Bonaventura Rubino

Plantilla:Infotaula personaBonaventura Rubino
Biografia
Naixement1600 Modifica el valor a Wikidata
Bèrgam (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1668 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Palerm (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósFranciscans Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 82121736-81af-4a30-8738-6f15c3fdb80e Discogs: 2894807 IMSLP: Category:Rubino,_Bonaventura Modifica el valor a Wikidata

Bonaventura Rubino (Montecchio di Lombardia, vers 1600 – vers 1668) fou un frare menor conventual, i compositor del període Barroc italià.

El destí de Bonaventura Rubino, es creua amb Palerm pel seu lloc de mestre de capella a la catedral. La seva estada a Palerm va començar el 1643 i sens dubte es va mantenir fins a 1665, els orígens i els esdeveniments anteriors en la vida d'aquest temps són gairebé desconeguts. Va ser un dels protagonistes de la vida musical de Palerm en el canvi de la meitat del segle, juntament amb Giovanni Battista Fasolo a Monreale i a Palerm amb Vincenzo Amato i Bonaventura Aliotti, amb els quals va ser un dels principals compositors de la música dedicada que va ressonar a les capelles de la ciutat i durant les celebracions a Santa Rosalia.

El seu és un diàleg sagrat, la música del que per desgràcia no ha arribat, composta en 1652 en honor de la patrona de Palerm: El Rosalia guerriera. Tota la producció de Rubino consisteix en set col·leccions de música sacra escrita entre 1645 i 1658, durant la seva estada a Palerm, tot imprès amb editors de la ciutat. Entre les seves composicions es compten els salms que componen les Vespres de la Mare de Déu Stellario, 1644, recuperada i reconstruïda mitjançant l'estudi de manuscrits trobats a Malta i ha Bolonya. Hi que va ser presentat en la primera representació moderna el 1990 a la mateixa basílica franciscana de Palerm.

Obres

[modifica]
  • Opus I, Primera part del tresor harmònic, Palerm, P.Scaglione, S. De Angelo, 1645
  • Opus II, Missa i Salms a vuit veus concertats al primer cor, Palerm, F. Terranova, 1651
  • Opus III, Primer llibre de motets concertats, Palerm, F. Terranova, 1651
  • La guerrera Rosalia, 1652
  • Opus IV, Segon llibre de motets concertats, Palerm, G.Bisagni, 1653
  • Opus V, Diversos salms en concert, Palerm, G. Bisagni, 1655
  • Opus VI, Salms concertats a cinc veus, Palerm, G. Bisagni, 1658
  • Opus VII, Salms davídics concertats a tres i quatre veus, Palerm, G. Bisagni, 1658.

Discografia

[modifica]
  • Vespro per lo Stellario della Beata Vergine. Ensemble vocale dello Studio di Musica Antica Antonio Il Verso, Palermo; Coro G.P. Palestrina di Messina; Ensemble Eufonia di Palermo; Ensemble Mille Regretz di Catania; Les Rossignols di Poznan. Ensemble Elyma. Direttore: Gabriel Garrido, K617. 2CD
  • Messa de Morti à 5 concertata, 1653. Capella Musical Santa Maria in Campitelli, Roma, Estudi de Música Antiga Antonio il Verso, Palerm, Ensemble La Cantoria, Roma. Director: Vincenzo Di Betta, Tactus DDD TC 60803

Bibliografia

[modifica]
  • Maria Antonella Balzano, Composizioni musicali per i sabati dell'Immacolata, in La Sicilia e l'Immacolata. Non solo 150 anni. Atti del Convegno, a cura di D. Ciccarelli e M.D. Valenza, Officina di Studi Medievali di Palermo 2006, pàg. 41-48.
  • Bibliografia siciliana, o Gran Diccionari bibliogràfic d'obres publicades i inèdites, antigues i modernes d'autors sicilians o de temes sicilians, Voll. 1-2 (A-Z), editat per Giuseppe Maria Mira, Nova York, Burt Franklin 1972.
  • Nicoletta Billio D'Arpa: El primer llibre de Mottetti concertati (Palerm 1651) de Bonaventura Rubino, a AA.VV., I Quaderni del Conservatorio, editat per Giuseppe Collisani i Daniele Ficola, N.1, Palerm 1988.
  • Paolo Emilio Carapezza: Introduzione: La musica sacra in Sicilia tra Rinascimento e Barocco, in AAVV, Musica sacra in Sicilia tra rinascimento e barocco, Atti del convegno di Caltagirone 10-12 dicembre 1985, a cura di Daniele Ficola, Palermo, Flaccovio 1988.
  • Carapezza Paolo Emilio, Lo Stellario: un festa per l'Europa, in La Sicilia e l'Immacolata. Non solo 150 anni. Atti del Convegno, a cura di D. Ciccarelli e M.D. Valenza, Officina di Studi Medievali Palermo 2006, pàg. 161-168.
  • Giuseppe Collisani: Occasioni di musica nella Palermo barocca, in I Quaderni del Conservatorio, a cura di Giuseppe Collisani e Daniele Ficola, Palermo, Conservatorio Vincenzo Bellini, N.1, 1988
  • Giovanni Battista Cristadoro: Il festevole trionfo per la Coronazione dell'Immacolata Reina, co'l Diadema delle dodeci Stelle Ombreggianti li dodeci privileggi rimembrati nella Corona del Santissimo Stellario, Palermo, Stamperia d'Alfonso dell'Isola 1644.
  • Humberto D'Arpa: Notizie e documenti sull'unione dei musici e sulla musica sacra a Palermo tra il 1645 e il 1670, in I Quaderni del Conservatorio, a cura di Giuseppe Collisani e Daniele Ficola, Palermo, Conservatorio Vincenzo Bellini, N.1, 1988.
  • Daniele Ficola: Echi monteverdiani a Palermo: il Lauda Jerusalem Secondo di Bonaventura Rubino, in AAVV, Ceciliana per Nino Pirrotta, a cura di Giuseppe Collisani e Maria Antonella Balsano, Puncta 12, Palermo, Flaccovio 1994.
  • Ficola Daniele, Il festevole trionfo per la coronazione dell'Immacolata Reina, in AAVV, Musica sacra in Sicilia tra rinascimento e barocco, Atti del convegno di Caltagirone 10-12 dicembre 1985, a cura di Daniele Ficola, Palermo, Flaccovio 1988.
  • Grove Dictionary of Music and Musicians II Edition, Vol. 26, pàg. 508.
  • Giuseppe Migliore: La pratica dei Vespri nel Seicento: due casi a confronto. Monteverdi e Rubino tra intima adesione liturgica e spettacolarità. Tesi di Laurea in Discipline della musica. Relatore: Prof. Daniele Ficola, Università degli studi di Palermo, a.a. 2009/2010.
  • Antonio Mongitore: Palermo divoto di Maria Vergine e Maria Vergine protettrice di Palermo, Vol. I-II, Palermo, Stamperia di Gaspare Bayona, 1720.
  • Roberto Pagano: La vita musicale a Palermo e nella Sicilia del Seicento, in Nuova Rivista Musicale Italiana, III 1969, pàg. 439-466.
  • Filippo Rotolo: OFMC La vicenda culturale nel Convento di San Francesco di Palermo, in La biblioteca francescana di Palermo, a cura di D. Ciccarelli, Officina di Studi Medievali Palermo 1995.
  • Bonaventura Rubino: Vespro dello Stellario con Sinfonie ed altri Salmi (1655), a cura di Giuseppe Collisani e Daniele Ficola, MRS XV, Firenze, Olschki 1996.

Enllaços externs

[modifica]