Aqueront

Aqueront

Tipus	riu
Localitzat a l'entitat geogràfica	Regne de l'Epir
Inici
Entitat territorial administrativa	Parga Municipality (Grècia) (en)
Final
Localització	mar Jònica
39° 28′ 19″ N, 20° 40′ 39″ E / 39.472°N,20.6775°E / 39.472; 20.6775 B 39° 14′ 11″ N, 20° 28′ 33″ E / 39.2363°N,20.4757°E / 39.2363; 20.4757
Afluents	Cocytus (en)
Característiques
Altitud	11 m
Dimensió	58 () km
Superfície de conca hidrogràfica	763 km²

L'Aqueront (grec: Αχέροντας, Akherondas; en grec antic: Ἀχέρων) és un riu de Grècia que neix a la regió de l'Epir i desemboca a la mar Jònica, davant l'illa de Gaios. És conegut perquè, a l'antiguitat, era considerat l'entrada a l'Inframon.

Segons la mitologia grega, Aqueront fou un déu fluvial, fill d'Hèlios i de Gea. Tenia una mainadera que es deia Mormo, o Mormòlice. Fou transformat en riu i precipitat al Tàrtar perquè havia donat aigua als titans (o als gegants) que lluitaven contra els olímpics durant la titanomàquia.

A l'Odissea apareix en una descripció del món subterrani dels Infens, juntament amb els rius Flegetont i Cocit. És el riu que han de travessar les ànimes per arribar a l'Hades, després de passar per la llacuna Aquerúsia. Les seues aigües, amargues i tèrboles, gairebé estancades, amb unes ribes fangoses i cobertes de canyissars, eren el camí per on la barca de Caront conduïa els difunts a la seua llar definitiva. És per això que el nom d'Aqueront fou donat més tard, en sentit general, al món inferior.^[1]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aqueront

• Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, p. 23. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461