Antirrhinum majus
Antirrhinum majus a Castelltallat, Bages | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Lamiales |
Família | Plantaginaceae |
Tribu | Antirrhineae |
Gènere | Antirrhinum |
Espècie | Antirrhinum majus L., 1753 |
Subespècies | |
Hi ha cinc subespècies:[1][2]
|
Antirrhinum majus és una espècie de planta amb flor silvestre i conreada en jardineria que en català rep desenes de noms populars, com ara conillets, badocs, brams d'ase, gatets, gossets, gossos, llops, sabatetes, entre altres.[3]
Descripció
[modifica]És una planta herbàcia i perenne amb la corol·la força gran de 35 a 45 mm, fulles lanceolades oposades o en verticils de 3, si bé de vegades les superiors són alternes. Els pètals soldats formen una flor zigomorfa que pot ser purpúria o totalment o parcialment groga, segons les varietats. Les flors són en raïm de 10 a 30 peces. El fruit és una càpsula oblonga de 10 a 14 mm amb nombroses llavors petites.[4] Són plantes pol·linitzades per borinots.
La subespècie majus viu a la terra baixa fins a l'estatge subalpí en parets i roquissars, de 0 a 1.800 m.[5] En estat silvestre, la subespècie majus presenta les varietats pseudomajus amb corol·la purpúria i tiges poc ramificades, i la varietat striatum amb corol·la totalment o parcialment groga i és una planta més ramificada.
Taxonomia
[modifica]Avui dia es troba dins la família de les plantaginàcies, però abans havia estat dins la família de les escrofulariàcies. La subespècie majus és originària de Catalunya, Aragó i Occitània i subespontània a la Serra de Tramuntana de Mallorca. També ha estat estesa per l'home en gran part d'Europa occidental i central.[5] Altres subespècies són originàries del Marroc, el nord de França, Turquia i Síria.[1][2] Aquesta planta és un organisme model en la recerca científica.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Flora Europaea: Antirrhinum majus
- ↑ 2,0 2,1 Germplasm Resources Information Network: Antirrhinum majus Arxivat 2009-02-26 a Wayback Machine.
- ↑ «Antirrhinum majus». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Blamey, M. & Grey-Wilson, C. (1989). Flora of Britain and Northern Europe. ISBN 0-340-40170-2
- ↑ 5,0 5,1 Oriol de Bolòs i Josep Vigo Flora dels Països Catalans 1995
- ↑ Oyama, R. K.; Baum, D. A. «Phylogenetic relationships of North American Antirrhinum (Veronicaceae)». American Journal of Botany, 91, 6, 2004, pàg. 918–25. DOI: 10.3732/ajb.91.6.918. PMID: 21653448.