Bert Trautmann

Bert Trautmann

Nom original	(de) Bernhard Carl Trautmann
Biografia
Naixement	Bernhard Carl Trautmann 22 octubre 1923 Bremen (Alemanya)
Mort	19 juliol 2013 (89 anys) la Llosa (la Plana Baixa)
Causa de mort	insuficiència cardíaca
Formació	Hanomag (1939–)
Alçada	189 cm
Activitat
Camp de treball	Futbol
Ocupació	futbolista, entrenador de futbol
Activitat	1949 -
Membre de	Joventuts Hitlerianes (1937–) Deutsches Jungvolk (en) (1933–1937)
Carrera militar
Branca militar	Luftwaffe
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Nacionalitat esportiva	Alemanya
Esport	futbol
Posició a l'equip	Porter
Clubs professionals Anys Equip PJ (g) 1948-1949 St Helens Town 43 (0) 1949-1964 Manchester City FC 508 (0) 1964 Wellington Town 2 (0) Equips entrenats 1967-1968 Preußen Münster 1968-1969 Opel Rüsselsheim 1972-1974 Birmània 1975 Tanzània 1978-1980 Libèria 1980-1983 Pakistan
Premis
(2005)  Saló de la Fama del futbol anglès (octubre 2004)  Oficial de l'Orde de l'Imperi Britànic (1999)  Premi Georg von Opel (1934)  Deutsches Reichssportabzeichen (en)  Saló de la Fama dels Esports Alemanys
Llista Trajectòria   Equip 1948–1949 St Helens Town AFC 43 (0) 1949–1964 Manchester City FC 508 (0) 1964–1964 Telford United FC 2 (0) 1964–1964 AFC Telford United 2 (0)   Entrenador – Stockport County

Bernhard Carl "Bert" Trautmann EK OBE (22 d'octubre de 1923 - 19 de juliol de 2013^[1]) fou un futbolista alemany de la dècada de 1950.

De jove va ingressar a la Luftwaffe durant la II Guerra Mundial. Serví al front de l'est, guanyà cinc medalles, entre elles la Creu de Ferro. Més tard passà al front de l'oest, on fou capturat pels britànics. Trautmann refusà l'oferiment de repatriació i quan fou alliberat el 1948, s'establí a Lancashire, on començà a jugar a futbol al club local St Helens Town. El 1949, signà pel Manchester City FC, club on passà la major part de la seva carrera.^[2] El fet que el club fitxés un antic paracaigudista de l'exèrcit enemic va provocar protestes i una manifestació de 20.000 persones. Però amb el temps, i les seves actuacions a la porteria va ser acceptat.

El 1956 va guanyar el títol de Futbolista de l'any per als periodistes esportius, i va entrar a la llegenda del futbol per la seva actuació a la final de la Copa. Quan faltaven 17 minuts per al final, Trautmann va quedar lesionat greument en un xoc amb Peter Murphy, el davanter del Birmingham City. Malgrat la lesió, en una època on no es podien fer canvis,^[2] va continuar jugant i fent aturades crucials perquè el seu equip conservés l'avantatge per 3–1. Va recollir la medalla de guanyador amb el coll visiblement tort; al cap de tres dies, una prova de raigs X va revelar que tenia una vèrtebra trencada.^[2]

Trautmann va jugar 545 partits amb el Manchester City fins al 1964. Després de retirar-se com a jugador, va passar a fer d'entrenador, primer amb equips modestos d'Anglaterra i Alemanya, i després com a part d'un programa de desenvolupament de l'Associació Alemanya de Futbol que el va portar a organitzar equips i lligues en diferents països, com Birmània, Tanzània i Pakistan. El 2004, va ser nomenat Oficial de l'Orde de l'Imperi Britànic (OBE) per promoure la concòrdia anglo-alemanya mitjançant el futbol. En retirar-se, va anar a viure a La Llosa, on va morir el 19 de juliol de 2013, als 89 anys.

Malgrat ser un dels porters alemanys més destacats de la seva època mai no va ser convocat amb la selecció alemanya.^[3]

Manchester City

• FA Cup: 1956

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bert Trautmann