Atacs russos amb míssils i drons contra Ucraïna

Aquest article es refereix a esdeveniments derivats de la Invasió russa d'Ucraïna del 2022 i la Contraofensiva ucraïnesa del 2023.
Plantilla:Infotaula esdevenimentAtacs russos amb míssils i drons contra Ucraïna
Imatge
Map
 49° N, 32° E / 49°N,32°E / 49; 32
Tipusofensiva militar
cadena d'esdeveniments Modifica el valor a Wikidata
Part deaerial warfare in the Russian invasion of Ukraine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps2022 Modifica el valor a Wikidata - 
Datadècada del 2020 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióUcraïna Modifica el valor a Wikidata
EstatUcraïna Modifica el valor a Wikidata
Participant
Format per
Atacs amb míssils del 10 d'octubre de 2022 a Ucraïna
Bombardejos amb míssils a tot Ucraïna l'1 de gener de 2023
Bombardejos amb míssils a tot Ucraïna el 31 de desembre de 2022
Bombardejos amb míssils a tot Ucraïna el 29 de desembre de 2022
bombardejos amb míssils a tot Ucraïna el 14 de gener de 2023
10 February 2023 nationwide missile strikes on Ukraine (en) Tradueix
26 January 2023 nationwide missile strikes on Ukraine (en) Tradueix
16 February 2023 nationwide missile strikes on Ukraine (en) Tradueix
Bombardejos amb míssils a tot Ucraïna el 16 de desembre de 2022
Bombardejos amb míssils a tot Ucraïna el 23 de novembre de 2022
Bombardejos amb míssils a tot Ucraïna el 17 d'octubre de 2022
Bombardejos amb míssils a tot Ucraïna el 5 de desembre de 2022
Bombardejos amb míssils a tot Ucraïna el 22 d'octubre de 2022
Bombardejos amb míssils a tot Ucraïna el 15 de novembre de 2022
Bombardejos amb míssils a tot Ucraïna el 31 d'octubre de 2022
9 March 2023 nationwide missile strikes on Ukraine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Crisi entre Ucraïna i Rússia
Ucraïna
Ucraïna
Cronologia del conflicte
Ofensiva de l'est d'Ucraïna

Ofensiva de Kherson

Ofensiva de Kíiv

Contraofensives ucraïneses

Altres
  • Vegeu aquesta plantilla

Els atacs russos amb míssils i drons suïcides contra Ucraïna van començar el 10 d'octubre de 2022, de forma especialment massiva quan Rússia va utilitzar munició rondadora per atacar objectius civils, sobretot centrals i subestacions elèctriques, amb els drons suïcides Shahed-136 de fabricació iraniana (i rebatejats Gueran-2 per les forces armades russes).[1]

Antecedents

[modifica]

Durant les primeres setmanes de la guerra, a part dels fronts purament militars,[2] Rússia havia bombardejat tant la infraestructura d'informació[3] com les instal·lacions de combustible.[4] A finals de febrer de 2022, el Ministeri de Defensa rus va assegurar que les seves tropes i atacs no s'adreçaven a les ciutats ucraïneses ni a ocupar el país, sinó que les seves accions es limitaven a colpejar quirúrgicament i incapacitar la infraestructura militar ucraïnesa. El ministeri va afirmar que no hi havia cap mena d'amenaça per la població civil.[5] Durant els mesos següents, Rússia va continuar colpejant infraestructures d'Ucraïna com els ferrocarrils, els dipòsits de combustible i els ponts, per tal d'obstaculitzar el lliurament d'armes a les línies del front.[6] Aquests esforços d'interrupció van ser parcialment mitigats per part d'Ucraïna mitjançant la restauració eficient de serveis i alternatives descentralitzades com ara els serveis d'Internet per satèl·lit de Starlink.[7][8]

