Arts escèniques

Les arts escèniques són aquelles arts de representació que es realitzen en un escenari, com ara el d'un teatre, un circ, la dansa i l'opera. Les obres d'art que produeixen les arts escèniques són els espectacles.

Exemples d'arts escèniques són la dansa, el teatre, la dansa-teatre, el teatre-màgia, el circ, l'òpera, les arts vives, la prestidigitació, el transformisme i les varietats.

Espectacle

A les arts escèniques, l'espectacle és l'objecte creatiu central del procés de comunicació dramàtica. Consisteix a una presentació davant d'un auditori d'una ficció, executada per uns intèrprets, que aporten el seu propi cos (i a través d'ell la veu, el gest i el moviment), i en el cas general també un conjunt heterogeni d'elements escènics, incincloent-hi il·luminació, el so (que pot ser música, veu en off i altres efectes sonors diversos), les projeccions, l'escenografia, els objectes accessoris, el vestuari, la perruqueria, el maquillatge i les màscares. De tots aquests elements, els únics obligatoris són almenys un intèrpret i almenys un espectador. En general l'espectacle es desenvolupa en un espai donat durant un temps determinat i té una finalitat.^[1]

Escena contemporània

Igual que a les arts plàstiques, a partir dels anys seixanta les arts escèniques a Europa van viure una revolució que va trencar amb les representacions tradicionals i el psicologisme i l'estètica realista que es valorava fins aleshores. Aquests canvis van afectar totes les arts escèniques, incincloent-hi teatre, la dansa, l'òpera i el circ, sense oblidar l'aparició d'un tipus d'espectacle diferent: el happening i l'art d'acció o performance.^[2]

La dansa amb el postmodernisme es va renovar totalment, més enllà de l'estil neoclàssic, incorporant accions físiques quotidianes o tretes d'oficis, arts marcials, jocs i esports, per exemple; i incorporant el text en diverses formes, incloent-hi fins i tot la veu. A més es considera l'atzar, la forma per la forma (dance is motion, not emotion) i la independència de la música, que ocorre al mateix temps, però no supedita a la dansa a ella. D'altra banda, els directors teatrals també experimenten amb nous conceptes de l'espai i el temps, a més de la relació amb el text, que pot ser independent del cos (en l'ús de la veu en off, per exemple). Els dramaturgs van acostar el text a la parla quotidiana, el van fer més ritual, en van buscar l'essència, la musicalitat, el ritme i també el van desconstruir. Les arts audiovisuals s'incorporen, a més de tota mena de tecnologia.^[2]

Referències

↑ Ramón X. Roselló, Anàlisi de l'obra teatral, editat per l'Abadia de Montserrat, 2011. ISBN 9788498834437 (català)
↑ ^2,0 ^2,1 Mercè Saumell, El teatre contemporani, editorial UOC, 2006. ISBN 8497884027 (català)

Vegeu també

Espectacle escènic: càsting, repertori, impro escènica, assaig, estrena, intermedi…
Intèrpret, públic
Escena, personatge, cor, quarta paret,
Escenari, rereescena, camerinos, bambolines, pati de butaques, llotges, prosceni
Escenografia, utillatge teatral, decorat, teló
Posada en escena, text teatral
Antropologia teatral
Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques

Enllaços externs

Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques

[1] Ramón X. Roselló, Anàlisi de l'obra teatral, editat per l'Abadia de Montserrat, 2011. ISBN 9788498834437 (català)

[saumell-2] 2,0 ^2,1 Mercè Saumell, El teatre contemporani, editorial UOC, 2006. ISBN 8497884027 (català)

[1]