Atletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 1896 - Marató homes

Plantilla:Infobox sports competitionAtletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 1896 - Marató homes
Imatge
Tipuscompetició olímpica Modifica el valor a Wikidata
Esportatletisme Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorComitè Olímpic Internacional Modifica el valor a Wikidata
Part deAtletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 1896 Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants17 Modifica el valor a Wikidata
Participants
Localització  i  dates
LocalitzacióMarató (Marathonas Municipality (en) Tradueix) 38° 09′ 18″ N, 23° 57′ 49″ E / 38.155°N,23.9636°E / 38.155; 23.9636 Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps10 abril 1896 – Modifica el valor a Wikidata
Data1896 Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocSpirídon Luïs Modifica el valor a Wikidata

1900 Modifica el valor a Wikidata
Atletisme als
Jocs Olímpics d'Estiu 1896
Proves de pista
100 m homes
400 m homes
800 m homes
1.500 m homes
110 m tanques homes
Curses de carretera
Marató homes
Proves de camp
Salt de llargada homes
Triple salt homes
Salt d'alçada homes
Salt amb perxa homes
Llançament de pes homes
Llançament de disc homes

1900 > 
Spirídon Luïs entrant a l'estadi al final de la marató
Corredors de la marató de camí cap a Atenes

La marató masculina dels Jocs Olímpics d'Atenes de 1896 fou una cursa inventada per a aquesta ocasió. Michel Bréal va pensar a fer una cursa entre les ciutats de Marató i Atenes tot recordant la llegenda de Fidipides. La primera marató que es disputà fou la classificació grega pels Jocs de 1896, sent el vencedor Kharílaos Vassilakos. En aquells moments la distància a recórrer era de 40 quilòmetres i es va disputar el cinquè dia dels Jocs.

25 atletes estaven inscrits per participar en aquesta primera marató olímpica, tot i que finalment sols 17 la van començar. El primer a agafar el lideratge de la prova fou Albin Lermusiaux. Teddy Flack i Arthur Blake el seguiren, fins que al km 23 Blake es veia obligat a abandonar. Al km 32 era Lermusiaux el que abandonava, quedant Flack en primera posició. Amb tot el grec Spirídon Luïs es posà al capdavant i fent ús d'un ritme més dur acabà per despenjar Flack, el qual esgotat després d'haver intentat mantenir el ritme abandonava a poc més de 3 km per al final.

El vencedor final de la primera marató olímpica fou Louis, en poc menys de tres hores. En segona posició arribà Vassilakos, seguit ben de prop per Spirídon Belokas i Gyula Kellner. Belokas fou desqualificat en descobrir-se que bona part del recorregut l'havia fet dalt un carruatge.

Medallistes

[modifica]
Or Plata Bronze
Grècia Spirídon Luïs Grècia Kharílaos Vassilakos Hongria Gyula Kellner

Classificació

[modifica]
Posició Atleta Temps
Or Grècia Spirídon Luïs 2h 58' 50"
Argent Grècia Kharílaos Vassilakos 3h 06' 03"
Bronze Hongria Gyula Kellner 3h 06' 35"
4 Grècia Ioannis Vrettos desconegut
5 Grècia Eleitherios Papasimeon desconegut
6 Grècia Dimitrios Deligiannis desconegut
7 Grècia Evangelos Gerakeris desconegut
8 Grècia Stamatios Masouris desconegut
9 França Sokratis Lagoudakis desconegut
Austràlia Teddy Flack DNF (37 km)
França Albin Lermusiaux DNF (32 km)
Grècia Ioannis Lavrentis DNF (24 km)
Grècia Georgios Grigoriou DNF (24 km)
Estats Units Arthur Blake DNF (23 km)
Grècia Ilias Kafetzis DNF (9 km)
Grècia Dimitrios Khristopoulos DNF
DISQ Grècia Spirídon Belokas 3h 06' 30"

DNF: no finalitza; DISQ: disqualificat

Referències

[modifica]
  • Lampros, S.P.; Polites, N.G.; De Coubertin, Pierre; Philemon, P.J.; & Anninos, C.. The Olympic Games: BC 776 – AD 1896. Athens: Charles Beck, 1897.  (Consultable digitalment a AAFLA.org Arxivat 2013-01-16 a Wayback Machine.)
  • Mallon, Bill; & Widlund, Ture. The 1896 Olympic Games. Results for All Competitors in All Events, with Commentary. Jefferson: McFarland, 1998. ISBN 0-7864-0379-9.  (Extracte consultable a AAFLA.org Arxivat 2012-09-12 a Wayback Machine.)
  • Smith, Michael Llewellyn. Olympics in Athens 1896. The Invention of the Modern Olympic Games. London: Profile Books, 2004. ISBN 1-86197-342-X.