1402: el rei de Navarra Carles el Noble va concedir als habitants de Bera i Lesaka una sèrie de privilegis en compensació per la defensa de la seva terra davant guipuscoans i labortans.
1606: Lorenzo de Hualde va ser nomenat rector de la parròquia de Bera en 1606 pel senyor d'Alzate i Uturbie. Aquest personatge es va destacar per col·laborar estretament amb l'inquisidor Valle Alvarado i perseguir a molts veïns de Bera amb acusacions de bruixeria, tal com es recull en el procés inquisitorial de Logroño (1610).
1610: introducció del blat de moro des de Baiona, cultiu bàsic en el sistema agrari de tipus atlàntic.
1638: incendi de Bera provocat per les tropes del duc de Saint-Simon i dirigides pel senyor d'Uturbie i d'Alzate.
1693-1795: guerra de la convenció. En una primera fase, fins a juliol de 1794, Vera va ser ocupada per les tropes espanyoles. En la segona, a partir de finals de juliol de 1794, van ser els francesos els qui van ocupar el poble, romanent en ell fins que va acabar la guerra al juny de 1795.
1813-1814: al començament d'agost de 1813 les tropes aliades al comandament del duc de Wellington es van instal·lar a Bortziriak, Urdazubi i Doneztebe seguint a les del mariscal francès Soult i van romandre fins a novembre de 1813 provocant una important crisi de mortalitat.
1830: el 20 d'octubre el general Francisco Espoz y Mina va travessar la frontera per Bera amb la intenció de proclamar la constitució liberal enfront de l'absolutisme.
1838: en el marc de la Primera Guerra Carlina el 4 d'abril els liberals en la seva retirada van incendiar l'església de Bera, que va sofrir importants danys.
1872: Durant la dictadura de Primo de Rivera, un nombrós grup d'anarquistas espanyols exiliats a França va entrar per Bera esperant que amb aquesta acció s'aixecaria el poble espanyol per a enderrocar la dictadura. La intentona fracassà amb escreix doncs les policies espanyola y francesa estavan informades dels plans dels revolucionaris.
Román Dornacu (1878-1959): escriptor i lexicòleg euskèric.
Esment a part mereix tot el clan dels Baroja: Pío Baroja, Ricardo Baroja, Carmen Baroja, Julio Caro Baroja, Pío Caro Baroja…; que si bé no eren naturals d'aquesta localitat, n'estaven íntimament lligats, ja que l'escriptor Pío Baroja va adquirir a Bera el caseriu Itzea que va transformar en la casa familiar. Tots ells van passar importants períodes de la seva vida a Bera i de fet diversos dels Baroja estan enterrats en aquesta localitat.