Battir
| بتير | ||||
| ||||
| Tipus | vila  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Betar (en)  | |||
| Localització | ||||
| ||||
| Municipi | ||||
| Graella palestina | 163/126 | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 7,4 km² | |||
| Altitud | 720 m | |||
| Dades històriques | ||||
Esdeveniment clau | ||||
| Organització política | ||||
| Governació | Betlem | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
Battir (àrab: بتير, Battīr) és un municipi palestí en la governació de Betlem al centre de Cisjordània, situat 6,4 kilòmetres a l'oest de Betlem. Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS),[1] tenia 4.993 habitants en 2016. Es troba a uns 760 m sobre el nivell del mar.[2]
L'antiga Betar, de la que en pren el nom Battir, era un poble i fortalesa jueva del segle ii, el lloc de la batalla final de la revolta de Bar Kokhba. Va ser habitada durant els períodes islàmic i romà d'Orient, i en els censos del Mandat otomà i britànic la seva població es va registrar com a musulmana principalment. Battir està situada en el recorregut del ferrocarril de Jaffa-Jerusalem, que va servir com la línia d'armistici entre Israel i Jordània des de 1949 fins a la Guerra dels Sis Dies, quan va ser capturada per Israel. En temps anteriors, la ciutat estava al llarg del recorregut de Jerusalem a Bayt Jibrin. El 2007 estava sota el control de l'Autoritat Nacional Palestina.
Demografia
[modifica]
Segons el cens de Palestina de 1931 Battir tenia 172 cases i una població de 758 habitants; 755 musulmans, dos cristians i un jueu.[3] Fou incrementada a 1.050 musulmans en 1945.[4][5] La població en el cens de 1967 era de 1.445 habitants.[6] En 2007, Battir tenia 3.967 habitants,[7] i en 2012 la població s'estimava en 4.500.[8]
Arqueologia
[modifica]
Un antic bany romà alimentat per una font es troba al mig del poble.[9] L'arqueòleg D. Ussishkin data data el poble de l'edat del ferro i afirma que en el moment de la Revolta hi havia un poble d'entre una i dues mil persones escollit per Bar Kochba per la seva font, posició defensable del turó i proximitat al principal carretera Jerusalem-Gaza.[10] També es va descobrir una inscripció romana prop d'una de les fonts naturals de la ciutat en què es van inscriure els noms de la Legió V Macedònica i la Legió XI Clàudia, legions que presumiblement van participar en el setge de la ciutat durant el regnat d'Hadrià.[11]
No hi ha cap evidència d'habitatge en el període immediatament posterior a la Revolta.[10] Es va trobar un mosaic de finals de l'època romana d'Orient o començament de l'era otomana a Battir.[12]
Història
[modifica]Antiguitat
[modifica]Battir ha estat identificada com el lloc de l'antiga Betar (també anomenat Beiter). El poble palestí modern està construït al voltant de l'antic lloc Khirbet el-Yahud (en àrab "ruïna dels jueus") i "s'identifica per unanimitat amb Betar, l'últim bastió de la Segona Revolta contra els romans, on el seu líder, Bar Kokhebà, hi va trobar la seva mort el 135."[13][10][14] "Una moderna terrassa agrícola segueix la línia de l'antiga muralla de fortificació".[10] Hi ha una tradició que el poble també és el lloc de la tomba del savi tanaic Eleazar de Modi'im.[15]
Era Moderna
[modifica]En 1596 Battir apareix als defter otomans com a parat de la nàhiya d'al-Quds al liwà d'al-Quds. Tenia una població de 24 llars musulmanes i dos solters, i pagava taxes sobre blat, collites d'estius, fruiters i cabres o ruscs.[16]
L'explorador francès Victor Guérin va visitar el lloc en la dècada del 1860,[17] mentre que una llista de pobles otomans d'aproximadament 1870 va mostrar que Battir tenia 239 habitants, en un total de 62 cases, tot i que el recompte de població incloïa només homes. També es va assenyalar que tenia «una bella deu que fluïa pel pati de la mesquita.»[18][19]
En 1883 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund descrivia Battir com un poble de mida moderada, a la costa precipitada d'una vall profunda.[20]
En 1896 la població de Bettir s'estimava en unes 750 persones.[21]
Al segle xx, el desenvolupament de Battir va estar vinculat a la seva localització al costat del ferrocarril de Jaffa-Jerusalem, que va proporcionar accés al mercat i als ingressos dels passatgers que van desembarcar per refrescar-se en el camí.[22] Durant la guerra de 1948 la majoria dels habitants del poble havien fugit, però Mustafa Hassan i alguns altres es van quedar. A la nit encenien espelmes a les cases, i al matí treien el bestiar. Quan s'apropaven al poble, els israelians pensaven que Battir encara estava habitat i va abandonar l'atac.[23] La línia de l'armistici fou dibuixada prop del ferrocarril, i Battir acabà a pocs metres a l'est de la frontera entre Jordània i Israel. Almenys el 30% de la terra de Battir es troba al costat israelià de la Línia Verda, però als vilatans se'ls va permetre mantenir-la a canvi d'evitar danys al ferrocarril,[24][9] quedant així com els únics palestins autoritzats oficialment a entrar a Israel i treballar les seves terres abans de la Guerra dels Sis Dies.[25]
Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota l'ocupació israeliana. En 1970 dos coets Katusha foren llançats des de la vila fins a Jerusalem.[26] Des de la signatura de l'Acord d'Oslo II en 1995, ha estat administrat per l'Autoritat Nacional Palestina (ANP). Battir es regeix per un consell de vila que actualment està administrat per nou membres nomenats per l'ANP.[2]
Battir disposa d'un únic sistema de reg que utilitza terrasses artificials i un sistema de desviament manual de l'aigua a través de les portes d'esclusa.[9] La xarxa de l'era romana encara està en funcionament, alimentada per set fonts que han proporcionat aigua fresca durant 2.000 anys.[9][27][28] El sistema de reg passa per una vall escarpada propera a la línia verda on es va establir una secció de l'otomà ferrocarril de Hejaz . Els vuit clans principals de Battir s'apropen cada dia per regar els cultius del poble. Per tant, una dita local diu que diu que a Battir «una setmana dura vuit dies, no set.»[27] Segons l'antropòleg Giovanni Sontana de la UNESCO, «Hi ha pocs, si n'hi ha, llocs en la regió immediata on roman aquest mètode tradicional d'agricultura, no només intacte, sinó com a part funcional del poble.»[9]
Agermanaments
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ «Projecció de població pel Districte de Ramal·lah, ordenat per municipis, 2006- 2016». Arxivat de l'original el 2017-11-21. [Consulta: 30 setembre 2017].
