Andreu Vidal Llimona

Plantilla:Infotaula personaAndreu Vidal Llimona
Biografia
Naixement1844 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1912 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari, compositor, editor, músic Modifica el valor a Wikidata
GènereSarsuela Modifica el valor a Wikidata

Andreu Vidal i Llimona (Barcelona, 5 de juny de 1844[1] - Madrid, 1912) fou un compositor, editor i músic català.[2]

Biografia

[modifica]

Fill d'Andreu Vidal i Roger (Barcelona ca.1804-1889[3]) i d'Antònia Llimona i Junoy, ambdós naturals de Barcelona. Va estudiar sota la direcció del mestre Joan Sarriols i va perfeccionar els seus coneixements amb Xavier Boisselot. Utilitza el pseudònim A. Roger Junoy per signar traduccions d'òperes i un mètode de solfeig amb la forma A. Roger Junoi[4] on figura com a director de l'editorial amb el seu nom real. A disset anys va guanyar per oposició la plaça de mestre de l'Escola de Sant Gaietà de Barcelona. Després va dedicar-se a la composició. Va cultivar amb especial interès el teatre, escriure nombroses sarsueles, algunes d'elles estrenades amb èxit. Entre les més aplaudides hi ha: La japonesa (1895) i El estudiante endiablado (1895).

Durant onze anys fou director de La España Musical, fundada a Barcelona pel seu pare, l'editor Andreu Vidal Roger. El 1874 establí a Madrid una sucursal de la casa paterna, convertida al pocs temps (1875) en editorial pròpia, i associant-se més tard amb Antonio Boceta, fundant l'empresa Vidal Llimona i Boceta, que va arribar a reunir un arxiu molt important. També fundà i dirigí a Madrid el diari La crònica de la Música.[5] Amb l'editor A. Romero fou comissionat de l'estudi de la llei de Propietat Intel·lectual del 1879.[2]

El Fons Vidal Llimona i Boceta es conserva a la Biblioteca Històrica de la Universitat Complutense de Madrid.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Registre Naixements.1844.Llibre 2. Registre núm.725.». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 05-06-1844. [Consulta: 4 març 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Andreu Vidal Llimona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ «Defuncions. 1889. registre 2103». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (digitalitzat per familysearch.org), 03-03-1889. [Consulta: 4 març 2020].
  4. ↑ Roger Junoy,, A. Método práctico de lectura musical y de solfeo. 
  5. ↑ «Vidal Llimona, Andreu». A: Enciclopèdia Espasa (en castellà). Volum núm. 68, p. 769. ISBN 84-239-4568-6. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Andreu_Vidal_Llimona&oldid=31612531»