Anguil·liformes

Anguil·liformes
Anguilliformes
	; anguila americana
Dades
Font de	anguila
Període
	Cretaci-Recent PreЄ Є O S D C P T J K Pg N
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Subregne	Bilateria
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Superordre	Elopomorpha
Ordre	Anguilliformes ; L.S.Berg, 1943
Subordres
	Anguilloidei; Congroidei; Nemichthyoidei; Synaphobranchoidei;

Els anguil·liformes (Anguilliformes) són un ordre de peixos del superordre Elopomorpha.

Particularitats

L'ordre dels Anguil·liformes comprèn quatre subordres, 19 famílies, 110 gèneres i aproximadament 600 espècies. La majoria dels anguil·liformes són depredadors.

Descripció

Són peixos allargats, amb una longitud que va de 5 cm a 3,75 m.^[2] No tenen aleta pelviana i moltes espècies tampoc tenen aletes pectorals. Estan fusionades les aletes dorsal i anal amb l'aleta caudal.^[1] Només els membres de la família Anguillidae habiten en aigües dolces però tornen al mar per a reproduir-se.

Subordres i famílies

Subordre Anguilloidei^[3]

Subordre Congroidei^[10]

Colocongridae^[11]
Congridae^[12]
- Incloent-hi Macrocephenchelyidae^[13]
Derichthyidae^[14]
- Incloent-hi Nessorhamphidae^[15]
Muraenesocidae^[16]
Nettastomatidae^[17]
Ophichthidae^[18]

Subordre Nemichthyoidei^[19]

Nemichthyidae^[20]
Serrivomeridae^[21]

Subordre Synaphobranchoidei^[22]

Synaphobranchidae^[23]
- Incloent-hi Dysommidae,^[24] Nettodaridae^[25] i Simenchelyidae^[26]

Ús pels humans

Els unagi són anguil·liformes usuals en la cuina japonesa. També en la cuina xinesa i coreana són populars els anguil·liformes.

Les anguiles són molt apreciades en la cuina europea i són objecte de la piscicultura

Angules

A Espanya era tradicional en les gastronomies de Biscaia i Guipúscoa però la seva popularitat s'ha estès a altres parts del territori. El plat més conegut és angules a la bilbaïna, servit en una cassola de fang amb all i bitxo fumat. Es coneix, però també en la cuina francesa de les comarques de Nantes, La Rochelle i Bordeus.^[27]

Les angules es compren ja precuinades, generalment envasades al buit, en aquest cas tenen un color blanc o lleugerament negre. Depèn fonamentalment del temps que han passat al riu, les negres han passat més temps i són generalment menys valorades. En el cas d'adquirir-les vives se solen matar amb tabac dissolt en aigua, després es renten (amb l'objecte principal de treure la bava) i posteriorment es couen en una salmorra on adquireixen el color blanc habitual.^[28]

Les angules precuinades anteriors es poden preparar de diverses maneres. Una recepta típica és amb nyora i all.^[29]

