Antonio Garrigues y Díaz-Cañabate

Antonio Garrigues Díaz-Cañabate

Biografia
Naixement	9 gener 1904 Madrid
Mort	24 febrer 2004 (100 anys) Madrid
Ministre de Justícia[1]
12 de desembre de 1975 – 5 de juliol de 1976
← José María Sánchez-Ventura Pascual Landelino Lavilla Alsina →
Ambaixador d'Espanya als Estats Units
1962 – 1964
← Juan Pablo de Lojendió Irrure Alfonso Merry del Val y Alzola →
Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu
1964 – 1972
← José María Doussinague y Texidor Gabriel Martínez de Mata →
Dades personals
Religió	Catòlic romà
Formació	Universitat de Madrid
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Diplomàtic i advocat
Partit	FE de las JONS
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (1986–2004)
Altres
Títol	Marquesado de Garrigues (es) (2004–)
Cònjuge	Helen Anne Walker[2]
Fills	Joaquín Garrigues Walker, Antonio Garrigues Walker, Jose Miguel Garrigues Walker
Germans	Emilio Garrigues Joaquín Garrigues Díaz-Cañabate
Premis
(1977)  Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort (1977)  Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort (1976)  Collar de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1963)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1962)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica
Llista Procurador a Corts 23 desembre 1975 – 12 juliol 1976 ← José María Sánchez-Ventura Pascual – Landelino Lavilla Alsina → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu 1964 – 1972 Ambaixador d'Espanya als Estats Units 1962 – 1964

Antonio Garrigues Díaz-Cañabate (Madrid, 9 de gener de 1904 - 24 de febrer de 2004), I marquès de Garrigues, fou un notari, advocat i diplomàtic espanyol.

Durant la Segona República Espanyola República va ser Director General dels Registres i del Notariat del Ministeri de Justícia el 1931, amb Fernando de los Ríos de ministre. Catòlic militant, juntament amb José Bergamín i Eugenio Ímaz Echeverría va participar en la creació de la revista Cruz y Raya. Va romandre a Madrid durant la Guerra Civil, col·laborant amb la cinquena columna. Gràcies a estar casat amb Helen Anne Walker, filla de l'antic enginyer cap de ITT Corporation (propietària llavors de Telefónica), va gaudir d'àmplia immunitat, ja que a casa seva hi onejava la bandera estatunidenca, i així va poder utilitzar-la com a refugi transitori de persones perseguides en el Madrid republicà durant la guerra.

Durant la postguerra desenvolupà la seva activitat professional com a advocat de prestigi, fundant el 1941, amb el seu germà Joaquín (catedràtic de Dret Mercantil) el bufet d'advocats J&A Garrigues, actualment, i amb el nom de Garrigues, un dels més importants d'Espanya.^[3]

Al març de 1962 va ser nomenat ambaixador d'Espanya als Estats Units. El 1964 fou nomenat ambaixador espanyol en el Vaticà fins a 1972. Torna a Espanya a principis de la dècada de 1970 i va ser nomenat, en 1975, Ministre de Justícia en el primer govern de Joan Carles I d'Espanya, sota la presidència de Carlos Arias Navarro.

Va ser a més president de Citroën Hispània S.A., Eurofinsa, l'empresa Equitativa i la Societat Espanyola de Radiodifusió (Cadena Ser), entre 1951 i 1990, excepte en els períodes 1961-1972 i en 1975.^[4]

Membre de nombre de Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Un mes abans de la seva defunció, el dia en què complia cent anys, Joan Carles I li va atorgar el títol de marquès de Garrigues "per la seva fecunda aportació a la societat espanyola, des de les diferents facetes d'una dilatada vida presidida per la seva extraordinària vocació de servei públic".^[5][6]

És pare d'Antonio i de Joaquín Garrigues Walker.

La seva esposa, Helen Anne Walker era natural de Des Moines, Iowa, i era filla de l'antic enginyer cap d'ITT Corporation. Junts van tenir nou fills.^[7]

• Fernando de Meer Lecha-Marzo, Antonio Garrigues Embajador ante Pablo VI. Un hombre de concordia en la tormenta (1964–1972) (Cizur Menor [Navarra]: Editorial Aranzadi, 2007) (The Global Law Collection, Biographical Series).
• Garrigues Díaz-Cañabate, Antonio. Diálogos conmigo mismo. Editorial Planeta, 1978. ISBN 978-84-320-5648-2. 
• Universidad de Navarra. Cátedra Garrigues de Derecho Global. Antonio Garrigues Díaz-Cañabate, 100 años. Editorial Aranzadi, 2004. ISBN 978-84-9767-389-1. 
• Meer Lecha-Marzo, Fernando de. Antonio Garrigues, embajador ante Pablo VI: un hombre de concordia en la tormenta (1964-1972). Editorial Aranzadi, 2007. ISBN 978-84-8355-370-1. 

• Antonio Garrigues Díaz-Cañabate, paradigma del reformismo, El Mundo, 26 de febrer de 2004.
• Obituari, El País, 25 de febrer de 2004.

Càrrecs públics
Precedit per: José María Sánchez-Ventura Pascual	Ministre de Justícia 1975- 1976	Succeït per: Landelino Lavilla Alsina
Premis i fites
Precedit per: Antonio Perpiñá Rodríguez	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 36 1985-2004	Succeït per: Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo