Mussol emigrant
Asio flammeus | |
---|---|
Asio flammeus flammeus | |
Dades | |
Hàbitat | Terra |
Envergadura | 102 cm |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22689531 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Strigiformes |
Família | Strigidae |
Gènere | Asio |
Espècie | Asio flammeus Pontoppidan, 1763 |
Distribució | |
El mussol emigrant[1] o mussol marí i òliba d'aigua a les Balears (Asio flammeus) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).
[2][3] Es troba en camps oberts, aiguamolls i herbassars Europa, Àsia, Amèrica del Nord i del Sud. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]
És el rapinyaire nocturn més característic, bé que poc abundant, de les zones humides dels Països Catalans.[5]
Morfologia
[modifica]- És un ocell de prop de 38 cm, de cos terrós clar densament vionat.
- Els ulls tenen l'iris groc i posseeix un disc facial definit i dues plomes mòbils sobre la part superior del cap que no són gaire visibles.
- Sota les ales, llargues i arrodonides, destaquen unes taques negres.
- Les orelletes són poc evidents.
Subespècies
[modifica]- Asio flammeus bogotensis (Chapman, 1915).[6]
- Asio flammeus domingensis (Statius Muller, 1776).[7]
- Asio flammeus flammeus (Pontoppidan, 1763).[8]
- Asio flammeus galapagoensis (Gould, 1837).[9]
- Asio flammeus pallidicaudus (Friedmann, 1949).[10]
- Asio flammeus ponapensis (Mayr, 1933).[11]
- Asio flammeus portoricensis (Ridgway, 1882).[12]
- Asio flammeus sandwichensis (A. Bloxam, 1827).[13]
- Asio flammeus sanfordi (Bangs, 1919).[14]
- Asio flammeus suinda (Vieillot, 1817).[15][16]
Reproducció
[modifica]Pon entre 1-11 ous per temporada, els quals es desclouen al cap de 21-37 dies. Assoleix la maduresa sexual, tant el mascle com la femella, en arribar a l'any d'edat.[17] Els exemplars dels Països Catalans, normalment, crien al nord d'Europa i a Islàndia, tot i que, excepcionalment, també ho fan a Mallorca i el Delta de l'Ebre (en aquest darrer lloc, el niu estava situat en un dens canyissar, a terra i construït amb una mica de matèria vegetal).[18]
Alimentació
[modifica]S'alimenta de talps, petits ocells i insectes.
Depredadors
[modifica]És depredat per Accipiter gentilis, Falco peregrinus, Falco rusticolus, Buteo jamaicensis, Bubo virginianus, Nyctea scandiaca, Haliaeetus leucocephalus, Circus cyaneus, Corvus corax i Larus argentatus.[17]
Hàbitat
[modifica]Pot observar-se en ambients marins o de maresma, sobretot a les jonqueres i als canyars.
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a tots els continents, llevat d'Austràlia i l'Antàrtida.[19][20][21]
Costums
[modifica]És un migrador i hivernant regular a la zona del Delta de l'Ebre i escàs i irregular als altres indrets.
Vola feixugament a baixa altura i sovint s'atura a terra. Hom el pot observar amb una relativa freqüència volant de dia.
Ocell típicament migrador, es pot observar amb més facilitat durant les èpoques de pas, sobretot per l'abril i per novembre-desembre.
Referències
[modifica]- ↑ «Mussol emigrant». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 11 desembre 2022 (català)
- ↑ «Owls» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, 01-07-2022. [Consulta: 17 gener 2022].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 259. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Short-eared Owl. Asio flammeus» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2021. [Consulta: 29 agost 2022].
- ↑ Estrada et al., Joan. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. 3ª. Lynx editions, 2018, p. 168. ISBN 978-84-16728-07-7.
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ «Asio flammeus». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
- ↑ 17,0 17,1 Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgines 69-70. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ Granlund, J., G.A. McPeek i R.J. Adams. 1994. The Birds of Michigan. Indiana University Press, Bloomington.
- ↑ Wety, J.C., 1975. The Life of Birds. Segona edició. W.B. Saunder Company, Filadèlfia.
- ↑ Pearson, T. G., ed., 1936. Birds of America. Garden City Books, Garden City.
Bibliografia
[modifica]- Holt, D.W., 1993. The Birds of North America. The American Ornithologists' Union and The Academy of Natural Sciences of Philadelphia, Filadèlfia.
- Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 123-124. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
- Martin, G., 1990. Birds by Night. T& AD Poyser, Londres.
- Sparks, J. i T. Soper, 1989. Owls: Their Natural and Unnatural History. Facts on File, Nova York.
Enllaços externs
[modifica]- BirdLife International (2004). Mussol emigrant. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 24 de març del 2010 (en anglès).
- CalPhotos (anglès)
- uBio (anglès)