Atenolol
Malaltia objecte | infart de miocardi, fibril·lació auricular, hipertensió arterial, insuficiència cardíaca congestiva, angina de pit, taquicàrdia supraventricular i fibril·lació ventricular |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria C per a l'embaràs a Austràlia i categoria D per a l'embaràs als EUA |
Grup farmacològic | compost químic |
Codi ATC | C07AB03 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C14H22N2O3 |
Massa molecular | 266,163043 Da |
Identificadors | |
Número CAS | 29122-68-7 |
PubChem (SID) | 2249 |
IUPHAR/BPS | 548 |
DrugBank | DB00335 |
ChemSpider | 2162 |
UNII | 50VV3VW0TI |
KEGG | D00235 |
ChEBI | 2904 |
ChEMBL | CHEMBL24 |
PDB ligand ID | 2TN |
AEPQ | 100.044.941 |
L'atenolol és un blocador beta que s'utilitza principalment per tractar la tensió arterial alta i l'angina de pit.[1] L'atenolol, però, no sembla que millori la mortalitat en persones amb pressió arterial alta.[2][3] Altres usos inclouen la prevenció de les migranyes i el tractament de batecs cardíacs irregulars.[1][4] Es pren oral (per la boca) o per injecció intravenosa (injecció en vena).[1][4] També es pot utilitzar amb altres medicaments per la pressió arterial.[4]
Els efectes secundaris comuns inclouen sensació de cansament, insuficiència cardíaca, mareig, depressió i sensació de falta d'aire.[1][5] Altres efectes secundaris greus inclouen espasme bronquial.[1] No es recomana l'ús durant l'embaràs[1] i es prefereixen medicaments alternatius durant la lactància materna.[6] Funciona bloquejant els receptors adrenèrgics β1 al cor, disminuint així la freqüència cardíaca i càrrega de treball.[1]
L'atenolol va ser patentat el 1969 i aprovat per a ús mèdic el 1975.[7] Està a la Llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut,[8] en la categoria de medicaments genèrics. Està comercialitzat, a Espanya, com a EFG, Tenormin i Blokium.[1][9]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Atenolol Monograph for Professionals». Drugs.com. AHFS. Arxivat de l'original el 18 April 2019. [Consulta: 23 desembre 2018].
- ↑ «Beta-Blockers in the Management of Hypertension and/or Chronic Kidney Disease». International Journal of Hypertension, vol. 2014, 2014, pàg. 919256. DOI: 10.1155/2014/919256. PMC: 3941231. PMID: 24672712.
- ↑ «β-Blockers in hypertension, diabetes, heart failure and acute myocardial infarction: a review of the literature». Open Heart, vol. 2, 1, 2015, pàg. e000230. DOI: 10.1136/openhrt-2014-000230. PMC: 4371808. PMID: 25821584.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 British national formulary : BNF 76. 76. Pharmaceutical Press, 2018, p. 151–153. ISBN 9780857113382.
- ↑ Tuininga YS, Crijns HJ, Brouwer J, et al «Evaluation of importance of central effects of atenolol and metoprolol measured by heart rate variability during mental performance tasks, physical exercise, and daily life in stable postinfarct patients». Circulation, 92, 12, 1995, pàg. 3415-23. PMID: 8521562.
- ↑ «Atenolol use while Breastfeeding». Drugs.com. Arxivat de l'original el 23 December 2018. [Consulta: 23 desembre 2018].
- ↑ Analogue-based Drug Discovery. John Wiley & Sons, 2006, p. 461. ISBN 9783527607495.
- ↑ World Health Organization model list of essential medicines: 22nd list (2021). Geneva: World Health Organization, 2021. WHO/MHP/HPS/EML/2021.02.
- ↑ «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2024.