El 6 d'octubre, l'exèrcit ucraïnès va informar que 86 drons kamikaze Shahed-136 havien estat llançats per les forces russes en total, i entre el 30 de setembre i el 6 d'octubre les forces ucraïneses havien abatut 24 dels 46 llançats en aquest període.[9]

Segons la Direcció General d'Intel·ligència del Ministeri de Defensa ucraïnès, les tropes russes van rebre ordres del Kremlin de preparar-se per a atacs massius de míssils a la infraestructura civil d'Ucraïna els dies 2 i 3 d'octubre.[10] El 8 d'octubre, l'explosió del pont de Kertx a Crimea va sacsejar un símbol clau i una línia logística militar entre Rússia i els fronts militars del sud, va provocar una resposta airada sobre venjança per part de Rússia.[11]

Els bombardejos massius russos sobre la infraestructura civil ucraïnesa

[modifica]

El 10 d'octubre Rússia va llançar la primera onada massiva contra objectius civils amb la munició rondadora Shahed-136. El potencial d’aquesta arma, rau en el fet que pot ser llançada en onades de cinc en cinc. Amb unes quantes onades al mateix temps, l’atac es converteix en un eixam de drons que poden causar estralls en les defenses antiaèries rivals.[1] Anteriorment Ucraïna havia utilitzat els drons de combat (vehicle aeri no tripulat de combat o UCAV per les inicials en anglès) Bayraktar TB2, de fabricació turca, per bombardejar objectius militars russos, en especial a la rereguarda.[12] Rússia també va començar a utilitzar els drons suïcides Lancet, fabricats per Kalàixnikov, de més curt abast que els iranians, però més útils per a objectius militars al propi front de combat.[13]

Posteriorment més onades van anar afectant periòdicament la infraestructura civil d'Ucraïna, augmentant els danys, el nombre de morts i de ferits i afectant greument la distribució d'energia a Ucraïna i països propers (Moldàvia especialment). El 23 de novembre, gairebé la meitat dels sistemes energètics del país havien estat destruïts i el 50% dels civils ucraïnesos estaven sense electricitat o calefacció.[14][15] A mitjans de desembre, Rússia havia llançat més de 1.000 míssils o drons suïcides a la xarxa energètica d'Ucraïna.[16]

El 14 de gener de 2023 es va produir una nova onada important d'atacs russos amb míssils de creuer Kh-101/Kh-555 y Kh-59 contra edificis residencials i altres objectius civils, a part d'utilitzar també míssils antiaeris de bateries S-300 y S-400, en especial contra Kíiv, Dniprò i Khàrkiv, causant desenes de víctimes, incloses infants, en ensorrar-se els edificis. Novament les defenses antiaèries van abatre més de dos terços dels míssils, però no tots.[17] Tres dies després seguien les tasques de desenrunament i recerca de supervivents, però ja s'havien trobat 45 cadàvers.[18] Zelensky va fer una nova crida a la comunitat internacional a condemnar i fer aturar les agressions contra civils.[19]

El 26 de gener de 2023, just el dia després de la confirmació per part d'Olaf Scholz que havia autoritzat l'enviament de carros de combat Leopard 2 a Ucraïna, tant per part de les seves pròpies forces armades com les d'altres països que li ho havien demanat, es va produir una altra onada sobre infraestructura civil, primer amb munició rondadora (drons suïcides Shaheed-131/136) i tot seguit amb míssils de creuer, tant de llançament aeri com naval, composta per míssils Kh-101, Kh-555, Kh-47, Kh-59 i Kalibr. Les autoritats ucraïneses van esmentar l'ús del míssil supersònic Kinzhal. En aquesta ocasió es va disposar de menys informació sobre les conseqüències: les defenses antiaèries van abatre 24 dels drons i 47 dels 55 míssils de creuer. Els danys personals i materials es van estendre a 11 regions i danyar 25 edificis i instal·lacions.[20]

