Augusto Ferrer-Dalmau

Plantilla:Infotaula personaAugusto Ferrer-Dalmau

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Augusto Ferrer-Dalmau Nieto Modifica el valor a Wikidata
20 gener 1964 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura, història militar, domini militar i realisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, artista visual Modifica el valor a Wikidata
GènerePintura d'història Modifica el valor a Wikidata
MovimentPintura del realisme Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Lloc webferrerdalmaunoticias.com Modifica el valor a Wikidata

Augusto Ferrer-Dalmau Nieto (Barcelona, 20 de gener de 1964) és un pintor espanyol hiperrealista.[1] S'ha especialitzat en quadres de temàtica eqüestre militar, que retraten en molts casos diversos aspectes i èpoques de l'exèrcit espanyol, sempre amb gran realisme i atenció al detall.

Ell enumera entre les seves influències dos pintors del segle xix, el català Josep Cusachs i Cusachs i el gallec Victor Morelli.[2]

Biografia i obra

[modifica]
Ferrer-Dalmau pintant el quadre de la Batalla de Rocroi (2011)

Augusto Ferrer-Dalmau Nieto nasqué a Barcelona el 20 de gener de 1964 al si d'una família de la burgesia catalana i cursà estudis als jesuïtes de Sarrià.[3] A finals dels anys 1980, treballà com a dissenyador tèxtil per a distintes firmes punteres del sector, però mantenint sempre viva la seva afició per la pintura a l'oli.[4] La seva vocació per la milícia el portà també, des de molt jove, a pintar aquesta temàtica, tot i que els seus primers treballs independents i autodidactes foren paisatges, en especial, marines.[4][5]

Més tard, inspirat en l'obra d'Antonio López García, es va centrar en els ambients urbans i va captar en els seus llenços els racons de la seva Barcelona natal.[4][6] Va exposar en galeries d'art, i rebé èxits i bones crítiques.[7] L'obra d'aquesta època està recollida en un monogràfic de l'autor[8] i en diferents llibres generalsd'art contemporani.[9] A finals dels anys 1990, va decidir consagrar-se en cos i ànima a la temàtica historicomilitar, i va començar a produir llenços en què l'acurat paisatge s'entrellaça amb soldats i cavalls.[4]

Instal·lat a Madrid des del 2007, ha col·laborat de manera més assídua amb diferents editorials, associacions,[10] institucions,[11][12][13] i entitats especialitzades en la difusió de la història militar d'Espanya.[14] S'han publicat diversos llibres monogràfics sobre la seva pintura.[15] Home compromès amb la cultura i l'art, va llençar recentment una nova revista, FD Magazine,[16] en la qual aborda la història d'Espanya i de les seves gents des d'una perspectiva artística i social.

Al llarg de la seva trajectòria professional, ha realitzat exposicions en galeries privades de Barcelona, Madrid, Londres, París i Nova York[4] i centres oficials com el Museu de l'Exèrcit,[17][18] el palau de Capitania de Saragossa,[19][20][21][22] el palau Reial de Valladolid,[23][24] el palau de l'Audiència de Sòria,[25] el Museu Provincial de Pontevedra,[26] el castell de Figueres (Girona), el palau de Capitania General de Canàries[27][28] i en diverses ocasions exposà conjuntament amb l'obra del cèlebre pintor català Josep Cusachs al palau de Capitania de Barcelona,[29][30][31][32][33] i al palau de Capitania de Madrid.[34][35][36] La seva obra i difusió és gestionada per l'empresa Historical Outline SL[37] i les seves pintures il·lustren nombrosos llibres, portades[38] i revistes, especialment d'història. A més d'en col·leccions particulars, la seva obra pot contemplar-se en diferents museus, com el Museu de la Guàrdia Reial (palau del Pardo, Madrid), el Museu de l'Exèrcit (Toledo), el Museu de l'Acadèmia General Militar (Saragossa),[39] el Museu de l'Acadèmia de Cavalleria de Valladolid),[40] el Museu de l'Arma d'Enginyers (Madrid)[41][42] i el Museu d'Intendència (Àvila), a més de sales històriques d'unitats militars o al palau Reial de Valladolid.

