Antoine-Jean Gros

Plantilla:Infotaula personaAntoine-Jean Gros

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 març 1771 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort25 juny 1835 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Meudon (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi, ofegament Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 25
Grave of Antoine Jean Gros (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióCol·legi de les Quatre Nacions
École Nationale Supérieure des Beaux-Arts
Universitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París (1801–1835)
Milà (–1801)
Gènova
París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, artista visual Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePintura d'història Modifica el valor a Wikidata
MovimentNeoclassicisme i Prerromanticisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJacques-Louis David Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCharles Philippe Auguste de Larivière, Paul Huet, Joseph Beaume, Léon Riesener, Adolphe Roger, Charles Müller, Louis Felix Leullier, Théophile Langlois de Chèvreville, Henri Frédéric Schopin, Louis Léopold Robert, Joseph Francois Désiré Thierry i Charles Philipon Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Altres
TítolBaró (1824–) Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAugustine Dufresne Modifica el valor a Wikidata
ParesJean-Antoine Gros Modifica el valor a Wikidata  i Pierrette-Madeleine-Cécile Durand Modifica el valor a Wikidata
Premis


Discogs: 2242885 Find a Grave: 7787 Modifica el valor a Wikidata
Antoine-Jean Gros, per François Gérard
Retrat de Christine Boyer, c. 1800

Baron Antoine-Jean Gros (16 de març de 1771 – 25 de juny de 1835), també conegut com a Jean-Antoine Gros, va ser un pintor de temes històrics neoclàssic.

Biografia

[modifica]

Nasqué a París, el seu pare era un pintor de miniatures i li va ensenyar aquest ofici. Cap a 1785 Gros, entrà a l'estudi del pintor Jacques-Louis David.

Després de la mort del seu pare, el 1791, Gros va competir per guanyar un grand prix («gran preu») en art però sense tenir èxit. En aquella època, per recomanació de l'École des Beaux Arts, Gros va pintar retrats dels membres de la Convenció Nacional, però disgustat del rumb que prenia la Revolució, el 1793, marxà a Itàlia

Gènova i Bonaparte

[modifica]

Treballa a Gènova fent gran quantitat de miniaturs. Va conéixer Joséphine de Beauharnais. La seguí a Milà on el va rebre el marit d'ella, Napoleó Bonaparte.

El 15 de novembre de 1796, Gros estava present amb l'exèrcit a la batalla d'Arcola quan Bonaparte plantà la bandera tricolor al pont d'Arcola. Gros en va fer un quadre. Bonaparte el va fer inspecteur aux revues, cosa que permetia a Gros seguir l'exèrcit i el 1797 el va nominar per la comissió encarregada de seleccionar el botí que ha d'enriquir el museu del Louvre.

París

[modifica]

El 1799, Gros tornà a París. El 1802, va rebre un premi pel dels consuls francesos pel seu esbòs titulat Combat de Natzaret (actualment al Museu de les Arts de Nantes) .[1]

Va obtenir el títol de Baró l'any 1808.

El 25 de juny de 1835 Gros va ser trobat, ofegat, a la vora del riu Sena, a Meudon, prop de Sèvres amb un paper a la seva roba on deïa que s'havia suïcidat.

Iconografia

[modifica]
Imatge Títol Data Dimensions Col·lecció
Madame Pasteur 1795-1796 Musée des Beaux-Arts de Bordeaux
Retrat de Madame Bruyère 1796 79 × 65 cm Bristol City Museum and Art Gallery
Bonaparte al pont d'Arcole 1796 130 × 94 cm Palau de Versalles
La mort de Timòfanes 1798 44.4 × 57.6 cm The Louvre
Retrat de Christine Boyer ca. 1800 214 × 134 cm Louvre
Combat de Natzaret 1801 136.1 x 196.4 cm Museu de les Arts de Nantes
Safo a Lèucada 1801 122 × 100 cm Musée Baron Gérard, Bayeux
Bonaparte, primer cònsol 1802 205 × 127 cm Musée de la Légion d'honneur
Bonaparte visitant els empestats de Jaffa 1804 715 × 523 cm The Louvre
Batalla d'Abukir, 25 de juliol de 1799 1806 578 × 968 cm Palau de Versalles
Napoleó al camp de batalla d'Eylau 1807 104.9 × 145.1 cm The Louvre
Retrat de Pierre Zimmermann 1808 118.5 × 91 cm Palau de Versalles
La Batalla de les Piràmides 1810 389 × 311 cm Palau de Versalles
Napoleó accepta la rendició de Madrid, 4 de desembre de 1808 1810 361 × 500 cm Museu Carnavalet
El cavall de Mustapha Pascha ca. 1810 89 × 175 cm Musée des Beaux-Arts et d'Archéologie de Besançon
Retrat del segon tinent Charles Legrand ca. 1810
Apoteosi de Santa Genoveva 1811-1824 Panthéon de Paris
Carles V rebut per Francesc I a l'abadia de Saint-Denis 1812 Louvre
Retrat ecuestre de Joachim Murat 1812 89 × 175 cm Musée des Beaux-Arts et d'Archéologie de Besançon
Els acomiadaments de Lluís XVIII partint del Palau de les Teuleries en la nit del 20 de març de 1815 1817 405 × 525 cm Palau de Versalles
Embarcament de la Duquesa d'Angoulême a Paulhac 1819 326 × 504 cm Musée des Beaux-Arts de Bordeaux
Jean-Antoine Chaptal, comte de Chanteloup 1824 Musée des Beaux-Arts de Bordeaux
Hèrcules i Diomedes 1835
Pierre-Antoine-Noël-Bruno, comte de Daru primer quart de segle xix Palau de Versalles

Referències

[modifica]
  1. Prendergast, Christopher. (1997). Napoleon and History Painting: Antoine-Jean Gros's La Bataille d'Eylau. Oxford: Clarendon Press. ISBN 0-19-817402-0

Altres fonts

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]