El 10 de febrer hi va haver una nova onada de llançament d'un mínim de 71 míssils de creuer, entre ells uns Kh-101 i Kh-555 llançats des de 8 caces bombarders Tu-95 i míssils Kalibr llançats des de vaixells a la Mar Negra. La defensa aèria ucraïnesa en va abatre 61 d'ells.[21]

La nit del 15 al 16 de febrer de 2023 es va produir un nou atac massiu amb 36 míssils en només 2 hores, tot i que a diferència d'altres vegades va anar acompanyat de «noves tàctiques» segons va informar l'oficina presidencial ucraïnesa, en el que va descriure com «reconeixement actiu» i «falsos objectius», que es podia vincular amb els globus que es van veure sobre Kíiv, amb reflectors per enganyar la defensa antiaèria ucraïnesa, la qual només va poder abatre globalment 16 projectils, una proporció molt menor que altres vegades. També es va atacar, a part d'objectius civils i com a novetat, objectius relacionats amb la logística de les forces ucraïneses.[22]

Després de setmanes sense atacs, el país havia recuperat una certa normalitat en el subministrament energètic, però la nit del 8 al 9 de març es va produir l'atac amb míssils i drons més important fins aleshores: un total de 84 míssils balístics i de creuer i 12 drons iranians van ser llançats sobre edificis residencials (provocant d'entrada 6 morts civils) i instal·lacions energètiques a Kíiv, Odessa i Ivano-Frankivsk. La defensa antiaèria ucraïnesa només en va poder interceptar aquest cop 34 i 4 respectivament. El govern rus va afirmar que fou una represàlia per la incursió i presa durant dues hores d'un poble rus fronterer amb Ucraïna, a mans suposadament d'un grup armat d'opositors a Putin.[23]

El 28 d'abril del 2023, Rússia va llançar un total de 23 míssils des de bombarders estratègics Tu-95 a la mar Càspia. D'ells, 21 haurien estat abatuts per les defenses aèries, segons fonts ucraïneses, 11 d'ells sobre la capital Kíiv, on no hi va haver cap explosió. A banda es va llançar una quantitat indeterminada de munició rondadora també contra objectius civils. Un dels míssils va impactar contra un edifici residencial a la ciutat d'Uman, a la província de Txerkassi, que va causar 19 víctimes mortals civils.[24]

Pocs dies després, la matinada de l'1 de maig, es va produir una altra onada massiva de míssils i munició rondadora, provocant un mínim de 34 persones ferides a l'óblast de Dnipropetrovsk, 5 d'elles infants. En total Rússia va llançar 18 míssils de creuer Kh-101 i Kh-555, dels que 15 foren abatuts per les defenses aèries.[25]

El 29 de maig del 2023, just després de les incursions de grups opositors russos a la regió de Bélgorod des de territori ucrainès, Rússia va iniciar una onada de llançaments de míssils de creuer i munició rondadora que duraria diversos dies. Aquest dia en concret es van llançar 40 míssils de creuer Kh-101/555 i 35 drons Shahed-131/136, sobretot sobre Kíiv i de dia, dels quals Ucraïna va assegurar haver-ne destruït 37 i 29 respectivament. Rússia també va llançar 11 míssils balístics Iskander-M, que van ser destruïts abans d'arribar a l'objectiu. L'atac no va arribar a saturar les defenses aèries ucraïneses.[26] L'endemà una trentena addicional de drons suïcides foren llançats sobre Kíiv, el mateix dia que 8 drons ucraïnesos foren llançats sobre Moscou i rodalia, que no van causar morts civils,[27] malgrat anar alguns d'ells adreçats a zones residencials.[28] Els atacs sobre Kíiv del dia 1 de juny van provocar 11 víctimes, entre elles 3 de mortals, 2 dones i una menor, amb míssils de curt abans Iskander sobre zones residencials.[29]