Ferrer-Dalmau ha estat en zona d'operacions d'un conflicte internacional com Afganistan, fent esbossos, prenent apunts i pintant, mentre convivia amb les tropes espanyoles de la ISAF. El pintor va compartir experiències amb el contingent de l'ASPFOR XXXI, format sobre la base de la brigada paracaigudista, a Qal'eh-ye Now i al lloc avançat de combat (COP) Ricketts, a Moqur. Va ser el primer cop que un pintor espanyol es desplaçà a una missió a l'exterior per col·laborar amb el Ministeri de Defensa. Malgrat això, no és una pràctica excepcional, ja que altres exèrcits tenen «artistes de guerra», com el cos de marines de l'exèrcit dels Estats Units, que té en l'actualitat tres artistes oficials, un d'ells Michael D. Fay, que ha plasmat en les seves pintures la participació nord-americana a Irak i Afganistan.[43][48]

Reconeixements

[modifica]
El rei Joan Carles I felicitant Ferrer-Dalmau per l'obra realitzada per commemorar el III Centenari de la creació de l'Arma d'Enginyers, Museu de l'Acadèmia d'Enginyers (Madrid).

Augusto Ferrer-Dalmau ha estat guardonat amb nombrosos premis i distincions per la seva trajectòria artística i per la difusió de la història militar, entre els quals es troben la Creu de Plata de l'orde del Mèrit de la Guàrdia Civil,[49] la Gran Placa de cavaller de l'orde imperial de Carles V, el reconeixement de la inspecció general de l'exèrcit,[50] llancer d'honor del regiment de cavalleria Espanya, hússar honorífic del regiment Pavia, soldat cuirassat d'honor de la brigada cuirassada Guadarrama XII,[51] llancer d'honor del regiment de cavalleria Farnesio, caçador honorífic del regiment Alcàntara,[52] orde del regiment d'infanteria Astúries i creu de l'Associació de Suboficials Duc d'Ahumada, entre d'altres. També escriptors, polítics, periodistes i personalitats del panorama cultural espanyol han reconegut l'obra de Ferrer-Dalmau.[53][54][55][56][57]

En paraules de l'escriptor i membre de la Real Academia Española, Arturo Pérez-Reverte:[58]

« Ningú, que jo sàpiga, pinta a Espanya com Augusto Ferrer-Dalmau. Amb tanta honradesa i amb tan admirable absència de complexos a l'hora de recuperar les imatges del nostre llarg passat militar. El que en altres països és natural, pintors de batalles que fixen als seus llenços la història i la memòria de les seves respectives nacions, aquí resulta doblement sorprenent: per l'insòlit de l'entestament i per l'esplèndida bellesa del resultat. Això converteix Ferrer-Dalmau i la seva obra singular, extraordinària, en quelcom especialment estrany. I, com a tal, preciós. Els seus quadres són escenes, retrats, claus necessàries per a il·lustrar el nostre passat. Per a recordar i reflexionar. Per a comprendre millor, així, les nostres misèries, les nostres tragèdies i la nostra grandesa. »
— Arturo Pérez-Reverte

En opinió del crític d'art Josep Maria Cadena, en la seva trilogia Figures, Interiors i paisatgistes:

« La pintura de Ferrer-Dalmau no és d'elaboració senzilla. És necessari disposar d'una sòlida tècnica, ben apresa i repleta de recursos per a poder arribar a interessar uns seguidors d'una pintura simplement realista —sector més ample que d'altres, però també reduït— que en el seu àmbit és molt exigent i demana una perfecció que no tots els pintors poden oferir. Ferrer-Dalmau sap fer-ho i aconsegueix sempre els efectes que es proposa.[59] »

