Bacuri
El bacuri és una de les fruites més populars de la Regió Nord del Brasil i dels estats veïns de la Regió Amazònica, i és abundant en el bioma del Cerrado i en algunes zones de la Mata dos cocais del Maranhão, Piauí i Pará, més específic en l'àrea de Salinas. (Fins i tot és un dels símbols de la ciutat de Teresina).
La fruita fa prop de 10 cm i té una corfa dura i resinosa, amb polpa blanca, d'aroma agradable i sabor intens.[1]
El bacuri és el fruit de Platonia insignis, amb dues espècies conegudes:
- Scheelea phalerata, Arecaceae, també anomenada acuri, aricuri o ouricuru.
- Platonia insignis, Clusiaceae, també anomenada landirana. Aquest fruit es fa servir en l'elaboració de dolços i sorbets; la polpa i el seu làtex té ús medicinal. És un fruit de color verd, del tipus baga, globós.
- Ric en vitamines B1 i B3.
Oli i mantega de bacuri
[modifica]Les aplicacions fitoterapèutiques d'aquest oli són es difonen com un remei eficaç contra picades d'aranyes i cobres, i en el tractament de problemes de la pell i contra el dolor d'oïda, a més de ser considerat un remei contra el reumatisme i l'artritis.[2]
La mantega de bacuri dona un to daurat a la pell; quan s'absorbeix, la pell adquireix un toc vellutat, a més de llevar taques i disminuir cicatrius.[3]
Dades fisicoquímiques de l'oli de bacuri | [4] |
---|---|
Densitat específica | 0,896(40 °C) |
Índex de refracció (40 °C) | 1,4570 |
Índex de sabonificació | 205,1000 |
Índex de iode | 47,0000 |
Composició àcids grassos de l'oli de bacuri | [5] |
---|---|
Àcid palmític | el 44,2% |
Palmitoleic | el 13,2% |
Esteàric | el 2,3% |
Oleic | el 37,8% |
Linoleic | el 2,5% |
Referències
[modifica]- ↑ Bacuri Portal São Francisco.
- ↑ MANTEIGA BACURI – BACURI. http://www.amazonoil.com.br/produtos/manteigas/bacuri.htm Arxivat 2015-03-09 a Wayback Machine.
- ↑ MANTEIGA BACURI – BACURI. http://www.amazonoil.com.br/produtos/manteigas/bacuri.htm Arxivat 2015-03-09 a Wayback Machine.
- ↑ MORAIS, Luiz Roberto Barbosa. Produção de óleo de duas espécies amazônicas por prensagem: bacuri platonia insignis (mart.) e pracachy pentaclethra macroloba (willd). –Belém: Universidade Federal do Pará, 2005.
- ↑ Vanessa Fernandes de Araújo, Andrea Camila Petry, Rosângela Martinez Echeverria, Eric Costa Fernandes e Floriano Pastore Jr. Plantas da Amazônia para Produção Cosmética. Brasília, junho, 2007.
Bibliografia
[modifica]- Lorenzi, H.; Bacher, L.; Lacerda, M. i Sartori, S.: Fruites brasileres i exóticas cultivadas (de consum in natura). Institut Plantarum, 2834.