Begoña Román Maestre
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1965 (58/59 anys) Petrer (el Vinalopó Mitjà) |
| Formació | Universitat de Barcelona - filosofia |
| Director de tesi | Artur Juncosa i Carbonell |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia i bioètica |
| Ocupació | professora d'universitat |
| Ocupador | Universitat Ramon Llull (–2007) Universitat de Barcelona |
Begoña Román Maestre (Petrer, 1965) és una filòsofa, professora universitària i investigadora valenciana.
Trajectòria
[modifica]Nascuda a Petrel, el 1993 es va doctorar en filosofia a la Universitat de Barcelona, amb la tesi La Comunidad humana en la filosofía práctica de I. Kant, dirigida per Artur Juncosa Carbonell.[1]
Professora de la Universitat de Barcelona, és membre del grup consolidat d’investigació «Aporia: Filosofia contemporània, Ètica i Política». És presidenta del Comitè d’ètica de Serveis Socials de Catalunya i vocal del Comitè de Bioètica de Catalunya. El seu àmbit d’especialització és l’ètica aplicada a entorns professionals i organizatius, àmbits en els quals imparteix docència universitària i formació en institucions. Ha estat secretària executiva de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull, on també va impartir classes fins al 1997.[2]
Entre les seves últimes publicacions destaquen Ética en los servicios sociales (Herder, 2016) i, juntament amb Francisco Esteban, ¿Quo vadis, Universidad? (UOC, 2016). Ha coordinat Hacia una sociedad responsable: reflexiones desde las éticas aplicadas, (Prohom Edicions, 2006), Por una ética ecológica (Prohom Edicions, 2005) i Por una ética docente (Prohom Edicions, 2003).[2]
Referències
[modifica]- ↑ Román Maestre, Begoña. La Comunidad humana en la filosofía práctica de I. Kant. Universitat de Barcelona, 1993-10-11. ISBN 978-84-693-0555-3.
- ↑ 2,0 2,1 «Begoña Román». [Consulta: 5 desembre 2021].