El 3 de juny un atac aeri amb un míssil de creuer contra un edifici residencial a Dniprò va provocar la mort d'una nena de 2 anys i causant 22 ferits. Un total de 6 míssils i 5 drons suïcides, dels quals les defenses aèries van abatre'n 4 i 2 respectivament. El Ministeri de Defensa rus, per la seva banda, va fer saber en el seu comunicat diari que s'havia utilitzat munició d'alta precisió per destruir una fàbrica de drons prop de Dniprò.[30]

Els atacs van anar sent una constant els dies següents. L'11 de juny un atac sobre Odessa va provocar 3 morts i 26 ferits, fet amb diversos drons de fabricació iraniana que, malgrat que les defenses aèries van destruir, no van poder evitar que les restes caiguessin sobre zones residencials, destruint en total 290 apartaments i 11 edificis.[31]

El 13 de juny un míssil rus contra un bloc residencial de 5 pisos a Kriví Rih, ciutat natal de Zelenski, va provocar un mínim d'onze morts i 28 ferits. L'atac fou considerat «massiu» per les autoritats ucraïneses, amb 14 míssils llançats des d'avions i 4 drons iranians, dels quals les defenses aèries només en van poder abatre 10 i 1 respectivament. També es van produir bombardejos a Khàrkiv, causant només danys materials, així com sobre Kíiv, on les defenses aèries van abatre tots els dispositius llançats.[32]

L'endemà van augmentar a 12 les morts per l'atac a Kriví Rih, i alhora van morir com a mínim unes altres 6 persones civils amb atacs aeris russos contra Odessa i Kramatorsk (óblast de Donetsk).[33]

La nit del 23 al 24 de juny, mentre s'estava produint el motí del Grup Wagner a l'oest de Rússia, hi va haver un llançament massiu de més d'una cinquantena de projectils, segons les autoritats ucraïneses, sent interceptats 40 e 40 Kh-101/555, 0 de 9 Kh-22, 1 de 2 Kalibr i 2 de 2 drons Shahed.[34]

El 28 de juny un míssil va destruir un restaurant a Kramatorsk, a l'est de l'óblast de Donetsk, provocant un mínim de 10 morts, entre elles 3 infants segons els serveis d'emergències ucraïnesos, a part de provocar més de 60 ferits. El Kremlin va assegurar que mai no atacava objectius civils, i que d'una manera o altra estaven sempre vinculats amb els militars. The Moscow Times va apuntar que el restaurant era freqüentat per soldats, periodistes i personal d'ajut humanitari.[35]

Els dies 18 i 19 de juliol, coincidint amb el nou atac contra el pont de Kertx per part d'Ucraïna, Rússia va llançar desenes de míssils de creuer i munició rondadora sobre la ciutat portuària d'Odessa i zones properes. Segons les pròpies fonts russes es van produir com a represàlia per l'atac al pont. També va coincidir en el temps amb la no renovació russa de l'acord de grans de la Mar Negra.[36][37]

El 23 de juliol, en un bombardeig sobre Odessa que va causar com a mínim una persona, es va veure fortament afectada la catedral de la Transfiguració d'Odessa, patrimoni mundial de la UNESCO.[38] La UNESCO va condemnar els atacs repetits contra el patrimoni material d'Ucraïna per part de Rússia.[39]

El 8 d'agost es va produir un atac amb míssils a Pokrovsk, en la part de l'óblast de Donetsk sota control governamental, que va provocar un mínim de 7 morts i desenes de persones ferides. Un primer míssil sobre un hotel de la ciutat va anar acompanyat d'un altre al mateix lloc 45 minuts després, que va enxampar els serveis d'emergència en plenes tasques de rescat de les víctimes del primer.[40]