Galeria

[modifica]
  • Gran Via de Barcelona (1995).
    Gran Via de Barcelona (1995).
  • Cadaqués (1993).
    Cadaqués (1993).
  • L'últim de Gibraltar.
    L'últim de Gibraltar.
  • La batalla de Rocroi (2011).
    La batalla de Rocroi (2011).
  • Càrrega del riu Igan pel Regiment Alcàntara (2013).
    Càrrega del riu Igan pel Regiment Alcàntara (2013).
  • Agustina d'Aragó (2012).
    Agustina d'Aragó (2012).
  • Cavalleria Valona, Guerra dels Trenta Anys (2012).
    Cavalleria Valona, Guerra dels Trenta Anys (2012).
  • General Tristany Carlins de Girona (2009).
    General Tristany Carlins de Girona (2009).

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Biografía de Augusto Ferrer-Dalmau» (pdf) (en castellà). Ministeri de Defensa d'Espanya. Arxivat de l'original el 2014-04-08. [Consulta: 4 abril 2013].
  2. ↑ José G. Concepción. «Ferrer-Dalmau: "Pinto con una espada en la mano, sintiendo la frialdad de su acero"» (en castellà). rtve.es, 28-10-2011. [Consulta: 4 abril 2013].
  3. ↑ Francisco 2009, p. 7
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Guerrero Acosta, Pacheco Fernández & Laguardia 2012, p. 12
  5. ↑ «Marina, playa de Cadaques».
  6. ↑ «Gran Via de Barcelona 1995».
  7. ↑ Guerrero Acosta, Pacheco Fernández & Laguardia 2012, p. 12]
  8. ↑ «Monografico de Ferrer-Dalmau por V.Coromina 1998».
  9. ↑ «Artistes de Catalunya 2001,Artistas y Pintores de España, Trilogia de J.M Cadena».
  10. ↑ «colaboración con la asociación Retogenes».
  11. ↑ «la caballeria en la Guardia Civil». Arxivat de l'original el 2014-01-15. [Consulta: 5 abril 2013].
  12. ↑ «Ferrer-Dalmau con el Ministerio de Defensa».[Enllaç no actiu]
  13. ↑ «Cartel del dia de las Fuerzas Armadas 2012».
  14. ↑ «Conferencia “La creación de una obra pictorica militar •I Curso Especial de Uniformología I.H.C.M».
  15. ↑ «Libros monográficos de pintura militar».
  16. ↑ FD Magazine
  17. ↑ «Exposicion Museo del Ejercito Noticia Ministerio Defensa».
  18. ↑ «Homenaje a Ferrer-Dalmau en el Museo del Ejercito».
  19. ↑ «Exposición Palacio de Capitanía de Zaragoza». Arxivat de l'original el 2014-12-16. [Consulta: 5 abril 2013].
  20. ↑ «Expòsicion en Zaragoza Ministerio de Defensa».
  21. ↑ «Esposición Capitania ZaragozaHeraldo de Aragon».
  22. ↑ «Heraldo de Aragón exposición».
  23. ↑ «Exposicion Valladolid, Palacio Real».
  24. ↑ «Norte de castilla Exposicion Palacio Real».
  25. ↑ «Exposición en el Palacio de la Audiencia de Sória».
  26. ↑ «Exposición en el Museo Provincial de Pontevedra».
  27. ↑ «Exposición Capitanía General de Canarias».
  28. ↑ «Expo.Renerife Diario de Avisos».
  29. ↑ Palacio de Capitanía de Barcelona, el Ministeri de Defensa.
  30. ↑ «Cartel Exposicion,Ferrer-Dalmau y la Estela de Cusachs».
  31. ↑ «Exposición, catálogo Ministerio de Defensa». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 5 abril 2013].
  32. ↑ «Exposicion en Barcelona, RTVE Digital».
  33. ↑ «La gaceta, Exposición Barcelona». Arxivat de l'original el 2014-01-18. [Consulta: 5 abril 2013].
  34. ↑ «Exposicion Capitanía General de Madrid».
  35. ↑ «Ferrer-Dalmau y el Legado de Cusachs». Arxivat de l'original el 2014-01-18. [Consulta: 5 abril 2013].
  36. ↑ «Exposición Palacio de Capitanía de Madrid,Televisión».
  37. ↑ Historical Outline.S.L
  38. ↑ «Portada de "Sereno en el peligro" Lorenzo Silva».[Enllaç no actiu]
  39. ↑ «Museo de la AGM».
  40. ↑ «Museo de la Academia de Caballería». Arxivat de l'original el 2014-01-18. [Consulta: 6 febrer 2021].
  41. ↑ «Presentación del cuadro en la Academia de Ingenieros».
  42. ↑ «Ferrer-Dalmau con SM el Rey,en la presentación del cuadro,».
  43. ↑ 43,0 43,1 «Proyecto Afganistán».
  44. ↑ «Portada revista Epoca».
  45. ↑ «Afganistan,Ferrer-Dalmau y J.M Carrascal ABC».
