Anticoagulant lúpic
| Substància | grup o classe de proteïnes  |
|---|---|
| Identificadors | |
| OMIM | 107320 |
L'anticoagulant lúpic és una immunoglobulina que s'uneix als fosfolípids i proteïnes associades a la membrana cel·lular.[1] El nom pot portar a confusió en quant a la seva naturalesa fent referència a si és un element anti o pro coagulant. L'anticoagulant lúpic és un agent protrombótic, ja que la presencia d'aquest element es la causa de la precipitació i formació de trombes en viu, per això les persones amb aquests anticossos poden tenir un risc alt de coagulació sangínia. El seu nom deriva de les seves propietats in vitro,ja que en proves de laboratori es produeix un augment en el temps de la tromboplastina parcial. S'especula que la presència d'aquest anticòs interfereix amb els fosfolípids utilitzats per induir la coagulació in vitro. En viu, interactua amb la membrana de les plaquetes provocant l'augment en l'adhesió i l'agregació d'aquestes, tenint així característiques protrombótiques.
En l'àmbit clínic, es genera un fenomen produït per anticossos específics per les fosfoglicoproteïnes o components lipídics dels factors de la coagulació que es troba en pacients amb lupus eritematós sistèmic i amb síndrome antifosfolipídica primària. Consisteix en un augment del temps de tromboplastina parcial i s'associa amb la trombosi arterial i venosa, pèrdua del fetus i trombocitopènia.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Antonia Joussen; T.W. Gardner; B. Kirchhof. Retinal Vascular Disease. Springer, 23 d'octubre de 2007, p. 430–. ISBN 9783540295419.