Terres de l’Ebre

A les Terres de l’Ebre les anguiles són la base de diverses preparacions culinàries. Una de les especialitats és l’anguila fumada.^[30]^[31]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Plantilla:FishBase order
↑ McCosker, John F.. Paxton, J.R. & Eschmeyer, W.N.. Encyclopedia of Fishes. San Diego: Academic Press, 1998, p. 86-90. ISBN 0-12-547665-5.
↑ Jack Stein Grove; Robert J. Lavenberg The Fishes of the Galapagos Islands. Stanford University Press, 1997, p. 141–. ISBN 978-0-8047-2289-6.
↑ Development of Fishes of the Mid-Atlantic Bight: Anguillidae through Syngnathidae. Fish and Wildlife Service, U.S. Department of the Interior, 1978, p. 17–.
↑ Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness. Magnolia Press, 2011, p. 28–. ISBN 978-1-86977-849-1.
↑ Guia de Campo de Las Especies Comerciales Marinas Y de Aguas Salobres de la Costa Septentrional de Syr America. Food & Agriculture Org., p. 216–. GGKEY:UFF6FREK0QJ.
↑ John McEachran; Janice D. Fechhelm Fishes of the Gulf of Mexico, Vol. 1: Myxiniformes to Gasterosteiformes. University of Texas Press, 1998, p. 1098–. ISBN 978-0-292-75206-1.
↑ Albert William Herre. Notes on a Collection of Fishes from Antigua and Barbados, British West Indies. Stanford University Press, 1942, p. 287–. GGKEY:1TUAAA3Q8B5.
↑ Pierre-Paul Grassé. Traité de zoologie: Agnathes et poissons. Masson, 1958.
↑ Eugenia B. Böhlke; James E. Böhlke; Mark M. Leiby Orders Anguilliformes and Saccopharyngiformes: Part 9, Volume 1. Yale University Press, 23 octubre 2018, p. 19–. ISBN 978-1-933789-19-4.
↑ Alberto Brito. Peces de las Islas Canarias: catálogo comentado e ilustrado. Francisco Lemus, 2002. ISBN 978-84-87973-16-1.
↑ Fernando Lozano Cabo. Ictiología del Mar Menor (Murcia): los fisóstomos. EDITUM, 1979, p. 68–. ISBN 978-84-600-1524-6.
↑ Macrocephenchelyidae
↑ James H. Soper; Claude E. Garton; David R. Given Flora of the North Shore of Lake Superior: Vascular Plants of the Ontario Portion of the Lake Superior Drainage Basin. National Museums of Natural Sciences, National Museums of Canada, 1989. ISBN 978-0-660-13053-8.
↑ Nessorhamphidae
↑ Darío J. Guitart. Sinopsis de los peces marinos de Cuba. Academia de Ciencias de Cuba, Instituto de Oceanología, 1979.
↑ Cybium. Muséum national d'histoire naturelle, Laboratoire d'ichtyologie générale et appliquée, 1997.
↑ John Edward McCosker. The Osteology, Classification, and Relationships of the Eel Family Ophichthidae (Pisces: Anguilliformes). University of California, San Diego, 1973.
↑ The New Encyclopaedia Britannica: Macropaedia : Knowledge in depth. Encyclopaedia Britannica, 1998. ISBN 978-0-85229-663-9.
↑ Carlsbergfondets oceanografiske ekspedition omkring jorden. The Carlsberg Foundation's Oceanographical Expedition Round the World 1928-30 and Previous "Dana"-expeditons, Under the Leadership of the Late Professor Johannes Schmidt: Dana Report. no. 1-. C. A. Reitzels forlag, 1975.
↑ Ciencia y tecnología del mar. El Comité, 2001.
↑ Joseph S. Nelson; Terry C. Grande; Mark V. H. Wilson Fishes of the World. Wiley, 25 abril 2016, p. 196–. ISBN 978-1-119-22082-4.
↑ Theodore Gill; United States National Museum The Osteological Characteristics of the Family Synaphobranchidae. U.S. Government Printing Office, 1890.
↑ Dysommidae
↑ Proceedings of The Academy of Natural Sciences (Vol. 122, 1970). Academy of Natural Sciences, p. 293–. ISBN 978-1-4379-5519-4.
↑ Theodore Gill; United States National Museum The Osteological Characteristics of the Family Simenchelyidae. U.S. Government Printing Office, 1890.
↑ Javier García Ropero El pescado vasco que nació lejos de la ría, Cinco Días, 30 de desembre de 2016
↑ Angula Arxivat 2017-03-25 a Wayback Machine. a pescaderiascorunesas.es
↑ CINTA BORRÀS PÀMIES; JOSEP MARIA FRANQUET BERNIS CULTIVO INTENSIVO DE LA ANGUILA EUROPEA: (Anguilla anguilla, L., 1758). José María Franquet Bernis, 15 juny 2007, p. 336–. ISBN 978-84-96331-44-0.
↑ Vicent Pellicer Ollés. Guia de les Terres de l'Ebre. Cossetània Edicions, 2007, p. 130–. ISBN 978-84-9791-274-7.
↑ Sergio Torres; Javier Torres Cuina a casa amb els germans Torres. RBA Libros, 23 març 2017, p. 142–. ISBN 978-84-9056-825-5.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anguil·liformes

[FB-1] 1,0 ^1,1 Plantilla:FishBase order

[EoF-2] McCosker, John F.. Paxton, J.R. & Eschmeyer, W.N.. Encyclopedia of Fishes. San Diego: Academic Press, 1998, p. 86-90. ISBN 0-12-547665-5.

[GroveLavenberg1997-3] Jack Stein Grove; Robert J. Lavenberg The Fishes of the Galapagos Islands. Stanford University Press, 1997, p. 141–. ISBN 978-0-8047-2289-6.

[4] Development of Fishes of the Mid-Atlantic Bight: Anguillidae through Syngnathidae. Fish and Wildlife Service, U.S. Department of the Interior, 1978, p. 17–.

[5] Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness. Magnolia Press, 2011, p. 28–. ISBN 978-1-86977-849-1.

[6] Guia de Campo de Las Especies Comerciales Marinas Y de Aguas Salobres de la Costa Septentrional de Syr America. Food & Agriculture Org., p. 216–. GGKEY:UFF6FREK0QJ.

[McEachranFechhelm1998-7] John McEachran; Janice D. Fechhelm Fishes of the Gulf of Mexico, Vol. 1: Myxiniformes to Gasterosteiformes. University of Texas Press, 1998, p. 1098–. ISBN 978-0-292-75206-1.