  46. ↑ «ABC Esteban Villarejo».
  47. ↑ «Cadena SER proyecto Afganistán». Arxivat de l'original el 2014-01-18. [Consulta: 5 abril 2013].
  48. ↑ «Noticia de la Donación del cuadro Afganistán».[Enllaç no actiu]
  49. ↑ «Fotografia del Ministre de lk'Interior espanyol Jorge Fernandez Diaz fa entrega de la condecoració.».
  50. ↑ «Reconocimiento de la Inspección General del Ejercito» (en castellà). Arxivat de l'original el 2014-10-06. [Consulta: 5 abril 2013].
  51. ↑ «Titulo de la Brigada Acorazada». Arxivat de l'original el 2014-01-08. [Consulta: 5 abril 2013].
  52. ↑ «Titulo de Cazador del Regimiento Alcantara». Arxivat de l'original el 2014-01-08. [Consulta: 6 febrer 2021].
  53. ↑ «J.M. Carrascal y Ferrer-Dalmau».
  54. ↑ «Francisco Marhuenda,Director de la Razón y Ferrer-Dalmau».
  55. ↑ «Ministro del Interior y Ferrer-Dalmau».
  56. ↑ «Albert Boadella Y Ferrer-Dalmau».
  57. ↑ «Alfonso Ussia y Ferrer-Dalmau».
  58. ↑ «Perez-Reverte y el cuadro de Ferrer-Dalmau Rocroi».
  59. ↑ Josep Maria Cadena. «Trilogia Figures, Interiors i paisatgistes». Vicens Coromina, 1999.
  60. ↑ «Augusto Ferrer-Dalmau nombrado Académico de la Real Academia de Bellas Artes».
  61. ↑ «Ferrer-Dalmau cuelga su obra en el Museo de Arte Moderno de Tiflis (Georgia)». EFE.
  62. ↑ «Boletín Oficial de la Guardia Civil, núm. 42, martes 2 de octubre de 2012, sección II, pág. 9843. D. Augusto Ferrer Dalmau Nieto». .
  63. ↑ «Archivo JPG. El Ministro del Interior condecorando a Ferrer-Dalmau con la Cruz de Plata al M.G.C». Wikimedia Commons.
  64. ↑ «cruz al merito naval».
  65. ↑ «Margallo inaugura una muestra que pone en valor el trabajo del Ejército». El Día de Valladolid.
  66. ↑ «La Academia de la Diplomacia con su académico Ferrer-Dalmau en el acto presidido por el Rey». Web de la Academia de la Diplomacia.
  67. ↑ «International Society of War Artist».
  68. ↑ [25-11-2015] Military History Magazine. International Society of War Artist: Art on the Front Line. Military History Magazine. 
  69. ↑ «Labor de productor Cornejo y pintor Ferrer-Dalmau, reconocida por el Ejército». Arxivat de l'original el 2014-10-06. [Consulta: 5 abril 2013].
  70. ↑ «Alabardero de honor de la Guardia Real».
  71. ↑ «Hermnadades y asociaciones de caballeros. Imperial Orden Hispánica de Carlos V». docelinajes.com. Arxivat de l'original el 2020-07-15. [Consulta: 2 octubre 2016].
  72. ↑ «La Sociedad Heráldica Española». docelinajes.com. Arxivat de l'original el 2016-10-03. [Consulta: 2 octubre 2016].
  73. ↑ «premios Fernández Campo».
  74. ↑ «El pintor de batallas Ferrer-Dalmau, premio nacional «Cultura viva»».
  75. ↑ «Trofeo Mariblanca».
  76. ↑ «[http://www.lavanguardia.com/vida/20160418/401203570861/tejerina-fundacion-ibarra-augusto-ferrer-y-nacho- gallego-entre-racimos-2015.html Premio Racimo]».[Enllaç no actiu]
  77. ↑ «Animosus Dux».
  78. ↑ «Nuevo reconocimiento para Augusto Ferrer-Dalmau». Arxivat de l'original el 2017-11-02. [Consulta: 2 octubre 2016].
  79. ↑ «ASOCIACIÓN CÍRCULO DE AMIGOS DE LAS FUERZAS ARMADAS».
  80. ↑ «El pintor Ferrer-Dalmau "Soldado Acorazado de Honor"». Arxivat de l'original el 2014-01-08. [Consulta: 5 abril 2013].
  81. ↑ «Honorifico reg montaña».
  82. ↑ «El teniente general Muro Benayas, nombrado ‘Cazador de Alcántara' honorífico. En un acto en el que también recibieron el distintivo Augusto Ferrer-Dalmau Nieto y Lucas Molina Franco». InfoMelilla.com, 11-12-2012 [Consulta: 8 abril 2013]. Arxivat 2014-01-08 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-01-08. [Consulta: 5 abril 2013].
  83. ↑ «Nacen los premios Ferrer-Dalmau a la concordia y el entendimiento».
  84. ↑ «El pintor Augusto Ferrer-Dalmau junto a personalidades Militares y civiles fue condecorado con la medalla del 350 Aniversario».

