Atomisme

L'atomisme és un sistema filosòfic que considera que la natura està constituïfa per combinacions de petites partícules indivisibles denominades àtoms (en grec significa que no es pot dividir). Va sorgir a Grècia durant el segle v aC.

L'àtom és definit com l'element més petit, alhora extens i indivisible, del qual estan fetes totes les coses. Segons l'atomisme mecanicista de Leucip i Demòcrit (segles V i IV aC), els àtoms són unes partícules materials indestructibles, desproveïdes de qualitats, que no es distingeixen entre si més que per la forma i dimensió, i que per les seves diverses combinacions en el buit constituïxen els diferents cossos. La concepció de la natura és absolutament materialista, i explica tots els fenòmens naturals en termes de nombre, forma i grandària dels àtoms. Fins i tot, redueix les propietats sensorials de les coses a les diferències quantitatives dels àtoms. Aquest moviment filosòfic tindrà continuïtat amb la filosofia d'Epicur i Lucreci.^[1]

Els indis també consideraven l'existència dels àtoms, als quals anomenaven partícules, amb propietats similars a les enunciades pels grecs. A l'edat mitjana es va desenvolupar aquesta teoria, on les qualitats emergien de combinacions d'àtoms i es podien percebre mitjançant la meditació i una preparació especial de la ment,^[2] atès que formaven part del cosmos amb el qual els humans estaven units amb la seva ànima. Els filòsofs islàmics van heretar parcialment l'atomisme indi.

L'atomisme modern és la base de la ciència química i física contemporànies. Estudia les propietats de la matèria, que són objectives i experimentables i es poden deduir del moviment dels àtoms en determinades condicions. Descartes va ser un dels principals defensors d'aquesta teoria, que feia extensible a un mecanicisme general del món físic. La teoria atòmica del segle XIX estudia les propietats dels àtoms amb les noves eines científiques.

• Filosofia en xarxa, enciclopèdia de filosofia en català.
• Filosofia.net Biografies, explicacions i accés a Symploké.