El 6 de setembre es va produir el bombardeig sobre civils més mortífer del conflicte. Un mínim de 16 persones mortes i 30 de ferides va ser el resultat d'un atac sobre un mercat a la ciutat d'uns 70.000 habitants de Kostiantínivka, a l'óblast de Donetsk i prop de la línia del front, situat en un carrer molt concorregut, també per la presència de botigues i terrasses de cafeteries. Zelenski va culpar a Rússia de l'atac, mentre que d'entrada aquest país no es va pronunciar al respecte.[41] El 18 de setembre el New York Times va publicar els resultats d'una recerca amb recollida de restes de materials, testimonis i imatges de satèl·lit, que assegurava que el bombardeig havia estat provocat per una fallada d'un míssil d'una bateria antiaèria Buk de la pròpia Ucraïna que, tanmateix, va negar aquestes conclusions.[42]

Alguns dels 51 cadàvers de la massacre de Hroza

Un míssil Iskander rus va provocar una massacre de més de mig centenar de civils a Hroza, un municipi de 330 habitants de la província de Khàrkiv, el 5 d'octubre del 2023. S'hi s'estava fent un funeral en una botiga-cafeteria on hi assistien una seixantena de persones, de les quals en van morir un mínim de 51.[43] L'endemà un altre míssil va destruir un edifici residencial a Khàrkiv, provocant la mort d'un infant de 10 anys i la seva àvia, a més de deixar 28 ferits.[44]

La campanya russa d'atacs amb míssils i munició rondadora durant l'hivern es va intensificar el 29 de desembre, moment en què l'ONU va condemnar-los en suposar els atacs més intensos des de l'inici de la guerra, en especial sobre Kíiv on van morir un mínim de 39 morts.[45][46] Per contra, l'1 de gener de 2024 Ucraïna va dur a terme un atac sobre Bélgorod, que va provocar segons les autoritats locals unes 25 morts civils, incloses de menors, i més d'un centenars de ferits, atac que Putin va qualificar de «terrorista».[46] Segons Zelenski, els 5 dies posteriors al 29 de desembre Rússia va llançar més de 500 projectils, entre míssils i drons suïcides, que en molts casos no van poder ser abatuts per les defenses aèries i van provocar nombrosos danys humans i materials.[46]

La campanya russa d'atacs amb míssils i munició rondadora durant l'hivern es va intensificar el 29 de desembre, moment en què l'ONU va condemnar-los en suposar els atacs més intensos des de l'inici de la guerra, en especial sobre Kíiv on van morir un mínim de 39 persones.[45][46] Per contra, l'1 de gener de 2024 Ucraïna va dur a terme un atac sobre Bélgorod, que va provocar segons les autoritats locals unes 25 morts civils, incloses de menors, i més d'un centenars de ferits, atac que Putin va qualificar de «terrorista».[46] Segons Zelenski, els 5 dies posteriors al 29 de desembre Rússia va llançar més de 500 projectils, entre míssils i drons suïcides, que en molts casos no van poder ser abatuts per les defenses aèries i van provocar nombrosos danys humans i materials,[46] causant unes 90 morts en total segons l'ONU.[47] En aquesta etapa tanmateix, i segons la intel·ligència britànica, a diferència de les setmanes anteriors i especialment de la campanya de l'hivern anterior, quan els objectius principals foren instal·lacions energètiques, la prioritat d'aquest episodi intens d'atacs amb míssils balístics, de creuer i drons estaria especialment dirigit contra la indústria de defensa ucraïnesa.[48]

El 26 d'agost de 2024 es va produir un atac massiu combinat rus d'uns 200 drons i míssils contra diverses ciutats i objectius de 15 óblasts ucraïnesos, en especial a la capital Kíiv.[49] El dia abans, Dia de la Independència d'Ucraïna, el país havia dut a terme avanços en la seva incursió a la regió russa de Kursk, amb la captura de 90 localitats fins aquell moment.[50] Els atacs russos van anar també adreçats contra instal·lacions del sistema elèctric ucraïnès.[51] El Ministeri de Defensa rus en canvi va assegurar que els atacs s'havien adreçat exclusivament contra les instal·lacions energètiques que donaven suport a l'entramat industrial bèl·lic d'Ucraïna.[52]