[Herre1942-8] Albert William Herre. Notes on a Collection of Fishes from Antigua and Barbados, British West Indies. Stanford University Press, 1942, p. 287–. GGKEY:1TUAAA3Q8B5.

[Grassé1958-9] Pierre-Paul Grassé. Traité de zoologie: Agnathes et poissons. Masson, 1958.

[BöhlkeBöhlke2018-10] Eugenia B. Böhlke; James E. Böhlke; Mark M. Leiby Orders Anguilliformes and Saccopharyngiformes: Part 9, Volume 1. Yale University Press, 23 octubre 2018, p. 19–. ISBN 978-1-933789-19-4.

[Brito2002-11] Alberto Brito. Peces de las Islas Canarias: catálogo comentado e ilustrado. Francisco Lemus, 2002. ISBN 978-84-87973-16-1.

[Cabo1979-12] Fernando Lozano Cabo. Ictiología del Mar Menor (Murcia): los fisóstomos. EDITUM, 1979, p. 68–. ISBN 978-84-600-1524-6.

[13] Macrocephenchelyidae

[SoperGarton1989-14] James H. Soper; Claude E. Garton; David R. Given Flora of the North Shore of Lake Superior: Vascular Plants of the Ontario Portion of the Lake Superior Drainage Basin. National Museums of Natural Sciences, National Museums of Canada, 1989. ISBN 978-0-660-13053-8.

[15] Nessorhamphidae

[Guitart1979-16] Darío J. Guitart. Sinopsis de los peces marinos de Cuba. Academia de Ciencias de Cuba, Instituto de Oceanología, 1979.

[17] Cybium. Muséum national d'histoire naturelle, Laboratoire d'ichtyologie générale et appliquée, 1997.

[McCosker1973-18] John Edward McCosker. The Osteology, Classification, and Relationships of the Eel Family Ophichthidae (Pisces: Anguilliformes). University of California, San Diego, 1973.

[19] The New Encyclopaedia Britannica: Macropaedia : Knowledge in depth. Encyclopaedia Britannica, 1998. ISBN 978-0-85229-663-9.

[jorden1975-20] Carlsbergfondets oceanografiske ekspedition omkring jorden. The Carlsberg Foundation's Oceanographical Expedition Round the World 1928-30 and Previous "Dana"-expeditons, Under the Leadership of the Late Professor Johannes Schmidt: Dana Report. no. 1-. C. A. Reitzels forlag, 1975.

[21] Ciencia y tecnología del mar. El Comité, 2001.

[NelsonGrande2016-22] Joseph S. Nelson; Terry C. Grande; Mark V. H. Wilson Fishes of the World. Wiley, 25 abril 2016, p. 196–. ISBN 978-1-119-22082-4.

[GillMuseum1890-23] Theodore Gill; United States National Museum The Osteological Characteristics of the Family Synaphobranchidae. U.S. Government Printing Office, 1890.

[24] Dysommidae

[25] Proceedings of The Academy of Natural Sciences (Vol. 122, 1970). Academy of Natural Sciences, p. 293–. ISBN 978-1-4379-5519-4.

[GillMuseum1890simen-26] Theodore Gill; United States National Museum The Osteological Characteristics of the Family Simenchelyidae. U.S. Government Printing Office, 1890.

[27] Javier García Ropero El pescado vasco que nació lejos de la ría, Cinco Días, 30 de desembre de 2016

[28] Angula Arxivat 2017-03-25 a Wayback Machine. a pescaderiascorunesas.es

[PÀMIESBERNIS2007-29] CINTA BORRÀS PÀMIES; JOSEP MARIA FRANQUET BERNIS CULTIVO INTENSIVO DE LA ANGUILA EUROPEA: (Anguilla anguilla, L., 1758). José María Franquet Bernis, 15 juny 2007, p. 336–. ISBN 978-84-96331-44-0.

[Ollés2007-30] Vicent Pellicer Ollés. Guia de les Terres de l'Ebre. Cossetània Edicions, 2007, p. 130–. ISBN 978-84-9791-274-7.

[TorresTorres2017-31] Sergio Torres; Javier Torres Cuina a casa amb els germans Torres. RBA Libros, 23 març 2017, p. 142–. ISBN 978-84-9056-825-5.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]

[31]

Registres d'autoritat	BNF (1) LCCN (1) NKC (1)
Bases d'informació	GEC (1)

Anguilliformes
anguila americana
Dades
Font de	anguila
Període
Cretaci-Recent PreЄ Є O S D C P T J K Pg N ^[1]
Taxonomia

Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Subregne	Bilateria
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Superordre	Elopomorpha
Ordre	Anguilliformes L.S.Berg, 1943


Subordres
Anguilloidei Congroidei Nemichthyoidei Synaphobranchoidei