Antoni Vila i Camps
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1747 |
Mort | 1809 (61/62 anys) |
Bisbe | |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot, canonge |
Antoni Vila i Camps fou prevere i canonge de la catedral de Mallorca, posteriorment fou el primer bisbe de Menorca (1797-1802) després de la seva restauració i bisbe d'Albarrasí (1802-1809).[1] Publicà diversos llibres d'índole moral i en defensa de l'absolutisme.
- «El noble bien educado o instrucción político-moral en que se dan documentos para la educación de un caballero con máximos y reflexiones importantes en punto de religión, urbanidad y política» (Madrid 1792).
- «El vasallo instruido en las principales obligaciones que debe á su legitimo monarca» en aquesta obra l'autor es proposa demostrar per les autoritats de la Bíblia, Sants Pares, concilis i cànons, les essencials obligacions que tot vassall deu per la seva religió al seu legítim sobirà: provant contra els moderns filòsofs que la règia potestat dimana immediatament de Déu, i de cap manera dels homes.
- «Vida y virtudes del invicto mártir de Cristo y grande abogado de la honra S. Juan Nepomuceno, con un devoto triduo para alcanzar del Santo los favores que sus devotos pidieren» (Madrid per Sancha 1777).
Bibliografia
[modifica]- Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 654-655 [Consulta: 9 novembre 2013].
Referències
[modifica]- ↑ «Antoni Vila i Camps». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.