Galeria

[modifica]
  • Atacs amb míssils i drons suïcides a Ucraïna el 10 d'octubre de 2022
    Atacs amb míssils i drons suïcides a Ucraïna el 10 d'octubre de 2022
  • Kíiv després dels atacs de míssils russos el 10 d'octubre de 2022. Intersecció del carrer Volodymyrska i el bulevard Taras Xevtxenko.
    Kíiv després dels atacs de míssils russos el 10 d'octubre de 2022. Intersecció del carrer Volodymyrska i el bulevard Taras Xevtxenko.
  • Un edifici residencial a Zaporíjia després de l'atac d'un míssil rus a Ucraïna a la nit del 10 d'octubre de 2022.
    Un edifici residencial a Zaporíjia després de l'atac d'un míssil rus a Ucraïna a la nit del 10 d'octubre de 2022.
  • Conseqüències de l'atac amb míssils russos a Dniprò el 14 de gener de 2023.
    Conseqüències de l'atac amb míssils russos a Dniprò el 14 de gener de 2023.
  • Vista nocturna d'Ucraïna des d'un satèl·lit la nit del 24 de novembre de 2022, que mostra el tall quasi total d'electricitat
    Vista nocturna d'Ucraïna des d'un satèl·lit la nit del 24 de novembre de 2022, que mostra el tall quasi total d'electricitat

