Betta splendens
  ♂ | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Vulnerable | |
| UICN | 180889 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Anabantiformes |
| Família | Osphronemidae |
| Gènere | Betta |
| Espècie | Betta splendens Regan, 1910 |
.svg){kind=icon}
El batallaire[1] (Betta splendens) és una espècie de peix d'aigua dolça de la família Osphronemidae[2] nadiu de les conques dels rius Chao Phraya[3] i Mekong,[4] incloent-hi Tailàndia,[5] Laos,[6] el Vietnam[7] i Cambodja. Ha estat introduït al Brasil,[8] Colòmbia, la República Dominicana, Indonèsia,[9] Malàisia[10] i Singapur[11]
Morfologia
[modifica]Els mascles fan al voltant de 6,5-7,5 cm de llargària total i les femelles són més petites. La seva forma corporal és aerodinàmica, la qual cosa li permet lliscar suaument i sense esforç a través de l'aigua. Està cobert d'escates, les quals creixen des de la pell i se superposen les unes a les altres d'una manera semblant a les teules del sostre d'una casa. Aquestes escates són primes i transparents i l'ajuden a protegir el cos de lesions i optimitzar la natació. Presenta una capa de mucositat a les escates per protegir-li de paràsits i infeccions, i, a més, proporcionar-li una suavitat extra i contrarestar la resistència de l'aigua. Tenen una aleta caudal, una de dorsal, dues de pelvianes, una d'anal i dues de pectorals. Els exemplars salvatges tenen les aletes molt més curtes. Tenen un òrgan anomenat "laberint" amb el qual poden respirar aire a la superfície de l'aigua. En estat salvatge, utilitza la seva coloració per protegir-se dels depredadors i atreure les seues parelles. Tot i així, els exemplars silvestres no tenen els colors vermell brillant, verd llima o blau dels seus homòlegs domesticats i criats selectivament. Té una longevitat de dos anys.[12][13]
Ecologia
[modifica]És un peix d'aigua dolça (aigües estancades de les planes d'inundació, canals, arrossars[14] i rius de mitjans a grans),[15] bentopelàgic i de clima tropical (24 °C-30 °C; 22°N-8°N, 99°E-107°E).[12] Durant l'estació seca, és capaç de sobreviure enterrat en cavitats humides del fons (amb només fang o llot) fins que l'aigua retorna al seu hàbitat durant l'estació humida.[16]
Es nodreix principalment d'insectes caiguts a l'aigua i, també, de zooplàncton i de larves de mosquits i d'altres insectes. A causa del seu ràpid metabolisme, li cal menjar sovint i en petites quantitats d'altres matèries (com ara, algues) per a mantenir-lo fins al seu proper àpat.[12]
L'aparellament s'inicia amb el mascle construint un niu de bombolles. Per a bastir-lo, el mascle neda vers la superfície, pren una glopada d'aire i escup un moc recobert de bombolles d'aire. A continuació, pren ràpidament una nova bombolla d'aire i l'allibera a prop de la primera. Aquest procés continua durant hores, amb pauses ocasionals per a menjar o festejar la femella. Després d'un temps, el niu comença a prendre una forma definida, tot i que la forma i la mida varia entre nius fets per diferents mascles. Una vegada que el niu és acabat, comença un festeig molt intens entre el mascle i la femella: el mascle encalça agressivament la femella per tractar de portar-la al niu i pot ser molt violent si la femella no ho fa de forma voluntària (moltes vegades, les aletes de la femella poden acabar esquinçades i, fins i tot, amb algunes escates arrencades). Després de la fresa, el mascle protegeix el niu i té cura dels ous fins que neixen els alevins al cap de 24 o 48 hores més tard (depenent de la temperatura de l'aigua). El seu zel paternal arriba fins a l'extrem que és capaç d'atacar la femella si aquesta comparteix un mateix espai tancat amb ell (com ara, un aquari). Així mateix, cal separar el mascle dels alevins una vegada que s'han desclòs dels ous, ja que podria menjar-se'ls. Les cries no comencen a mostrar els colors i la forma de les aletes definitius fins que tenen, si fa no fa, tres mesos d'edat i arriben a la maduresa sexual al voltant de cinc mesos.[12]
