Arne Beurling

Plantilla:Infotaula personaArne Beurling

Bust de Beurling a Uppsala (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(sv) Arne Carl-August Beurling Modifica el valor a Wikidata
3 febrer 1905 Modifica el valor a Wikidata
Göteborg (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 novembre 1986 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Princeton (Nova Jersey) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Nord d'Estocolm, Kvarter 10A, gravnummer 413 59° 21′ 22″ N, 18° 01′ 47″ E / 59.356°N,18.02966°E / 59.356; 18.02966 Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Uppsala (1924–1933) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaÉtudes sur un problème de majoration Modifica el valor a Wikidata (1933 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiAnders Wiman Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCriptografia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, criptògraf, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut d'Estudis Avançats de Princeton (1954–1973)
Universitat d'Uppsala (1932–1954) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralLennart Carleson, Göran Borg, Yngve Domar, Carl-Gustav Esseen, Sonja Lyttkens, Tord Hall, Arne Broman, Bo Kjellberg i Bertil Nyman Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
CònjugeBritta Lisa Sofia Östberg (1936-1940)
Karin Viola Lindblad (1950-1986) Modifica el valor a Wikidata
ParesKonrad Gustaf Verner Beurling i Elsa Eva Elisabet Raab
ParentsPehr Henrik Beurling, rebesavi
Henrik Östberg, sogre Modifica el valor a Wikidata
Premis


Arne Beurling (Göteborg, 3 de febrer de 1905 - Princeton, 20 de novembre de 1986) va ser un matemàtic suec.

Vida i Obra

[modifica]

Els seus pares es van separar quan només tenia tres anys, però malgrat viure amb la mare, sempre va mantenir bones relacions amb el pare, amb qui anava sovint a caçar. Va fer les estudis secundaris a Göteborg i en acabar-los, el 1924, va ingressar a la universitat d'Uppsala per estudiar matemàtiques. Va interrompre els estudis en dues ocasions: un any per fer el servei militar i un altre per anar a Panamà de caça amb el sue pare. El 1933 va obtenir el doctorat amb una tesi dirigida per Anders Wiman. Va ser professor de la universitat d'Uppsala fins al 1954,[1] quan va decidir acceptar una plaça a l'institut d'Estudis Avançats de Princeton, on va romandre fins a la seva jubilació el 1973. Fins a la seva mort el 1986, va continuar com professor emèrit a Princeton.[2]

Els seus treballs de recerca van ser en els camps de l'anàlisi complexa,[3] de l'anàlisi harmònica[4] i de la teoria del potencial.[5] Va publicar una cinquantena d'articles científics.[6] A ell se li deuen la noció matemàtica d'espectre i el teorema que porta el seu nom sobre la seva no buidedat.[7]

No obstant, el fet pel que és més recordat està relacionat amb la criptografia. Quan l'abril de 1940, l'exèrcit nazi va envair Dinamarca i Noruega, les seves comunicacions telefòniques i telegràfiques amb Berlín havien de passar per Suècia.[8] La intel·ligència sueca va trobar la manera d'interceptar els missatges que estaven encriptats per una màquina anomenada Geheimschreiber o T52ab.[9] Beurling va reunir tot el material interceptat en dos dies del mes de maig i, sorprenentment ja que només disposava de llapis i paper, dos setmanes més tard havia deduït l'algorisme de xifrat i havia trobat la fórmula per atacar-lo.[10] Fins a finals de 1942, quan la màquina alemanya va ser substituida per les més modernes T52d, tots els missatges alemanys van poder ser desxifrats i la màquina va ser reproduïda a Bletchley Park.[11] No ha estat possible reproduir la metodologia que va seguir Beurling en aquest treball, però sembla que els propis operadors alemanys, amb el seu desconeixement de les conseqüències de les seves rutines, van ser els seus principals aliats per aconseguir aquesta fita.[12]

Sobre aquests fets, el 2005 es va estrenar l'òpera Krypto CEG amb música de Jonas Sjöstrand i lletra del matemàtic Kimmo Eriksson.[13]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Arne Beurling» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • «Arne Beurling». Physics Today, 2015. [Consulta: 10 setembre 2021]. (anglès)
  • «Arne K. Beurling». Institute for Advanced Study. [Consulta: 10 setembre 2021]. (anglès)
  • «Beurling, Arne K-A». Project Runeberg, 1964. [Consulta: 10 setembre 2021]. (suec)
  • Leonardz, Jenny. «Kan man förstå matte med opera?». Svenska Dagbladet, 15-05-2005. [Consulta: 11 setembre 2021]. (suec)