Athletic Club

Athletic Club

Dades
Sobrenom	Lehoiak
Tipus	club de futbol
Creació	1898
Activitat
Esport	futbol
Lliga	La Liga
Instal·lació esportiva	San Mamés Barria: Bilbao (2013–). 53.289
Governança corporativa
Seu	Bilbao, País Basc
Presidència	Jon Uriarte
Entrenador principal	Ernesto Valverde Tejedor
Filial	Bilbao Athletic CD Basconia
Propietari de	Instal·lacions de Lezama San Mamés Barria Gabarra del Athletic (es)
Altres
Color	vermell, blanc
Equipament esportiu
Lloc web	athletic-club.eus
Localització geogràfica

L'Athletic Club,^[1][2][3] conegut com a Athletic Club de Bilbao,^[4] és un club de futbol basc, de la ciutat de Bilbao, a la província de Biscaia. El Bilbao Athletic, l'equip filial del club, va ser fundat el 1964. l'secció femenina de l'Athletic Club es fundà la temporada 2002-03 sota la direcció del president Javier Uria, absorbint l'equip de futbol femení de la ciutat de Leioa.

L'esport del futbol va començar a popularitzar-se a Biscaia a les acaballes del segle xix, principalment per la influència dels comerciants anglesos que acudien a Bilbao i la seva zona minera, i dels bilbaïns que havien estudiat a Anglaterra.

L'any 1898, al Gimnàs Zamacois de Bilbao, un grapat de socis van començar a jugar a futbol amb el nom d'Athletic Club. A la fi del 1900, es constitueix el Bilbao F.C. El 1901, sota la presidència de Luis Márquez, es redacta el reglament i acta constitucional de l'Athletic Club. Entre 1901 i 1902, ambdós clubs van jugar diversos partits entre si.

L'any 1902, es va formar el Club Bizcaya, un equip en què participaven jugadors del Bilbao FC i de l'Athletic Club, enfrontant-se a altres equips grans. El primer partit del Bizcaya va ser el 9 de març de 1902, a Bordeus, França, contra el Burdingala. El maig d'aquell any 1902, va participar en el primer Campionat de Copa, anomenat Copa de la Coronació, ja que formava part dels actes de celebració de la coronació del rei Alfons XIII. El Biscaia en resultà campió. Aquesta fusió era, però, circumstancial, ja que les dues entitats, Bilbao F.C. i Athletic Club, continuaven existint de forma independent. Això es mantingué fins al 29 de març de 1903, quan en una assemblea dels socis d'ambdós clubs s'acordà l'ingrés del Bilbao FC a l'Athletic Club. Quan la dictadura de Franco es va iniciar, tots els noms no espanyols van ser obligats a ser canviats. El club s'anomenà Atlético de Bilbao. El 1973 va recuperar el nom original.

El 2011 va organitzar, juntament amb el Museu Guggenheim, el primer campionat de futbol a tres bandes de la península Ibèrica.^[5]

Fins a l'actualitat (2024), l'Athletic és, juntament amb el FC Barcelona i el Reial Madrid, un dels tres equips que mai no han descendit a la Segona divisió espanyola de futbol. A més, el club és a la 4a posició del rànquing històric del futbol espanyol, i s'hi ha mantingut durant tota la seva història únicament amb jugadors nascuts o formats futbolísticament a Euskal Herria.

L'any 2015, després de 31 anys sense guanyar cap títol i gràcies a una gran actuació del davanter Aritz Aduriz tant a l'anada com la tornada (marcà un hattrick i un gol, respectivament), guanyà la Supercopa d'Espanya davant el Futbol Club Barcelona, privant el conjunt culer d'aspirar a guanyar sis títols en un any natural.^[6]

L'any 2024, després de 40 anys sense guanyar la Copa del Rei, van quedar campions de la competició als penals davant del Mallorca en la final disputada a La Cartuja.^[7]

A 15 agost 2024^[8]

N. Pos. Nac. Jugador 1 POR Unai Simón 2 DEF Andoni Gorosabel 3 DEF Daniel Vivian 4 DEF Aitor Paredes 5 DEF Yeray Álvarez 6 MIG Mikel Vesga 7 DAV Álex Berenguer 8 MIG Oihan Sancet 9 DAV Iñaki Williams 10 DAV Nico Williams 11 DAV Álvaro Djaló 12 DAV Gorka Guruzeta 13 POR Julen Agirrezabala 15 DEF Iñigo Lekue 16 MIG Iñigo Ruiz de Galarreta

N. Pos. Nac. Jugador 17 DEF Yuri Berchiche 18 DEF Óscar de Marcos (2n capità) 19 DAV Javier Martón 20 MIG Unai Gómez 21 MIG Ander Herrera 22 DAV Nico Serrano 23 DAV Adu Ares 24 MIG Beñat Prados 26 POR Álex Padilla 27 DEF Unai Egiluz 31 MIG Mikel Jauregizar 32 DEF Adama Boiro 33 DAV Aingeru Olabarrieta 34 POR Oier Gastesi

• Plantilla 2008-2009

L'Athletic disputa els seus partits a l'Estadi de San Mamés, que va substituir l'antic estadi de San Mamés. San Mamés Barria té una capacitat per a 53.332 espectadors i compleix amb la normativa de la UEFA per ser considerat un "estadi 5 estrelles". L'estadi va formar part de la candidatura conjunta d'Espanya i Portugal als mundials de futbol de 2018 o 2022.