Una de les característiques més conegudes d'aquesta espècie és el seu instint per la lluita: els mascles, amb més freqüència que les femelles, lluiten els uns contra els altres per defensar els seus territoris. A Àsia, aquesta animositat contra els exemplars de la seva mateixa espècie és aprofitada per a escenificar lluites en les quals s'aposten quantitats considerables de diners (als Estats Units estan prohibides). Els exemplars salvatges rarament es barallen entre si durant més de quinze minuts, mentre que les varietats criades en captivitat i que ho fan durant un temps inferior a una hora són considerades de baix rendiment.[17]
La seva amenaça principal és la degradació del seu hàbitat a causa de l'agricultura intensiva i la contaminació, sobretot a Tailàndia.[18] A més, l'aparellament d'exemplars escapats de granges amb exemplars silvestres i amb altres espècies del mateix gènere (com ara, Betta smaragdina i Betta imbellis) suposa un empobriment genètic.[3]
En l'aquari
[modifica]Les diferents varietats d'aquesta espècie són molt populars en aquariofília, tot i que la tinença de més d'un mascle en aquaris molt petits provoca problemes, ja que tendeixen a lluitar entre ells. Tot i així, el millor és encabir diverses femelles per un sol mascle en un aquari que faci com a mínim 60 cm de llargada.[19]
Galeria
[modifica]-
Mascle -
Batallaire en una exposició a Tailàndia -
Alevins d'11 dies d'edat en un niu de bombolles -
Femella -
Aleví de quinze dies d'edat -
Exemplar amb un niu de bombolles -
Un betta splendens crowntail -
Batallaire en un aquari
_female_orange.JPG)
Referències
[modifica]- ↑ «Betta splendens». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 Vidthayanon, C. (2011). "Betta splendens." 2011 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2011. [Consulta: 3 Abril 2023]
- ↑ Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ Vidthayanon, 2004. Handbook of freshwater fishes of Thailand. Sarakadee, Bangkok.
- ↑ Taki, Y., 1974. Fishes of the Lao Mekong Basin. United States Agency for International Development Mission to Laos Agriculture Division. 232 p.
- ↑ Khoa, T.T. i T.T.T. Huong, 1993. Dinh Loai Cá Nuóc Ngot Vùng Dông Bang Sông Cuu Long. Khoa Thuy San Truong Dai Hoc Can Tho, p 3-8.
- ↑ Santos, E., 1981. Peixes da Água doce (Vida e costumes dos peixes do Brasil). Belo Horizonte, el Brasil, Editora Itatiaia Limitada. 267
- ↑ Tan, H.H. i P.K.L. Ng, 2005. The labyrinth fishes (Teleostei: Anabantoidei, Channoidei) of Sumatra, Indonesia. Raffles Bull. Zool. Supplement (13):115-138.
- ↑ Mohsin, A.K.M. i M.A. Ambak, 1983. Freshwater fishes of Peninsular Malaysia. Penerbit Universiti Pertanian Malaysia, Malàisia. 284 p.
- ↑ GBIF (anglès)
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 FishBase (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Rainboth, W.J., 1996. Fishes of the Cambodian Mekong. FAO Species Identification Field Guide for Fishery Purposes. FAO, Roma, 265 p.
- ↑ Taki, Y., 1978. An analytical study of the fish fauna of the Mekong basin as a biological production system in nature. Research Institute of Evolutionary Biology Special Publications núm. 1, 77 p. Tòquio
- ↑ Vierke, J., 1988. Bettas, Gouramis, and Other Anabantoids. Nova Jersey: T.F.H. Publication, Inc.
- ↑ Rodgers, N., 1990. The Marshall Cavendish Wildlife Encyclopedia. Nova York: Marshall Cavendish Corp.
- ↑ Vidthayanon, C., 2005. Thailand Red Data: Fishes. Office of Natural Resources and Environmental Policy and Planning, Bangkok.
- ↑ Riehl, R. i H.A. Baensch, 1991. Aquarien Atlas. Band. 1. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 992 p.