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Què són els drons suïcides amb què Rússia ataca Kíiv?». Vilaweb, 17-10-2022. [Consulta: 31 desembre 2022].
  2. ↑ «Ukraine invasion news from February 24: Russian forces storm Ukraine, civilians flee Kyiv, west unveils new sanctions». Financial Times, 24-02-2022.
  3. ↑ «Five people killed in Russian hit on Kyiv TV tower – video» (en anglès). The Guardian, 01-03-2022. ISSN: 0261-3077.
  4. ↑ «Russia hits Ukraine fuel supplies, airfields in new attacks» (en anglès). AP News, 26-02-2022. [Consulta: 17 gener 2023].
  5. ↑ «Ukraine’s boats attack ships evacuating Ukrainian troops who surrendered on Snake Island» (en anglès). TASS, 26-02-2022. [Consulta: 17 gener 2023].
  6. ↑ «Russia attacks infrastructure in western Ukraine to slow supply lines» (en anglès). The Guardian, 27-04-2022. [Consulta: 17 gener 2023].
  7. ↑ Landry, Carole «Inside the Azovstal Siege» (en anglès). The New York Times, 25-07-2022. ISSN: 0362-4331.
  8. ↑ «Worldwide "Starlink"» (en anglès), 19-09-2022. [Consulta: 17 gener 2023].
  9. ↑ Impelli, Matthew. «Half of Russia's Iranian-made drones obliterated in one week: Ukraine» (en anglès). Newsweek, 06-10-2022. [Consulta: 17 gener 2023].
  10. ↑ «Russia has been planning missile strikes on Ukrainian infrastructure since early Oct - intelligence» (en anglès). Ukrinform, 10-10-2022. [Consulta: 17 gener 2023].
  11. ↑ «Crimea bridge: Russia ramps up security after blast» (en anglès). BBC News, 09-10-2022.
  12. ↑ «Així són els drons suïcides iranians que Rússia llança sobre Ucraïna». La Vanguardia, 14-10-2022. [Consulta: 31 desembre 2022].
  13. ↑ Efe. «Kalàixnikov incrementarà en 2023 la fabricació de drons per a l'Exèrcit rus». El Punt Avui, 27-12-2022. [Consulta: 31 desembre 2022].
  14. ↑ «Ukraine war: Almost half Ukraine's energy system disabled, PM says» (en anglès). BBC News, 18-11-2022.
  15. ↑ Santora, Marc; Bigg, Matthew Mpoke; Nechepurenko, Ivan «Brace for Bombs, Fix and Repeat: Ukraine’s Grim Efforts to Restore Power» (en anglès). The New York Times, 02-12-2022. ISSN: 0362-4331.
  16. ↑ Terajima, Asami. «Ukraine war latest: Power deficit still ‘significant’ after Russia launches ‘more than 1,000 missiles and drones’ at Ukrainian energy since October» (en anglès). The Kyiv Independent, 09-12-2022. [Consulta: 16 gener 2023].
  17. ↑ Ejércitos, Revista. «Guerra de Ucrania - Día 325 -» (en castellà), 14-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-14. [Consulta: 14 gener 2023].
  18. ↑ Terajima, Asami. «Hopes for a miracle die at Dnipro morgue, as relatives line up to identify victims of Russian attack» (en anglès). The Kyiv Independent, 17-01-2023. [Consulta: 17 gener 2023].
  19. ↑ «We must do everything to stop ruscism in the same way that the free world once stopped Nazism – address of President of Ukraine» (en anglès). President d'Ucraïna, 14-01-2023. [Consulta: 14 gener 2023].
  20. ↑ Ejércitos, Revista. «Guerra de Ucrania - Día 337 -» (en castellà), 26-01-2023. Arxivat de l'original el 2023-01-26. [Consulta: 26 gener 2023].
  21. ↑ «Air Force: Ukraine downs 61 out of 71 missiles launched on Feb. 10» (en anglès). The Kyiv Independent, 10-02-2023. [Consulta: 10 febrer 2023].
  22. ↑ Press, Associated. «Rusia cambia tácticas para engañar a la defensa de Ucrania» (en anglès). Sant Diego Union Tribune, 16-02-2023. [Consulta: 16 febrer 2023].
  23. ↑ «Guerre en Ukraine en direct : après une attaque massive de missiles sur toute l’Ukraine, la Russie tente de percer plusieurs points du front à l’Est» (en francès). Le Monde.fr, 09-03-2023.
  24. ↑ «Guerra de Ucrania - Día 429» (en castellà). Revista Ejércitos, 28-04-2023. Arxivat de l'original el 2023-04-28. [Consulta: 28 abril 2023].
  25. ↑ «Russia launches large-scale missile strike overnight, injuring at least 34 people» (en anglès). The Kyiv Independent, 01-05-2023. [Consulta: 1r maig 2023].
  26. ↑ Borger, Julian «Russia launches missile strikes on Kyiv after overnight barrage» (en anglès). The Guardian, 29-05-2023. ISSN: 0261-3077.
  27. ↑ «IN BRIEF: Kiev tries to scare Russians, trigger response — Putin about UAV attack» (en anglès). TASS, 30-05-2023. [Consulta: 3 juny 2023].
