Bacuri

Bacuri

El bacuri és una de les fruites més populars de la Regió Nord del Brasil i dels estats veïns de la Regió Amazònica, i és abundant en el bioma del Cerrado i en algunes zones de la Mata dos cocais del Maranhão, Piauí i Pará, més específic en l'àrea de Salinas. (Fins i tot és un dels símbols de la ciutat de Teresina).

La fruita fa prop de 10 cm i té una corfa dura i resinosa, amb polpa blanca, d'aroma agradable i sabor intens.[1]

El bacuri és el fruit de Platonia insignis, amb dues espècies conegudes:

  • Scheelea phalerata, Arecaceae, també anomenada acuri, aricuri o ouricuru.
  • Platonia insignis, Clusiaceae, també anomenada landirana. Aquest fruit es fa servir en l'elaboració de dolços i sorbets; la polpa i el seu làtex té ús medicinal. És un fruit de color verd, del tipus baga, globós.
  • Ric en vitamines B1 i B3.

Oli i mantega de bacuri

[modifica]

Les aplicacions fitoterapèutiques d'aquest oli són es difonen com un remei eficaç contra picades d'aranyes i cobres, i en el tractament de problemes de la pell i contra el dolor d'oïda, a més de ser considerat un remei contra el reumatisme i l'artritis.[2]

La mantega de bacuri dona un to daurat a la pell; quan s'absorbeix, la pell adquireix un toc vellutat, a més de llevar taques i disminuir cicatrius.[3]

Mantega de bacuri
Dades fisicoquímiques de l'oli de bacuri [4]
Densitat específica 0,896(40 °C)
Índex de refracció (40 °C) 1,4570
Índex de sabonificació 205,1000
Índex de iode 47,0000
Composició àcids grassos de l'oli de bacuri [5]
Àcid palmític el 44,2%
Palmitoleic el 13,2%
Esteàric el 2,3%
Oleic el 37,8%
Linoleic el 2,5%

Referències

[modifica]
  1. Bacuri Portal São Francisco.
  2. MANTEIGA BACURI – BACURI. http://www.amazonoil.com.br/produtos/manteigas/bacuri.htm Arxivat 2015-03-09 a Wayback Machine.
  3. MANTEIGA BACURI – BACURI. http://www.amazonoil.com.br/produtos/manteigas/bacuri.htm Arxivat 2015-03-09 a Wayback Machine.
  4. MORAIS, Luiz Roberto Barbosa. Produção de óleo de duas espécies amazônicas por prensagem: bacuri platonia insignis (mart.) e pracachy pentaclethra macroloba (willd). –Belém: Universidade Federal do Pará, 2005.
  5. Vanessa Fernandes de Araújo, Andrea Camila Petry, Rosângela Martinez Echeverria, Eric Costa Fernandes e Floriano Pastore Jr. Plantas da Amazônia para Produção Cosmética. Brasília, junho, 2007.

Bibliografia

[modifica]
  • Lorenzi, H.; Bacher, L.; Lacerda, M. i Sartori, S.: Fruites brasileres i exóticas cultivadas (de consum in natura). Institut Plantarum, 2834.