Anortita

Infotaula de mineralAnortita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCa(Al₂Si₂O₈)
Epònima- (en) Tradueix i ortogonal Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMount Somma (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriatectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.09.FA.35
Nickel-Strunz 9a ed.9.FA.35 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/F.03c Modifica el valor a Wikidata
Dana76.1.3.6 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Hàbit cristal·líanèdric a granular subèdrica
Estructura cristal·linaa = 8.1768 Å, b = 12.8768 Å, c = 14.169 Å; α = 93.17°, β = 115.85°, γ = 92.22°; Z = 8
Grup puntualtriclínic 1 pinacoide
Grup espacialgrup espacial 1 Modifica el valor a Wikidata
Colorblanc, gris, vermellós
Maclescomú
Exfoliacióperfecta [001]; bona [010]; pobre [110]
Fracturadesigual a concoidal
Tenacitatfràgil
Duresa6
Lluïssorvítria
Diafanitattransparent to translúcida
Gravetat específica2,72 a 2,75
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1.573 – 1.577 nβ = 1.580 – 1.585 nγ = 1.585 – 1.590
Birefringènciaδ = 0.012 – 0.013
Angle 2V78° a 83°
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolAn Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2][3]

L'anortita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la plagiòclasi, un grup de feldespats. És un aluminosilicat de calci, per definició quan el calci supera el 90% dels ions metàl·lics. Pertany al grup feldespat. És polimorf de la svyatoslavita, que té la mateixa fórmula química però cristal·litza en un altre sistema diferent del triclínic, i de la dmisteinbergita. El seu nom ve del grec anortos, que significa "no recte", pels seus cristalls oblics. Va ser descrit per primer cop el 1823 a Itàlia pel mineralòleg alemany Gustav Rose.

És el terme extrem ric amb calci de la sèrie de solució sòlida de les plagioclases, l'altre extrem de les quals és l'albita (plagioclasa de sodi).

Propietats

[modifica]

Són molt freqüents les macles d'un cristall penetrant en un altre, arribant a ser estrany veure un cristall amb les seves superfícies senceres sense estar tallades per un altre. Les macles en làmines poden produir un acanalat en el cristall, produint l'efecte d'estriacions.

Ambient de formació

[modifica]

Es troba fonamentalment en roques metamòrfiques procedents de pedres calcàries sotmeses a metamorfisme de contacte. També podem trobar-la en roques ígnies plutòniques màfiques. Pel seu ambient de formació, els minerals als que normalment apareix associada són: biotita, augita, hornblenda i diversos piroxens.

Localització, extracció i ús

[modifica]

S'han trobat notables jaciments a Nàpols, Campània i al mont Vesuvi (Itàlia). També és important a Califòrnia i Nova Jersey (Estats Units). A Catalunya ha estat trobada a una mina de coure de Sant Gervasi de Cassoles (Barcelonès, Barcelona) i als indrets de la Coma Fosca, la Roca de Ponent i Sant Miquel, a Vimbodí (Conca de Barberà, Tarragona).[3]

Com totes les plagioclases, l'anortita posseeix aplicacions industrials per fabricar ceràmiques i esmalts, a més de l'interès col·leccionístic.

Varietats

[modifica]
Labradorita, una varietat d'anortita
Barianortita

La barianortita és una varietat de bari amb un 3,5% de BaO, amb fórmula (Ca,Ba)Al₂Si₂O₈ Va ser descrita per primera i única vegada a Broken Hill, Nova Gal·les del Sud, Austràlia.[4]

Bytownita

La bytownita és un feldespat plagiòclasi amb una ràtio molar albita:anortita des de 1:90 a 30:70. El material original, una substància de color blanc verdós, es va trobar en una roca a prop de Bytown (ara Ottawa), Canadà. Les mostres originals o són extremadament rares o han deixat d'existir en les col·leccions.[5]

Labradorita

La labradorita és un feldespat plagiòclasi amb una ràtio molar albita:anortita des de 30:70 a 50:50. És un membre intermedi de la sèrie de solució sòlida de les plagioclases, entre l'albita i l'anortita. Rep el seu de la península del Labrador (Canadà), on va ser descrita per primera vegada.

Lindsayita

La lindsayita és una varietat alterada d'anortita.[6]

Referències

[modifica]
  1. «Anorthite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 24 desembre 2020].
  2. «Anorthite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 24 desembre 2020].
  3. 3,0 3,1 «Anorthite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 febrer 2014].
  4. «Barium-Anorthite (of Nockolds and Zies)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 febrer 2014].
  5. «Bytownite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 febrer 2014].
  6. «Lindsayite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 febrer 2014].