Bertha Katscher

Plantilla:Infotaula personaBertha Katscher

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 juny 1860 Modifica el valor a Wikidata
Trenčín (Eslovàquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 setembre 1903 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaHercegovina (1881–)
Trenčín (1860–1881) Modifica el valor a Wikidata
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPau, economia i maltractament animal Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciótraductora, escriptora de literatura infantil, periodista Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaLudwig Unga Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLeopold Katscher Modifica el valor a Wikidata
ParentsRózsa Schwimmer, neboda Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1881matrimoni Modifica el valor a Wikidata
Portada de Soldatenkinder, de Bertha Katscher, 1897

Bertha Katscher, també escrit Berta; pseudònims: Ludwig Ungar, Albert Kellner, Ludwig Kölle, Ludmilla Kölle (Trenčín, Eslovàquia, 12 de juny de 1860 - Budapest, 16 de setembre de 1903), fou una escriptora hongaresa.

Filla d'una família jueva benestant, va ser instruïda per una tia seua, que se la va endur a Hercegovina, on el 1881 es casà amb el seu cosí Leopold Katscher, un conegut advocat, escriptor i activista per la pau.[1] Des d'aquest any visqué a Londres, Berlín, Viena i Baden, fins que el 1897 s'establí a Budapest. Abans d'aquest matrimoni s'havia ocupat principalment en afers de la llar, però a instància del seu marit va iniciar una carrera literària. Els seus primers intents foren contes de fades per a nens, però aviat es va dedicar a defensar la pau universal i diverses reformes econòmiques, i va escriure també contra el maltractament als animals. Va publicar articles sobre una gran varietat de temes al Frankfurter Zeitung, Wiener Mode, Die Heimat, Münchener Allgemeine Zeitung, Kölnische Zeitung, etc., i també va traduir moltes obres, especialment novel·les, de l'anglés a l'alemany.[2][3]

Va ser operada dues vegades d'un càncer al pit dret. Poc després de la segona operació, va patir de ceguesa de l'ull esquerre, per infiltració cancerígena de la coroide i despreniment parcial de retina a conseqüència del càncer. Amb el tractament, el procés cancerós va remetre, se li va restaurar la visió a dos terços del normal, i també va millorar la cicatrització del pit.[4] Va morir a Budapest als quaranta-tres anys.[2]

Obres

[modifica]
  • Die Kunst ein Mensch zu Sein (L'art de ser home), en col·laboració amb Edward John Hardy, 1887
  • Weinachtsgeschichte (Conte de Nadal), 1890
  • Aus Bädern und Sommerfrischen (Balnearis i llocs d'estiueig), 1890
  • Hermann Vámbérys Leben und Reiseabenteuer (Vida i aventures de Hermann Vámbérys), 1892
  • In der Löwengruber (En la fossa dels lleons), s.d.
  • Soldatenkinder (Nens soldats), 1897
  • Die Studentin (L'estudiant), 1900
  • Der Stychoos (1901)
  • Die schöne Polin (La bella polonesa), 1916

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]