Barton Fink

Barton Fink

Fitxa
Direcció	Joel Coen i Ethan Coen
Protagonistes	John Turturro John Goodman Michael Lerner Judy Davis John Mahoney Tony Shalhoub Jon Polito Steve Buscemi David Warrilow Meagen Fay Richard Portnow Max Grodénchik Jana Marie Hupp Barry Sonnenfeld
Producció	Joel Coen, Ethan Coen i Joel Coen i Ethan Coen
Dissenyador de producció	Nancy Haigh
Guió	Joel Coen i Ethan Coen
Música	Carter Burwell
Fotografia	Roger Deakins
Muntatge	Joel Coen i Ethan Coen
Vestuari	Richard Hornung
Productora	Working Title Films
Distribuïdor	20th Century Studios i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica i Regne Unit
Estrena	1991
Durada	116 min
Idioma original	anglès
Rodatge	Long Beach i Malibu
Color	en color
Descripció
Gènere	neo-noir, comèdia dramàtica, comèdia negra i drama
Lloc de la narració	Los Angeles
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor actor secundari (1992) Oscar al millor vestuari (1992) Oscar a la millor direcció artística (1992)
Premis	Palma d'Or (1991)

Barton Fink és una pel·lícula estatunidenca dirigida pels germans Coen, estrenada el 1991. És la seva quarta pel·lícula, i ha estat doblada al català.^[1]

Als anys 40, Barton Fink és un escriptor d'obres de teatre turmentat, recentment lloat per la crítica a Nova York. El seu agent el porta a provar sort a Hollywood com a guionista mitjançant un contracte amb un estudi. Les proves s'acumulen: hotel sòrdid, manca d'inspiració, un cap exuberant, un heroi alcohòlic, un voluminós veí...^[2]

• John Turturro: Barton Fink
• John Goodman: Charlie Meadows
• Judy Davis: Audrey Taylor
• Michael Lerner: Jack Lipnick
• John Mahoney: W.P. Mayhew
• Tony Shalhoub: Ben Geisler
• Jon Polito: Lou Breeze
• Steve Buscemi: Chet
• David Warrilow: Garland Stanford
• Richard Portnow: Detectiu Mastrionotti
• Christopher Murney: Detectiu Deutsch
• I.M. Hobson: Derek
• Meagen Fay: Poppy Carnahan
• Lance Davis: Richard St. Claire
• Harry Bugin: Pete
• Frances McDormand: actriu de teatre (veu, no surt als crèdits)
• Barry Sonnenfeld: crida en Barton Fink (veu, no surt als crèdits)

D'entre tots els guardons a què optava, destaquen els següents:^[3]

• Festival Internacional de Cinema de Canes de 1991:
  • Palma d'Or per Joel Coen
  • millor direcció per Joel Coen
  • millor actor per John Turturro

• Oscar de 1992:
  • millor actor secundari per Michael Lerner,
  • millor direcció artística per Dennis Gassner i Nancy Haigh
  • millor vestuari per Richard Hornung.

• Globus d'Or al millor actor secundari per John Goodman.

• Barton Fink està inspirat en la vida del director i escriptor nord-americà Clifford Odets, que va conèixer la glòria en els anys 1940 i 50. Havia nascut el 1906 a Filadèlfia i des de la seva adolescència és en el teatre. Als 29 anys, va signar la seva primera obra, Waiting for Lefty , que molts consideren la seva obra mestra. A continuació, va a Hollywood, on escriu el guió per la pel·lícula Sweet Smell of Success (1957) amb Burt Lancaster i Tony Curtis. Clifford Odets va morir de càncer el 1963.
• A Miller Crossing, la pel·lícula anterior dels germans Coen, el personatge interpretat per John Turturro coneix un home en un edifici anomenat The Barton arms.
• Barton Fink és la pel·lícula dels germans Coen en la qual no intervé el seu director de fotografia habitual: Barry Sonnenfeld. Es troba però en la primera aparició en una pel·lícula petita mirada a l'escenari de restaurants. Els germans Coen inicien aquí una col·laboració que funcionarà sempre amb Roger Deakins.
• Gilles Jacob, responsable del Festival Internacional de Cinema de Canes, va decidir després dels tres trofeus adjudicats a la pel·lícula pel jurat presidit pel Roman Polanski, a prendre mesures per evitar que la mateixa pel·lícula pugui ser recompensada en massa categories.

• Pàgina oficial de la pel·lícula Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine. (anglès)
• Anàlisi de la pel·lícula a ImaginaciónAtrapada (castellà)