Buchenwald

Plantilla:Infotaula indretBuchenwald
Imatge
Tipuscamp de concentració nazi
camp de concentració
museu Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaWeimar (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióWeimar Modifica el valor a Wikidata
Map
 51° 01′ 16″ N, 11° 14′ 56″ E / 51.021198°N,11.248999°E / 51.021198; 11.248999
Format per
Història
Creaciójuliol 1937 Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició11 abril 1945 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Experimentació mèdica nazi Modifica el valor a Wikidata
Codi de catàlegcontrol d'autoritats EHRI: camps/43. Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Gestor/operadorSchutzstaffel Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbuchenwald.de Modifica el valor a Wikidata

Facebook: buchenwaldmemorial Modifica el valor a Wikidata
Entrada del camp de concentració
Els deportats del camp de Buchenwald; 16 d'abril 16 de 1945, poc després de l'alliberament del camp.

Buchenwald (literalment, bosc de faigs, fageda) era un camp de concentració nazi fundat el 1937. Era dalt d'un turó, a nou quilòmetres de Weimar, el poble de Goethe. Inicialment només era per als alemanys antinazis. Després hi arribarien els jueus, els austríacs, els txecs i els polonesos. A partir de 1943 hi entraren republicans catalans i alguns d'ells anirien al camp de concentració de Dora. Sembla que passaren per aquest camp uns 380 republicans.[1]

Els primers 149 presoners (comunistes, Testimonis de Jehovà, homosexuals, gitanos i criminals) van arribar-hi el 15 de juliol de 1937. Provenien dels camps de Sachsenhausen i Lichtenburg i van haver de construir el camp. Inicialment el camp es deia Konzentrationslager Ettersberg però va ser rebatejat com a Konzentrationslager Buchenwald/Post Weimar a demanda de la comissió de cultura de Weimar.

A l'entrada es podia llegir: Recht oder Unrecht, Mein Vaterland, és a dir: "amb raó o sense, el meu país". També: Jedem das seine, és a dir: "a cadascú el que li pertoca". Com la resta de camps, era voltat de filferrades elèctriques, tenia els seus barracons o Blocks de fusta, alguns de ciment i un terra que era una claveguera a cel obert quan plovia. La infermeria era una mica a part i donava cabuda a tota mena de malalts. Durant el 1939 els jueus són afusellats de forma sistemàtica, però ja el 1940 engegaran els primers forns crematoris. El 16 de setembre de 1941, tres-cents oficials soviètics hi seran exterminats només arribar al camp. Quan arribava un nou carregament de presoners, els nazis els rebien amb aquestes paraules:

« ...aquí no teniu ni honor ni valor. No hi teniu cap dret. El vostre destí és ésser esclaus. Amén!.[2] »

Per Buchenwald passaren 240.000 deportats i n'hi moriren més de 50.000.

Fou alliberat l'11 d'abril de 1945 per la sisena divisió de blindats de l'exèrcit dels Estats Units.

Referències

[modifica]
  1. Roig, Montserrat. Els catalans als camps nazis. Barcelona, Edicions 62, (original de 1977), edició de 2001, pàgina 203
  2. Roig, Montserrat. Els catalans als camps nazis. Barcelona, Edicions 62, (original de 1977), edició de 2001, pàgina 204

Vegeu també

[modifica]