Els camps d'entrenament del club són les Instal·lacions de Lezama, situades a la població biscaïna de Lezama.

La música de l'himne oficial la va compondre el músic Feliciano Beobide l'any 1982, amb arranjaments de Carmelo Bernaola. La lletra va ser escrita per Juan Anton Zubikarai. L'himne va ser gravat per primera vegada el 1983. Es va estrenar per primera vegada en l'Estadi de San Mamés el 30 de març de 1983.

Anteriorment va haver-hi altres himnes populars i no oficials el 1913 i 1950.^[9]

We Are The Lions (en català Som Lleons) és una cançó publicada el juliol de 2011 pel grup de blues bilbaí Blues 'n' Breakers.^[10][11][12] Aquesta cançó fou escrita en anglès com a himne de futbol, a l'estil hooligan britànic, amb la voluntat d'animar l'equip de futbol basc Athletic Club durant la participació de l'equip a la Lliga Europa.

L'Athletic va començar jugant amb una improvisada equipació blanca, però a la temporada 1902-03, la primera equipació oficial del club va passar a ser samarretes meitat blaves, meitat blanques, similars a les usades pel Blackburn Rovers,^[13] que van ser donades per Juan Moser. Més tard, un jove estudiant bilbaí anomenat Juan Elorduy, que passava el Nadal del 1909 a Londres, va rebre del club l'encàrrec de comprar 25 samarretes noves, però no en va trobar prou. Esperant el vaixell de tornada a Bilbao i amb les mans buides, Elorduy es va adonar que els colors de l'equip local Southampton^[14] coincidien amb els del Ciutat de Bilbao, i va comprar 50 samarretes per emportar-se-les. En arribar a Bilbao, els directius del club van decidir gairebé immediatament canviar la samarreta de l'equip pels nous colors, i des del 1910, l'Athletic Club juga a ratlles vermelles i blanques. De les 50 samarretes comprades per Elorduy, la meitat es van enviar a l'Atlètic de Madrid, del qual Elorduy era membre del comitè i antic jugador; originalment havia començat com a filial juvenil de l'Athletic de Bilbao.^{[15][16][17][18]} Abans del canvi, només un altre equip a Espanya vestia de vermell i blanc: L'Sporting de Gijón, des de 1905. Els colors del canvi han estat sovint blau i/o blanc, o negre. El 2011, l'Athletic va treure a la venda una equipació visitant verda, blanca i vermella inspirada en la bandera basca (es va utilitzar contra l'Atlètic de Madrid a la final de la Lliga Europa de la UEFA 2012).

Entre 2001 i 2009, l'Athletic també va fabricar els seus propis equipaments de joc, sota la marca 100% Athletic i utilitzant el petit disseny de les celebracions del seu centenari com a logotip del fabricant.

L'Athletic va ser un dels últims grans clubs que no va lluir el logotip d'un patrocinador oficial a les seves equipacions. A la Copa de la UEFA i la Copa del Rei de 2004-05, la samarreta lluïa la paraula "Euskadi" en verd amb el patrocini del Govern Basc.^[19] Aquesta política va canviar el 2008, quan l'Athletic va arribar a un acord amb la petroliera biscaïna Petronor^[20] per lluir el seu logotip a canvi de més de 2 milions d'euros. Actualment, el logotip de KutxaBank adorna la part davantera dels equipaments de l'Athletic.

Primer equipació
1898 – 1902 1903 – 1909 1910 – 1912 1913 – 1922 1923 – 1949 1949 – 1960 1960 – 1970 1970 – 1974 1974 – 1980 1980 – 1983 1983 – 1986 1986 – 1989 1989-90 1990-91 1991-92 1992-93 1993-94 1994-95 1995-97 1997-98 1998-99 1999-01 2001-04 2004-07 2007-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 2017-18 2018-19 2019-20 2020-21 2021-22 2022-23 2023-24

• Major victòria com a local a la Lliga

• Major victòria com a visitant a la Lliga

• Major derrota com a local a la Lliga

• Major derrota com a visitant a la Lliga

^[21]

