Berwijn

Berwijn (nl)
Berwinne (fr)

La vall del Berwijn entre Aubel i Julémont
Tipus	riu
Inici
Cota inicial	281 m
Entitat territorial administrativa	Aubel (Bèlgica), Thimister-Clermont (Bèlgica), Herve (Bèlgica), Dalhem (Bèlgica), Visé (Bèlgica) i Voeren (Bèlgica)
Localització	Henri-Chapelle
Final
Entitat territorial administrativa	Voeren (Bèlgica)
Localització	Moelingen
Desembocadura	Mosa
50° 40′ 43″ N, 5° 54′ 39″ E / 50.6786°N,5.9108°E / 50.6786; 5.9108 B 50° 45′ 19″ N, 5° 41′ 01″ E / 50.7554°N,5.6837°E / 50.7554; 5.6837
Afluents	Bolland, Ri d'Asse, Bel, Bève (en) , Mortier (en) , Ruisseau de Crawhez-la-Trappe (en) , Pétreuse (en)
Conca hidrogràfica	conca del Mosa
Característiques
Altitud	52 m
Dimensió	30,2 () km
Travessa	Províncies de Lieja i Limburg (Bèlgica)
Superfície de conca hidrogràfica	118 km²

El Berwijn (francès: Berwinne) és un riu de Bèlgica que neix al llogaret Birven, un nucli avall del Mausoleu i cementiri americà a la frontera entre Henri-Chapelle i Aubel, a la província de Lieja a Bèlgica i que desemboca al Mosa a Moelingen.

El 1216 el comte de Dalhem va donar les terres a la vall del Berwijn, a l'aiguabarreig amb el Bel als monjos de l'orde cistercenc de l'Abadia d'Ebersbach al bisbat de Magúncia. Hi van construir l'abadia de Val-Dieu i desenvolupar la regió.^[1]

Fins al 1995, el riu era força pol·luït, per l'absència de clavegueram a molts municipis i per la indústria (sulfats i hidròxids de ferro de les mines que rentaven el carbó), detergents utilitzats per rentar camions, deixalles orgàniques d'un escorxador i d'una fàbrica d'aliments, excés de nitrats utilitzats com adob als camps de conreu... A poc a poc el riu i els afluents van despol·luir-se. L'ocàs de l'extracció del carbó, dramàtic al nivell social, va ser molt benèfic per a la natura.

El 2002 un primer pas de peix va construir-se a la resclosa de Berneau, dos més van seguir el 2004 a Mortroux i al seu afluent l'Asse. A Val-Dieu es troba el darrere molí d'aigua actiu al qual es projecta una petita central hidroelèctrica.^[2] La conca compta una fauna d'unes 31 espècies de peixos. Les primeres truites de mar van observar-se el 1983, quatre anys després de tancar la mina de Blegny. La captura de dos salmons atlàntics el 23 de gener de 2003 és un fet destacable a la història de la renaturalització progressiva en un quart de segle.^[3]

El cabal mitjà a Dalhem és d'1,151 m³/s amb variacions estacionals entre 0,511 m³/s i 1,434 m³/s. A prop de la desembocadura al Mosa té un cabal mitjà de 3,19 m³/s.^[4]

• 
  El Berwijn al centre de Dalhem
• 
  El Berwijn a Val-Dieu
• 
  El Berwijn prop de Visé
• 
  La vall del Berwijn vista des de Julémont

• el ri d'Asse a Mortroux^[5]
• el Riu de la Trappe o Vlamerie (Froidthier)
• el Befve (Charneux)
• el Bel
• el Bolland
• el riu de Mortier

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Berwijn

• «Comité local Berwinne-Julienne» (en francès). Contrat de rivière Meuse aval et affluents, s.d. Arxivat de l'original el 2019-07-27. [Consulta: 1r agost 2017].