- ↑ 2,0 2,1 «Battir Village Profile». The Applied Research Institute – Jerusalem, 2010. Arxivat de l'original el 17 de març 2014. [Consulta: 11 juny 2013].
- ↑ Mills, 1932, p. 37
- ↑ Department of Statistics, 1945, p. 24
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 56
- ↑ Perlmann, Joel. «The 1967 Census of the West Bank and Gaza Strip: A Digitized Version», novembre 2011 – febrer 2012. [Consulta: 24 juny 2016].
- ↑ 2007 PCBS Census Arxivat 2019-04-09 a Wayback Machine. Palestinian Central Bureau of Statistics. p.116.
- ↑ «Palestine readying to propose Battir for UNESCO protection». Ma'an News Agency, 01-02-2013. Arxivat de l'original el 17 de maig 2013. [Consulta: 11 juny 2013].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 West Bank barrier threatens villagers' way of life. BBC News. 2012-05-09.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 D. Ussishkin, Archaeological Soundings at Betar, Bar-Kochba's Last Stronghold, Tel-Aviv 20, 1993, pp. 66-97.
- ↑ Clermont-Ganneau, 1899, pp. 463-470.
- ↑ Dauphin, 1998, p. 911
- ↑ David Ussishkin, "Soundings in Betar, Bar-Kochba's Last Stronghold"
- ↑ K. Singer, Pottery of the Early Roman Period from Betar, Tel-Aviv 20, 1993, pp. 98-103.
- ↑ אוצר מסעות - יהודה דוד אייזענשטיין Arxivat 2-10-2012 a Wayback Machine.
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 115
- ↑ Guérin, 1869, p. 387 ff
- ↑ Socin, 1879, p. 148
- ↑ Hartmann, 1883, p. 122
- ↑ Conder and Kitchener, 1883, SWP III, pp. 20-21
- ↑ Schick, 1896, p. 125
- ↑ A Window on the West Bank, by Bret Wallach
- ↑ Hans-Christian Rößler. «Palästinenserdorf Battir: Widerstand durch Denkmalschutz» (en alemany). Frankfurter Allgemeine Zeitung, 21-06-2012. [Consulta: 11 juny 2013].
- ↑ Daniella Cheslow «West Bank Barrier Threatens Farms». Pittsburgh Post-Gazette, 14-05-2012 [Consulta: 22 agost 2012].
- ↑ Zafrir Rinat. «For first time, Israeli state agency opposes segment of West Bank separation fence». Haaretz, 13-09-2012. [Consulta: 11 juny 2013].
- ↑ Yosef Zuriel «Four women were saved when Katusha missile "plowed" apartment in Jerusalem». Maariv, 21-12-1970, p. 9 [Consulta: 4 juliol 2012].
- ↑ 27,0 27,1 A Palestinian Village Tries to Protect a Terraced Ancient Wonder of Agriculture. New York Times. 2012-06-25.
- ↑ Threatened village proposed as next UNESCO world heritage site Arxivat 2012-12-12 a Wayback Machine.. Ma'an News Agency.
- ↑ Britain Palestine Twinning Network. Arxivat 27-9-2007 a Wayback Machine.
Bibliografia
[modifica]- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Clermont-Ganneau, C.S.. Archaeological Researches in Palestine 1873-1874, translated from the French by J. McFarlane. 1. Londres: Palestine Exploration Fund, 1899.
- Conder, Claude Reignier; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 3. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1883.
- Dauphin, Claudine. La Palestine byzantine, Peuplement et Populations (en francès). III : Catalogue. Oxford: Archeopress, 1998. ISBN 0-860549-05-4.
- Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Government of Palestine, 1945.
- Guérin, V. Description Géographique, Historique et Archéologique de la Palestine. Judee, Vol 1, pt 2, part 1, 1869.
- Hadawi, S.. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Centre, 1970.
- Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
- Schick, C. «Zur Einwohnerzahl des Bezirks Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 19, 1896, pàg. 120–127.
- Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.
Enllaços externs
[modifica]