• Lliga espanyola (8)
  • 1929-30, 1930-31, 1933-34, 1935-36, 1942-43, 1955-56, 1982-83, 1983-84
• Copa del Rei (24)^[22][23][24]
  • 1902 (No oficial), 1903, 1904, 1910, 1911, 1914, 1915, 1916, 1921, 1923, 1930, 1931, 1932, 1933, 1943, 1944, 1945, 1950, 1955, 1956, 1958, 1969, 1973, 1984, 2024
• Supercopa d'Espanya (3)
  • 1984, 2015, 2020-21
• Copa Eva Duarte (1) : 1950
• Campionat Regional Nord (3) : 1913-14, 1914-15, 1915-16
• Campionat de Biscaia de futbol (14) : 1919-20, 1920-21, 1922-23, 1923-24, 1924-25, 1925-26, 1927-28, 1928-29, 1930-31, 1931-32, 1932-33, 1933-34, 1938-39, 1939-40
• Copa Basca (1) : 1935

• ¹ Fase de grups. Equip eliminat millor posicionat en cas de classificació, equip classificat pitjor posicionat en cas d'eliminació.

Copa Intercontinental / Mundial de Clubs
Edició													Quarts	Semifinals	Final / 3r lloc
Supercopa d'Europa
Copa d'Europa / Lliga de Campions
Edició	Fases prèvies										Setzens	Vuitens	Quarts	Semifinals	Final / 3r lloc
1956-57											FC Porto	Honvéd	Manchester U.
1983-84											Lech	Liverpool FC
1984-85											Girondins
1998-99										Dinamo	Juventus FC ¹
2014-15										SSC Napoli	Shakhtar ¹
Recopa d'Europa
Edició											Setzens	Vuitens	Quarts	Semifinals	Final / 3r lloc
1969-70											Manchester C.
1973-74											Torpedo	Beroe
Copa de Fires / Copa de la UEFA / Lliga Europa
Edició	Fases prèvies										Setzens	Vuitens	Quarts	Semifinals	Final / 3r lloc
1964-65										OFK	Antwerp	Dunfermline	Ferencvárosi TC
1966-67										Estel Vermeig
1967-68										Frem	Girondins	Exempte	Ferencvárosi TC
1968-69										Liverpool FC	Panathinaikos FC	Eintracht	Rangers
1970-71										Sparta
1971-72										Southampton FC	Braunschweig
1976-77										Újepst	FC Basel	AC Milan	FC Barcelona	Molenbeek	Juventus FC
1977-78										Servette FC	Újpest FC	Aston
1978-79										Ajax
1982-83										Ferencvárosi TC
1985-86										Besiktas	Liège	Sporting
1986-87										Magdeburg	Beveren
1988-89										AEK	Juventus FC
1994-95										Anorthosis	Newcastle	Parma FC
1997-98										Sampdoria	Aston
2004-05									Trabzonspor	Besiktas ¹	Àustria
2009-10								Young Boys	Tromsø	Nacional ¹	RSC Anderlecht
2011-12									Trabzonspor	PSG ¹	Lokomotiv	Manchester U.	Schalke	Sporting	Atlético
2012-13								Slaven	HJK	Sparta ¹
2014-15											Torino
2015-16								Inter	Zilina	FK Partizan ¹	Marsella	València CF	Sevilla FC
2016-17										Rapid ¹	APOEL
2017-18								Dinamo București	Panathinaikos FC	Zorya ¹	Spartak Moscou	Marsella
Copa Intertoto
Edició											Setzens	Vuitens	Quarts	Semifinals	Final / 3r lloc
2005-06											CFR

El principal rival històric de l'Athletic Club és la Reial Societat, club veí contra el qual juga el clàssic derbi basc.^[25] Tots dos equips han mantingut una gran rivalitat des dels seus inicis, i encara que l'Athletic va tenir una trajectòria notablement superior durant moltes dècades, des dels anys 80 les diferències entre tots dos clubs s'han igualat notablement i, alhora, la rivalitat ha augmentat.^[26][27]

Davant del Reial Madrid i F.C. Barcelona, l'Athletic ha disputat nombrosos títols de Lliga i Copa al llarg de la seva història.^[28][29][30] L'Athletic Club és l'equip amb més victòries davant de F.C. Barcelona i Reial Madrid en la història del futbol espanyol (79 davant de catalans i 76 davant de madridistes), per davant d'equips com Atlètic de Madrid, València CF, Sevilla o Reial Societat.^[31][32][33]

Un altre equip amb què l'Athletic manté una gran rivalitat és el CA Osasuna, amb el qual ha tingut continus frecs en els últims anys.^[34][35]

• San Mamés Barria
• Herri Norte Taldea, grup de seguidors radicals vinculats a l'esquerra abertzale dels anys 1980-2000.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Athletic Club

• Athletic Club - Lloc web oficial
• Estadi San Mamés