Biketrial

Biketrial és la variant del bicitrial regulada per la Unió Internacional de Biketrial (BIU) d'ençà del 1992, any de constitució d'aquesta entitat. El biketrial és considerat l'hereu directe de la primitiva forma d'aquest esport, el trialsín, i sorgí com a resposta a la sensació de menysteniment per part de la Unió Ciclista Internacional que tenien els responsables d'aquella modalitat.^[1]^[2]

Actualment el biketrial és la variant que compta amb més seguidors i practicants a Catalunya i en molts altres països, disposant d'una extensa xarxa de federacions nacionals i clubs que fa que el calendari de competicions i campionats sigui molt ampli. D'altra banda, a Catalunya l'interès és molt alt atès que la selecció nacional és reconeguda per la BIU i participa en els mundials amb gran èxit (des que hi fou admesa el 2009, ha guanyat tots els mundials per nacions disputats fins ara).

Tot i que la seva normativa oficial difereix en alguns detalls de la del trial regulat per l'UCI, a la pràctica ambdues variants són gairebé idèntiques.

Reglament

Punts de penalització

La penalització màxima que pot ser obtinguda en cada zona és de 5 punts i la més baixa, 0. Atès que la forma més habitual de penalitzar un punt és posant un peu a terra, els punts es coneixen normalment com a "peus" (en anglès, dabs, "tocs", pel fet de tocar el terra). Hi ha certes regles complementàries, com ara: posar els dos peus alhora o una mà es traduirà en 5 punts; excedir el límit de temps per a completar la zona, fixat en 2 minuts, es traduirà en 5 punts.

Penalitzacions establertes per a una zona de biketrial:

Punts	Falta
0	Cap peu
1	1 peu
2	2 peus
3	3 o 4 peus
5	"Fiasco"^{[a 1]}

↑
S'anomena Fiasco^[3] la falta màxima possible al bicitrial. El pilot incorre en aquesta falta per diversos motius, els més coneguts dels quals són:
- Posar 5 o més peus
- Posar dos peus alhora
- Caure
- etc.

Normativa

D'acord amb les normes de la BIU,^[4] al contrari que amb les regles UCI algunes parts de les bicicletes (com ara, per exemple, les bieles, els pedals, la part baixa del quadre ...) poden descansar sobre un objecte sense incórrer en penalització.

Competició

El Campionat del Món de biketrial, organitzat per la BIU, té una àmplia cobertura mediàtica i el campió del món esdevé el pilot de bicitrial amb més repercussió internacional. A banda, hi ha diverses competicions que compten amb gran prestigi i seguiment, com ara:

Campionat d'Europa de biketrial, organitzat per la European Biketrial Union (EBU).
Campionat dels Països Catalans de biketrial, organitzat per la Biketrial Associació Catalana (BAC).
Campionat de Catalunya de biketrial, organitzat per la BAC.
Campionat d'Espanya de biketrial, organitzat per la Biketrial Unión Española (BUE).

Competicions nacionals

Hi ha diversos països que organitzen els seus propis campionats nacionals, entre els quals:^[5]

Principals campionats nacionals de biketrial
Alemanya	Andorra	Bèlgica	Canadà
Catalunya	Colòmbia	Eslovàquia	Espanya
França	Indonèsia	Itàlia	Japó
Letònia	Malàisia	Països Catalans	Polònia
Regne Unit	Txèquia	Rússia	Singapur
Suècia	Taiwan	R.P. de la Xina

Reconeixement internacional

El mes d'agost del 2009, la Biketrial Associació Catalana (BAC) va ser reconeguda de forma oficial per la BIU,^[8] amb la qual cosa els pilots catalans poden competir internacionalment representant Catalunya. Des del 2010 fins al 2012, la Selecció nacional ha aconseguit els tres títols mundials de biketrial per nacions disputats fins al moment, així com l'europeu del 2012.

Derivats

Interescolar

Les regles són les mateixes que les del biketrial regulat per la BIU, però aquesta categoria està reservada a competidors pertanyents a un club o escola. És una categoria pensada per a l'aprenentatge dels principiants. Se celebren campionats interescolars de biketrial a Catalunya i a molts altres països.

Push-BikeTrial

L'any 2011 nasqué al Japó una modalitat de biketrial pensada per a nens d'entre 2 i 5 anys, anomenada Push-BikeTrial, que fou introduïda a finals del mateix any a Catalunya. Entre els promotors d'aquesta nova disciplina a Europa hi ha en Pere Pi,^[9] l'històric promotor del trialsín i responsable de la creació del biketrial.