Bibliografia

[modifica]
  • Ferrer-Dalmau. Paisajes 1989. Editor Vicente Coromina. Deposito Legal: B-9913-99.
  • Ferrer-Dalmau. Arte, Historia y Miniatura, por J. M. Guerrero, Luis Esteban Laguardia y Agustín Pacheco. Editado en 2012 por Historical Outline y Galland Books. ISBN 978-84-15043-60-7.
  • Ferrer-Dalmau. Estampas de la caballería española, por Luis Miguel Francisco. Editado por Galland Books. ISBN 978-84-936804-9-7.
  • Ferrer-Dalmau. Tiempos en armas, por Luis Miguel Francisco y Lluc Sala. Editado por Historical Outline y Galland Books. D. L. As-805-2010. ISBN 978-84-937501-5-2.
  • Ferrer-Dalmau. Guardias civiles de caballería, por Eduardo Martínez Viqueira, Edita, Historical Outline y Galland Books.
  • Ferrer-Dalmau. Con África en el corazón, por Rafael Permuy. Edita Historical Outline y Galland Books. Depósito legal As-5385-2010.
  • Ferrer-Dalmau. Rocroi, el último tercio, por Agustín Pacheco. Editado por Historical outline y Galland Books. D. L. VA-770-2011. ISBN 978-84-15043-38-6.
  • Ferrer-Dalmau y el legado de Cusachs, por J. M. Guerrero, Germán Segura, Agustín Pacheco y Enrique Sanz Monge. Edita Galland Books D. L. As-2738-2011. ISBN 978-84-15043-23-2.
  • Ferrer-Dalmau y la estela de Cusachs, por J. M. Guerrero, Germán Segura, Agustín Pacheco. Editado por Galland Books, 2011. ISBN 978-84-15043-37-9.
  • Ferrer-Dalmau. Historia y ejército en Zaragoza, por J. M. Guerrero, Germán Segura y Agustín Pacheco. Edita Historical Outline y Galland Books. D. L. VA-867-2012. ISBN 978-84-15043-61-4.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Augusto Ferrer-Dalmau
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Augusto_Ferrer-Dalmau&oldid=33570766»