  28. ↑ Nechepurenko, Ivan; Kurmanaev, Anatoly «What We Know About the Drone Attack on Moscow» (en anglès). The New York Times, 30-05-2023. ISSN: 0362-4331.
  29. ↑ Borger, Julian «Kyiv strikes: three die in early morning attack by Russia» (en anglès). The Guardian, 01-06-2023. ISSN: 0261-3077.
  30. ↑ «Two-year-old girl, killed in Russian strike on Dnipropetrovsk, found in the rubble of a ruined building» (en anglès). Meduza, 04-06-2023. [Consulta: 4 juny 2023].
  31. ↑ «Day of mourning declared in Odesa after Russian attack kills 3 people and wounds 26, according to officials» (en anglès). CNN, 11-06-2023. [Consulta: 11 juny 2023].
  32. ↑ «Almenys 11 morts a Ucraïna en el bombardeig rus de Kriví Rih, ciutat natal de Zelenski». 324cat, 13-06-2023. [Consulta: 13 juny 2023].
  33. ↑ «At least 6 dead in Odesa, Donetsk overnight Russian missile strikes» (en anglès). EFE, 14-06-2023. [Consulta: 14 juny 2023].
  34. ↑ «Guerra de Ucrania - Día 486 -» (en castellà). Revista Ejércitos, 24-06-2023. Arxivat de l'original el 2023-06-24. [Consulta: 24 juny 2023].
  35. ↑ Times, The Moscow. «Navalny-Backed Opposition Deputies Stripped of Mandates» (en anglès), 28-06-2023. [Consulta: 28 juny 2023].
  36. ↑ «Las FFAA rusas atacan con misiles en represalia por el acto terrorista en el puente de Crimea» (en castellà). Sputnik News, 18-07-2023. [Consulta: 19 juliol 2023].
  37. ↑ «Guerra de Ucrania - Día 511» (en castellà). Revista Ejércitos, 19-07-2023. Arxivat de l'original el 2023-07-19. [Consulta: 19 juliol 2023].
  38. ↑ 324cat. «Rússia bombardeja la històrica catedral ortodoxa d'Odessa, patrimoni mundial de la Unesco», 23-07-2023. [Consulta: 10 agost 2023].
  39. ↑ «Odesa: UNESCO strongly condemns repeated attacks against cultural heritage, including World Heritage | United Nations in Ukraine» (en anglès). ONU, 23-07-2023. [Consulta: 10 agost 2023].[Enllaç no actiu]
  40. ↑ 324cat. «Almenys 7 morts en un atac rus amb míssils a Pokrovsk, al Donetsk controlat per Ucraïna», 08-08-2023. [Consulta: 10 agost 2023].
  41. ↑ «Almenys 16 morts en un atac amb míssils en un mercat ple de civils a l'est d'Ucraïna». 324cat, 06-09-2023. [Consulta: 6 setembre 2023].
  42. ↑ «El míssil que va causar la massacre al mercat de Konstiantínivka era ucraïnès, segons el 'New York Times'». Ara, 19-09-2023. [Consulta: 20 setembre 2023].
  43. ↑ «Un atac rus amb míssils deixa més de mig centenar de civils morts a Khàrkiv». À Punt, 05-10-2023. [Consulta: 6 octubre 2023].
  44. ↑ Gironès, Montse. «Rússia bombardeja el centre de Khàrkiv l'endemà de la massacre de Hroza». Ara, 06-10-2023. [Consulta: 6 octubre 2023].
  45. ↑ 45,0 45,1 «La ONU condena la "atroz oleada de ataques" del Ejército de Rusia contra múltiples ciudades de Ucrania» (en castellà). Europa Press, 29-12-2023. [Consulta: 3 gener 2024].
  46. ↑ 46,0 46,1 46,2 46,3 46,4 46,5 «En direct, guerre en Ukraine : « Au moins 500 missiles et drones » russes lancés sur l’Ukraine ces cinq derniers jours, dénombre Volodymyr Zelensky» (en francès). Le Monde.fr, 02-01-2024.
  47. ↑ «La ONU cifra en 90 los muertos en Ucrania tras la masiva ofensiva rusa de los últimos cinco días» (en castellà). Europa Press, 03-01-2024. [Consulta: 4 gener 2024].
  48. ↑ «Reino Unido dice que el principal objetivo de los últimos ataques de Rusia fue "la industria de defensa" de Ucrania» (en castellà). Europa Press, 03-01-2024. [Consulta: 4 gener 2024].
  49. ↑ «En direct, guerre en Ukraine : Moscou a ciblé les infrastructures énergétiques présentes dans quinze régions du pays» (en francès). Le Monde.fr.
  50. ↑ «En direct, guerre en Ukraine : Moscou a ciblé les infrastructures énergétiques présentes dans quinze régions du pays» (en francès). Le Monde.fr.
  51. ↑ «Guerra de Ucrania - Día 914» (en castellà). Revista Ejércitos, 25-08-2024. [Consulta: 26 agost 2024].
  52. ↑ «En direct, guerre en Ukraine : Moscou a ciblé les infrastructures énergétiques présentes dans quinze régions du pays» (en francès). Le Monde.fr.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Atacs_russos_amb_míssils_i_drons_contra_Ucraïna&oldid=33849511»