Formació	Universitat de Ginebra
Activitat
Lloc de treball	Suïssa
Ocupació	director de cinema, guionista, productor de cinema
Activitat	1957 - 2022
Obra
Localització dels arxius	Filmoteca Suïssa [ CH CS CSL 020]
Família
Cònjuge	Janine Giudici (1964-present)
Premis
(1984)  Cèsar a la millor pel·lícula francòfona, per l'obra A la ciutat blanca (1981)  Gran Premi del jurat de Canes, per l'obra Les Années lumière
Lloc web	alaintanner.ch

Alain Tanner (Ginebra, 6 de desembre de 1929 - 11 de setembre de 2022)^[1] fou un director de cinema suís.

Estudia ciències econòmiques a la Universitat de Ginebra. Juntament amb Claude Goretta, funda el 1951 el Ciné-club universitaire de Genève. Amb 23 anys, va treballar durant dos anys a la marina mercant.

Entre 1955 i 1958, va viure a Londres on s'interessà pel cinema i trobà una feina al British Film Institute de Londres. El 1957, realitza la seva primera pel·lícula, amb Claude Goretta Nice Time. La pel·lícula obté el premi a la pel·lícula experimental al Festival de Niça de 1957.

De tornada d'Anglaterra, entra com realitzador a la Televisió suïssa romande on produí diversos curts i documentals, com el de les Inundacions de Florència de 1966. El 1962, funda l'Associació suïssa de directors.

El 1968, funda el Grup 5 juntament amb Michel Soutter, Claude Goretta, Jean-Louis Roy i Jean-Jacques Lagrange, instrument de concertació destinat a promoure el jove cinema suís.

Es dona a conèixer des del final dels anys 1960 amb pel·lícules com Charles mort ou vif (1969), La Salamandre (amb Bulle Ogier) (1971), Jonas que aura 25 ans en l'an 2000 (1976), Els Anys llum (1981), que guanyà el gran premi al Festival de Canes, o À la ville blanche (1983), premi Cèsar a la millor pel·lícula.

El 29 de maig de 2008, va rebre el títol de Doctor honoris causa per la Universitat de Lausanne^[2] i va ser el convidat d'honor de les Trobades de Cinema de Gindou^[3] del 23 al 30 d'agost de 2008. Va ser membre del jurat del Festival de Canes 1972 i de la Mostra de Venècia 1983

Tanner creia que sempre cal compartir alguna cosa amb l'espectador, tenir-lo a una distància adequada, ni massa a prop per no adormir-lo, ni massa lluny per no sofrir.

Refusava els plans tallats, o massa breus (un petit truc per tenir un so directe encertat). Per Tanner, és « sentir » el món, és a dir la política, i citant Jean Vigo, " Tenir un punt de vista documentat".

• 1957: Nice Time
• 1961: Ramuz, passage d'un poète
• 1962: L'école
• 1964: Les Apprentis
• 1966: Une ville à Chandigarth
• 1968: Doctor B, médecin de campagne
• 1969: Charles mort ou vif - Léopard d'or al Festival de Locarno
• 1971: La Salamandre
• 1973: Le Retour d'Afrique
• 1974: El centre del món (Le Milieu du monde)
• 1976: Jonas qui aura 25 ans en l'an 2000
• 1978: Messidor
• 1981: Els anys llum - Gran Premi al Festival de Cannes 1981
• 1983: A la ciutat blanca - César a la millor pel·lícula
• 1985: No Man's Land
• 1987: Una flama al meu cor
• 1987: La vallée fantôme
• 1989: La dona de Rose Hill
• 1991: L'Homme qui a perdu son ombre
• 1992: Le Journal de Lady M.
• 1995: Fourbi
• 1998: Requiem
• 1999: Jonas et Lila, à demain
• 2002: Fleur de sang
• 2004: Paul s'en va

• 1981: Gran Premi del Jurat (Festival de Canes) per Els anys llum
• 1984: César a la millor pel·lícula francesa per Dans la ville blanche

• 1979: Os d'Or per Messidor
• 1981: Palma d'Or per Les années lumière
• 1983: Os d'Or per Dans la ville blanche
• 1985: Lleó d'Or per No Man's Land
• 1987: Lleó d'Or per La vallée fantôme
• 1989: Lleó d'Or per La femme de Rose Hill

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Web oficial
• Vidéo: Alain Tanner Arxivat 2009-03-13 a Wayback Machine., dossier des archives de la Television suisse romande
• Alain Tanner, interview video per Boulevard du Classic