Bertha Katscher
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 juny 1860 Trenčín (Eslovàquia) |
| Mort | 16 setembre 1903 (43 anys) Budapest (Hongria) |
| Residència | Hercegovina (1881–) Trenčín (1860–1881) |
| Religió | Judaisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pau, economia i maltractament animal |
| Ocupació | traductora, escriptora de literatura infantil, periodista |
| Nom de ploma | Ludwig Unga |
| Família | |
| Cònjuge | Leopold Katscher |
| Parents | Rózsa Schwimmer, neboda |
| Cronologia | |
| 1881 | matrimoni |
Bertha Katscher, també escrit Berta; pseudònims: Ludwig Ungar, Albert Kellner, Ludwig Kölle, Ludmilla Kölle (Trenčín, Eslovàquia, 12 de juny de 1860 - Budapest, 16 de setembre de 1903), fou una escriptora hongaresa.
Filla d'una família jueva benestant, va ser instruïda per una tia seua, que se la va endur a Hercegovina, on el 1881 es casà amb el seu cosí Leopold Katscher, un conegut advocat, escriptor i activista per la pau.[1] Des d'aquest any visqué a Londres, Berlín, Viena i Baden, fins que el 1897 s'establí a Budapest. Abans d'aquest matrimoni s'havia ocupat principalment en afers de la llar, però a instància del seu marit va iniciar una carrera literària. Els seus primers intents foren contes de fades per a nens, però aviat es va dedicar a defensar la pau universal i diverses reformes econòmiques, i va escriure també contra el maltractament als animals. Va publicar articles sobre una gran varietat de temes al Frankfurter Zeitung, Wiener Mode, Die Heimat, Münchener Allgemeine Zeitung, Kölnische Zeitung, etc., i també va traduir moltes obres, especialment novel·les, de l'anglés a l'alemany.[2][3]
Va ser operada dues vegades d'un càncer al pit dret. Poc després de la segona operació, va patir de ceguesa de l'ull esquerre, per infiltració cancerígena de la coroide i despreniment parcial de retina a conseqüència del càncer. Amb el tractament, el procés cancerós va remetre, se li va restaurar la visió a dos terços del normal, i també va millorar la cicatrització del pit.[4] Va morir a Budapest als quaranta-tres anys.[2]
Obres
[modifica]- Die Kunst ein Mensch zu Sein (L'art de ser home), en col·laboració amb Edward John Hardy, 1887
- Weinachtsgeschichte (Conte de Nadal), 1890
- Aus Bädern und Sommerfrischen (Balnearis i llocs d'estiueig), 1890
- Hermann Vámbérys Leben und Reiseabenteuer (Vida i aventures de Hermann Vámbérys), 1892
- In der Löwengruber (En la fossa dels lleons), s.d.
- Soldatenkinder (Nens soldats), 1897
- Die Studentin (L'estudiant), 1900
- Der Stychoos (1901)
- Die schöne Polin (La bella polonesa), 1916
Referències
[modifica]- ↑ Litoff, 1994, p. 272.
- ↑ 2,0 2,1 «Leopold and Berta Katscher papers 1866-1939 [esp. 1873-1914]». New York Public Library. [Consulta: 28 maig 2016].
- ↑ Singer i Adler, 1906, p. 452.
- ↑ Dunster, Hunter i Foster, 1903, p. 335.
Bibliografia
[modifica]- Dunster, Edward Swift; Hunter, James Bradbridge; Foster, Frank Pierce. International Record of Medicine and General Practice Clinics. Public domain. MD Publications, 1903.
- Litoff, Judy Barrett; McDonnell, Judith. European Immigrant Women in the United States: A Biographical Dictionary. Taylor & Francis, 1994. ISBN 978-0-8240-5306-2.
- Singer, Isidore; Adler, Cyrus. The Jewish Encyclopedia: A Descriptive Record of the History, Religion, Literature, and Customs of the Jewish People from the Earliest Times to the Present Day. Public domain. Funk & Wagnalls Company, 1906.