Barosaure

Infotaula d'ésser viuBarosaure
Barosaurus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Principal font d'alimentacióherbívor Modifica el valor a Wikidata
Longitud24 m Modifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreSaurischia
FamíliaDiplodocidae
GènereBarosaurus Modifica el valor a Wikidata
Marsh, 1890
Espècies
  • B. lentus Marsh, 1890 (tipus)

El barosaure (Barosaurus, 'llangardaix pesant' en grec antic, en referència al pes dels ossos del seu coll) fou un dinosaure sauròpode herbívor de coll i cua llargs de dimensions enormes, relacionats amb la forma més coneguda Diplodocus. S'han trobat restes a la Formació de Morrison del període Juràssic superior d'Utah i Dakota del Sud. Està present a les zones estratigràfiques 2-5.[1]

Aquest dinosaure esta relacionat amb altres espècies com l'apatosaure, el camarasaure, el braquiosaure i l'haplocantosaure, així com el teròpode al·losaure i el blindat estegosaure.

Descripció

[modifica]

El barosaure era un animal enorme, amb alguns adults que mesuraven uns 25–27 m de llargada i un pes d'unes 12–20 tones [2][3]Hi ha alguns indicis d'individus encara més grans, com l'enorme vèrtebra cervical de l'exemplar BYU 9024, que fa 1,37 m de llarg. Suposant que pertany a Barosaurue, aquest era un animal que feia 48 m de llarg i unes 66 tones de pes, el que el convertia en un dels dinosaures coneguts més grans, amb una longitud de coll d'almenys 15 m, segons Mike Taylor.[4] El 2020, Molina-Perez i Larramendi van estimar que era una mica més petita amb 45 m. i 60 tones.[5] El Barosaure tenia una proporció diferent que el seu parent proper Diplodocus, amb un coll més llarg i una cua més curta, però tenia aproximadament la mateixa longitud en general. Era més llarg que l'apatosaure, però el seu esquelet era menys robust.[6]

La majoria de les característiques esquelètiques distintives del Barosaure es trobaven a les vèrtebres, encara que mai s'ha trobat una columna vertebral completa. Diplodocus i Apatosaure tenien 15 vèrtebres cervicals (coll) i 10 dorsals (tronc), mentre que Barosaurus tenia només 9 dorsals. Una dorsal pot haver-se convertit en una vèrtebra cervical, per a un total de 16 vèrtebres al coll. Els cervicals de Barosaurue eren similars als de Diplodocus, però alguns eren fins a un 50% més llargs. Les espines neuronals que sobresurten de la part superior de les vèrtebres no eren ni tan altes ni tan complexes en Barosaure com en Diplodocus. En contrast amb les vèrtebres del coll, Barosaurue tenia vèrtebres caudals (cua) més curtes que Diplodocus, donant lloc a una cua més curta. La cua probablement va acabar en una llarga esclatada, com l'Apatosaure, el Diplodocus i altres diplodòcids, alguns dels quals tenien fins a 80 vèrtebres de la cua.[6]

Els ossos de les extremitats de Barosaure eren pràcticament indistingibles dels de Diplodocus.[6] Tots dos eren quadrúpedes, amb extremitats columnars adaptades per suportar l'enorme gruix dels animals. El barosaure tenia extremitats anteriors proporcionalment més llargues que altres diplodòcids, tot i que encara eren més curts que la majoria dels altres grups de sauròpodes.[6] Hi havia un sol os carpià al canell, i els metacarpians eren més prims que els de Diplodocus.[7] Els peus de barosaure no s'han descobert mai, però com altres sauròpodes, hauria estat digitígrad, amb els quatre peus cadascun portant cinc dits petits. Una arpa gran adornava el dígit interior del manus (avantpeu), mentre que unes urpes més petites inclinaven els tres dígits interiors del pes (poeta posterior).[8]

Referències

[modifica]
  1. Foster, John. Jurassic West, Second Edition: The Dinosaurs of the Morrison Formation and Their World (en anglès). Indiana University Press, 2020-10-20, p. 327-329. ISBN 978-0-253-05160-8. 
  2. Henderson, Donald M. «Sauropod Necks: Are They Really for Heat Loss?» (en anglès). PLOS ONE, 8, 10, 10-2013, pàg. e77108. DOI: 10.1371/journal.pone.0077108. ISSN: 1932-6203. PMC: PMC3812985. PMID: 24204747.
  3. Seebacher, Frank «[0051:ANMTCA2.0.CO;2 A new method to calculate allometric length-mass relationships of dinosaurs]». Journal of Vertebrate Paleontology, 21, 1, 26-03-2001, pàg. 51–60. DOI: 10.1671/0272-4634(2001)021[0051:ANMTCA]2.0.CO;2. ISSN: 0272-4634.
  4. Taylor, Michael P.; Wedel, Mathew J. «The past, present and future of Jensen's “Big Three” sauropods» (en anglès). PeerJ Preprints, 19-09-2019.
  5. Molina-Pérez, Rubén; Larramendi, Asier. Dinosaur Facts and Figures: The Sauropods and Other Sauropodomorphs (en anglès). Princeton University Press, 2020-09-29, p. 36. ISBN 978-0-691-19069-3. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 McIntosh, John S. «The genus Barosaurus Marsh (Sauropoda, Diplodocidae)». A: Tidwell, Virginia; Carpenter, Ken (eds). Thunder-Lizards: The Sauropodomorph Dinosaurs (en anglès). Indiana University Press, 2005-08-10, p. 38-77. ISBN 978-0-253-34542-4. 
  7. Foster, John R. «Sauropod dinosaurs of the Morrison Formation (Upper Jurassic), Black Hills, South Dakota and Wyoming». Rocky Mountain Geology, 1996, pàg. 1-25..
  8. Upchurch, Paul; Barrett, Paul M. «Sauropoda». A: David B. Weishampel, Peter Dodson, Halszka Osmólska (eds). The Dinosauria (en anglès). University of California Press, 2004-11-06, p. 259–322.. ISBN 978-0-520-24209-8.