An-Nuwayrí
| Nom original | (ar) أحمد بن عبد الوهَّاب بن أحمد بن عبد الوهَّاب بن عبادة البكري النويري  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1278 Kus (Soldanat Mameluc) |
| Mort | 5 juny 1333 (Gregorià) (54/55 anys) El Caire (Soldanat Mameluc) |
| Religió | Islam |
| Formació | Universitat al-Azhar |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geografia, història de la civilització islàmica, zoologia, botànica i literatura àrab |
| Ocupació | historiador, poeta, literat, cal·lígraf, enciclopedista, escriptor |
| Obra | |
Obres destacables | |
Xihab-ad-Din Àhmad ibn Abd-al-Wahhab ibn Muhàmmad an-Nuwayrí (àrab: شهاب الدين أحمد بن عبد الوهّاب بن محمد النويري, Xihāb ad-Dīn Aḥmad b. ʿAbd al-Wahhāb b. Muḥammad an-Nuwayrī), més conegut simplement com a Xihab-ad-Din an-Nuwairí o com a an-Nuwayrí[1] (Akhmim, 5 d'abril de 1279-el Caire, 5 de juny de 1333) fou un historiador i jurisconsult egipci. La seva família era originària de la vila d'an-Nuwayra a l'Alt Egipte.
Va escriure una enciclopèdia (una de les quatre principals del seu temps) titulada Nihàyat al-àrab fi-funun al-àdab («L'extrem de l'objectiu en les classes del saber»), dividida en cinc parts de cinc llibres cadascuna. També va escriure una crònica de Síria i una història dels almohades de l'Àndalus i el Màgrib i de la conquesta de Marràqueix.
Bibliografia
[modifica]- Marie-Nicolas Bouillet i Alexis Chassang (dir.), Dictionnaire universel d'histoire et de géographie, 1878, s.v. «Nowaïri».