Barcelona Teatre Musical

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Barcelona Teatre Musical
Imatge
Façana del Barcelona Teatre Musical
Dades
TipusEstadi i edifici Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Soteras
Construcció1955 Modifica el valor a Wikidata
Obertura1955
Úsestadi, sala de concerts i teatre Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura moderna Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona i Montjuïc (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciómuntanya de Montjuïc
Map
 41° 22′ 18″ N, 2° 09′ 19″ E / 41.371633°N,2.155219°E / 41.371633; 2.155219
Bé amb elements d'interès
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona1767 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Capacitat màxima1.850 espectadors
OcupantFC Barcelona Bàsquet
Futbol Club Barcelona
RCD Espanyol Bàsquet Modifica el valor a Wikidata

Barcelona Teatre Musical, conegut també per l'acrònim BTM,[1] és un teatre de Barcelona situat a la muntanya de Montjuïc[2] i que forma part, en un sentit ampli del terme, de la denominada Ciutat del Teatre juntament amb el Teatre del Mercat de les Flors, el Teatre Lliure, l'Institut del Teatre i el Teatre Grec.

Està situat a l'antic emplaçament del Palau Municipal d'Esports de Barcelona, el qual l'any 2000 abandonà les seves funcions esportives per convertir-se en un recinte musical.[2]

Història

[modifica]

Palau Municipal d'Esports

[modifica]

El Palau Municipal d'Esports de Barcelona fou construït l'any 1955 per Josep Soteras per albergar diverses competicions dels Jocs del Mediterrani que es realitzaren a la ciutat de Barcelona,[2] concebut amb una capacitat original de 10.000 localitats.[3]

Aquest fou l'únic pavelló de les seves característiques que va tenir la ciutat comtal fins al 1971, moment en el qual el FC Barcelona ignaugurà el Palau Blaugrana. Amb l'obertura d'aquest nou recinte la ciutat de Barcelona, però, seguia comptant amb el Palau dels Esports com a únic palau esportiu de titularitat pública, per la qual cosa es convertí en la seu dels principals esdeveniments no solament esportius, sinó també socials, culturals i musicals a Barcelona.

A la dècada de 1980 es convertí en seu permanent de la secció de bàsquet del RCD Espanyol. L'any 1986 fou remodelat per l'arquitecte Francesc Labastida per a la realització dels partits del Grup E del Campionat mundial de bàsquet d'aquell mateix any.

A principis de la dècada del 1990 la seva activitat va començar a disminuir, primer per la desaparició de la secció de bàsquet del RCD Espanyol i posteriorment per la inauguració del Palau Sant Jordi, el qual va esdevenir la seu principal dels esdeveniments esportius i musicals de la ciutat. Durant la realització, però, dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 fou la seu de la competició de Gimnàstica rítmica i de la fase preliminar de la competició de voleibol.[3]

Barcelona Teatre Musical

[modifica]

A mitjans de la dècada de 1990 deixà d'acollir esdeveniments esportius per centrar-se en els musicals i teatrals. Finalment, l'any 2000, fou sotmès a una completa remodelació per tal d'adequar-lo a les noves necessitats destinades al recinte:[2] l'organització d'espectacles teatrals i musicals. Té una capacitat de 3.500 localitats.[1] Amb l'adopció del nom Barcelona Teatre Musical. La millora en acústica i la reducció de la capacitat, que permeté una major comoditat dels espectadors, l'han convertit en un dels recintes de la ciutat de Barcelona on es realitzen més representacions teatrals així com esdeveniments musicals.

Esdeveniments celebrats

[modifica]

Esportius

[modifica]

Musicals

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «BTM». TimeOut, 22-01-2013. [Consulta: 17 desembre 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Tierz Grafià, Carme. «Barcelona Teatre Musical». Enciclopèdia de les Arts Escèniques. Institut del Teatre, 2000. [Consulta: 17 desembre 2022].
  3. 3,0 3,1 «Palau Municipal d'Esports». Pobles de Catalunya. [Consulta: 17 desembre 2022].
  4. «Llach: aquell «Gener de 76»». [Consulta: 19 desembre 2021].
  5. «Macroconcerts. 1999». www.bcn.cat. [Consulta: 24 agost 2016].