Referències

↑ Pi 2012: «200. El Trialsín es federà però...» p. 265-268
↑ Pi, Ot. «Renovar-se o morir». A: Ot Pi: L'empremta d'un pioner. Barcelona: Editorial Comanegra S.L., 2011, p. 67-70. ISBN 8415097204.
↑ «fiasco». Optimot, consultes lingüístiques. gencat.cat. [Consulta: 4 octubre 2009].^{[Enllaç no actiu]}
↑ «BikeTrial International Union Technical Rules» (en anglès). biketrials.com, 1997. Arxivat de l'original el 30 d'agost 2009. [Consulta: 21 octubre 2009].
↑ Pi 2012: «208. La BikeTrial International Union (BIU)» p. 277
↑ «BIU International Technical Rules» (PDF) (en anglès). eurobiketrial.com. EBU, 01-01-2012. [Consulta: 28 agost 2012].
↑ Fíguls, Laura. «´Arribar a l'elit és un desig de fa anys; serà dur adaptar-m´hi, però em sento il·lusionat´». regio7.cat. regio7, 13-08-2012. [Consulta: 29 octubre 2012].
↑ «El bicitrial, reconegut. Accepten Catalunya com a membre de la unió internacional». elpunt.cat. El Punt, 01-10-2009. [Consulta: 21 octubre 2009].
↑ «Push-BikeTrial of Alcaniz (Spain), 15.10.11» (en anglès). eurobiketrial.com, 01-10-2011. [Consulta: 28 octubre 2011].

Bibliografia

Pi, Pere. No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012. ISBN 9788461590353.

Enllaços externs

Vídeo "Roda, frena, avança", reportage sobre el biketrial català
Web oficial de la EBU (European BikeTrial Union), delegació europea de la BIU (anglès)
Biketrials.com, complet web dedicat al biketrial Arxivat 2009-08-31 a Wayback Machine. (anglès)
Pàgina britànica sobre el biketrial (anglès)
Pàgina espanyola sobre el biketrial (castellà)

[4] S'anomena Fiasco^[3] la falta màxima possible al bicitrial. El pilot incorre en aquesta falta per diversos motius, els més coneguts dels quals són:
Posar 5 o més peus

Posar dos peus alhora

Caure

etc.

[2] Posar 5 o més peus

[3] Posar dos peus alhora

[4] Caure

[5] tc.

[9] El color identifica el nivell de dificultat de les zones per a cada categoria

[10] H: Home / D: Dona

[11] Indica la mida de roda màxima permesa (en polzades)

[12] Categoria existent als campionats dels Països Catalans, segons normes de la BAC

[p200-1] Pi 2012: «200. El Trialsín es federà però...» p. 265-268

[2] Pi, Ot. «Renovar-se o morir». A: Ot Pi: L'empremta d'un pioner. Barcelona: Editorial Comanegra S.L., 2011, p. 67-70. ISBN 8415097204.

[3] «fiasco». Optimot, consultes lingüístiques. gencat.cat. [Consulta: 4 octubre 2009].^{[Enllaç no actiu]}

[5] «BikeTrial International Union Technical Rules» (en anglès). biketrials.com, 1997. Arxivat de l'original el 30 d'agost 2009. [Consulta: 21 octubre 2009].

[6] Pi 2012: «208. La BikeTrial International Union (BIU)» p. 277

[7] «BIU International Technical Rules» (PDF) (en anglès). eurobiketrial.com. EBU, 01-01-2012. [Consulta: 28 agost 2012].

[ent-8] Fíguls, Laura. «´Arribar a l'elit és un desig de fa anys; serà dur adaptar-m´hi, però em sento il·lusionat´». regio7.cat. regio7, 13-08-2012. [Consulta: 29 octubre 2012].

[13] «El bicitrial, reconegut. Accepten Catalunya com a membre de la unió internacional». elpunt.cat. El Punt, 01-10-2009. [Consulta: 21 octubre 2009].

[14] «Push-BikeTrial of Alcaniz (Spain), 15.10.11» (en anglès). eurobiketrial.com, 01-10-2011. [Consulta: 28 octubre 2011].

[1]

[2]

[a 1]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[b 1]

[b 2]

[b 3]

[b 4]

[8]

[9]

Grup	Categoria	Color^{[b 1]}	Edat	Sexe^{[b 2]}	Roda^{[b 3]}
A	Elite	Groc	Seleccionat	H/D	26"
	Senior	Vermell	>18	H/D	26"
	Junior	Vermell	16 a 18	H/D	26"
B	Minime	Blau	13 a 15	H	20"
	Benjamin	Verd	10 a 12	H	20"
	Poussin	Blanc	7 a 9	H	20"
C	Femina	Carbassa	>15	D	26"
C	Femina	Carbassa	7 a 15	D	20"
-	Promesa^{[b 4]}	Negre	<7	H/D	20"