Aristotelis Valaoritis

Aristotelis Valaoritis

Nom original	(el) Αριστοτέλης Βαλαωρίτης
Biografia
Naixement	juny 1824 (Julià) Lèucada (Grècia)
Mort	24 juliol 1879 (55 anys) Lèucada (Grècia)
Causa de mort	infart de miocardi
Diputat al Parlament Hel·lènic
Activitat
Camp de treball	Poesia i política
Lloc de treball	Lèucada Atenes
Ocupació	poeta, escriptor, polític
Activitat	1847 - 1879
Obra
Localització dels arxius	Hellenic Literary and Historical Archive (ELIA) (en)
Família
Fills	Ioannis A. Valaoritis
Pare	Ioannis Valaoritis
Germans	Jenofonte Valaoritis
Signatura

Aristotelis Valaoritis (en grec, Αριστοτέλης Βαλαωρίτης); Lefkada, 1824 – Lefkada, 1879) fou un poeta grec, un dels representants de l'escola literària de l'Heptanès,^[1] així com un polític. Fou el rebesavi de l'escriptor grec Nanos Valaoritis.

Nasqué a Lefkada el 1824.^[1][2][3] El seu pare era d'una família d'epirotes. Va cursar estudis a Lefkada i a l'illa de Corfú. Posteriorment estudià dret a Pisa i a París,^[2][3] tot i que mai exercí com a advocat, consagrant-se a la poesia. Va romandre una bona part de la seva vida a la petita illa de Madouri.^[4]

Als vint-i-cinc anys es casà amb Eloisa, filla de l'acadèmic venecià Emilio De Tipaldo. Va escriure diversos poemes sobre la Guerra d'independència de Grècia, essent reconegut com a poeta nacional. Algunes de les seves principals obres són: Stichourgimata, Mnimóssima,^[1] Kira Frosini, Athanasios Diakos,^[1] O Fotinos,^[1] Astrapogiannos.

O Fotinos,^[1] és un famós poema seu, inacabat, relatiu a l'anomenada revolució Voukentra del 1357, a Lefkada,^[1] contra l'ocupació veneciana. L'obra la va compondre a la referida illa de Madouri, de la seva propietat privada.^[4]

Paral·lelament, va desenvolupar una activitat política. Com a membre del parlament dels Estats Units de les Illes Jòniques^[2] va lluitar pels drets de les Illes Jòniques.^[3] Un cop aquestes van quedar integrades a Grècia, es traslladà a Atenes, com a membre del Parlament Grec.^[2] Els seus discursos estaven influïts pel seu llenguatge poètic, fent que les seves habilitats retòriques fossin remarcablement úniques. Els darrers dies de la seva vida va dur a terme actuacions per a la integració d'Epir a Grècia, un objectiu que no es va assolir completament fins a les Guerres Balcàniques.

Va morir a Lefkada el 1879.^{[1] [2] [3]}

Poesia

• Ι Kira Frosini, Η Κυρά Φροσύνη (1859)
• Athanasios Diakos, Αθανάσιος Διάκος (1867)^[2]
• Thanasis Bagias, Θανάσης Βάγιας (1867)
• Astropagiannos, Αστραπόγιαννος (1867)
• O andrias tou aοidimou Grigoriou tou E, Ο ανδριάς του αοιδίμου Γρηγορίου του Ε (1872)
• O Fotinos, Ο Φωτεινός (incomplete, published posthumously in 1891)

Recopilacions

• Stichourgimata, Στιχουργήματα (1847)
• Mnemosina, Μνημόσυνα (1857)

Altres

• Poiemata, Ποιήματα (1891)
• Erga, Εργα (1893)
• Vios kai erga, Βίος και έργα (1907)
• Poiemata anekdota, Ποιήματα ανέκδοτα (1937)
• Ta Apanta, Τα Άπαντα (1968)

• 1884 – Valaoritis, Aristotelis. «Katsantonis» i «Alegoria». Traducció de Francesc Bartrina i d'Aixemús. La Renaixença, XIV (1884): 126-127 i 197-199.^[5][6]
• 1886 – Valaoritis, Aristotelis. «L'arbre caygut». Traducció de Francesc Bartrina i d'Aixemús. La Renaixença, XVI (1886): 28-32 ^{[5] [6]}

• 1886 – Valaoritis, Aristotelis. «L'aparegut», «Astrapóyanos», «La fugida» i «Katsantonis». Traducció de Francesc Bartrina i d'Aixemús. La Il·lustració Catalana, VII (1886): 99-102; 150-151; 371 ^{[5] [6]}

• 1897 – Valaoritis, Aristotelis. «La jove esclava». Traducció de Joaquim Cabot i Rovira. La Veu de Catalunya, (14-3-1897): 90-92 ^{[5] [6]}

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aristotelis Valaoritis

• Obres de Aristotelis Valaoritis al Projecte Gutenberg.